Resultats de la cerca

Pagaré de Sanpere i Mayolas 1898 Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners Són socis de la Reial Companyia…

La família Duran Josep Duran i Sors obrí el seu primer taller de teixits de llana l’any 1827 a Sabadell Tres anys més tard donà un pas transcendental en transformar la societat en Duran i Companyia El canvi suposava l’entrada de socis i del capital necessari per a engrandir l’empresa Significava que hi havia capitalistes disposats a confiar en ell Aquests capitalistes foren els industrials barcelonins Antoni Miarons i Oms i Josep Dòria i Prats, installats al Carrer Ample Miarons i Dòria es convertirà, anys més tard, en una casa de banca, ja que les operacions financeres com la participació a…

El doctor Tolrà La família Tolrà Josep Tolrà i Avellà nasqué a Cabrils Maresme Es casà amb Emília Carles i Tolrà, també del mateix poble Metge de professió, es dedicà a la indústria Ocupà dos molins en el riu Ripoll, a Castellar del Vallès A Cabrils hi havia tradició tèxtil com a la majoria de poblacions del Maresme, a la primera meitat del segle XIX Una indústria artesanal, amb màquines mogudes per mules i cavalls El 1842 un Jaume Tolrà era un petit teixidor a Cabrils, parent probablement del nostre biografiat Josep Tolrà estudià medicina i s’interessà especialment per la química Com a metge…

Etiqueta Els Rivière, d’origen francès, introduïren la fabricació de teles metàlliques a Catalunya aplicables a la fabricació de reixats, somiers i altres usos industrials El 1903 iniciaren el trefilatge amb la fabricació de filferro Francisque així escrivia el seu nom Rivière Bonneton va néixer l’any 1835 a Issoire, un poble de l’Alvèmia, prop de Clermont-Ferrand Quan tenia quinze anys se n’anà a París on volia entrar d’aprenent en un comerç de teixits, però el 1853 va trobar una ocasió millor i entrà com a empleat a les oficines del ferrocarril d’Estrasburg La facilitat que tenia per al…

De la seda al cotó i del cotó a la llana La família Arañó Els Arañó eren seders de Manresa a la segona meitat del segle XVIII Els teixidors de vels i els cintaires dominaven les activitats manufactureres d’una ciutat que portava molta empenta Hi ha un primer Gaietà Arañó que deu pertànyer plenament al segle XVIII i que era teixidor de vels Però ens interessa més el seu fill, Josep, el qual figura documentat com a fabricant de mocadors de seda el 1803, i que dóna origen a l’empresa Josep Arañó, Germans i Companyia, que fa la transició cap al cotó Les relacions comercials i familiars que s’…

Els primers temps A les acaballes dels anys vuitanta del segle XIX, quan el que després s’ha conegut com el Modernisme català podia donar-se per iniciat, la joieria, l’orfebreria i argenteria eren, en opinió coetània de Josep Coroleu, una indústria verament barcelonina i la que més havia progressat els darrers temps El mateix Coroleu el 1888 consignava la respectable xifra de cinquanta-cinc joiers i argenters a Barcelona, i destacava d’entre aquests les cases Vídua Masriera i fills –de fet aleshores ja Masriera Germans–, Vídua i fills de Cabot, Joaquim Feliu, Josep Guimet, Pere Bruny, i una…

L'òptic Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Francesc Dalmau i Faura fou el primer i més important constructor i importador d’instruments científics de Catalunya, a la primera meitat del segle XIX La seva professió era la d’òptic i amb ella adquirí un fort prestigi a Barcelona El 1842 era al carrer de Lladó Al voltant del 1846 s’installà en una botiga del carrer de Ferran, prop de l’actual plaça de Sant Jaume La botiga tenia tres portes La primera donava al taller d’òptica en el qual s’elaboraven i tallaven els vidres per a les ulleres, bé per a corregir la visió, bé per a ulleres de llarga…

L’ornamentació la gran protagonista Durant l’època del Modernisme s’aixecaren edificacions inspirades en èpoques i cultures molt diverses El desig d’originalitat i la necessitat d’impulsar la creació d’un estil nou, propicià la construcció d’abundants edificis neoromànics, neogòtics, neobarrocs, neobizantins, neoegipcis, neomudèjars i eclèctics La inèrcia en el planejament i la construcció porta majoritàriament a mantenir la concepció i estructura arquitectònica Només un nombre molt reduït d’edificis aixecats durant el període modernista utilitzaren un llenguatge realment innovador Detall d’…

Aquest capítol pretén introduir el panorama de les exposicions i les galeries d’art més importants a Catalunya en l’època del Modernisme Centrem l’atenció en galeries i sales comercials, certàmens oficials i sales d’exhibició alternativa Aquestes plataformes protagonitzaren una activitat decisiva entre els anys 1890 i 1910, que contribuí tant a la propagació dels nous estils com a la definició de les pautes que havien de regir la difusió i consum de l’art en la societat del segle XX Caricatura 1902 de Lluís Masriera, que reflecteix l’interès públic que suscitaven les exposicions, fins i tot…

Valentí Esparó i Companyia 1839-1855 Valentí Esparó és un dels homes més importants i més representatius de l’empresariat català que realitzà la revolució industrial Aquí s’analitza la seva etapa professional, mentre actuà per compte propi El 1855, la seva fàbrica s’integrà en La Maquinista Terrestre i Marítima, SA, de la qual serà el primer president Però aquesta és una altra història, i la seva figura mereix ser observada amb atenció abans d’incorporar-se a la que serà la primera empresa catalana de construccions mecàniques i metàlliques del segle Valentí Esparó i Giralt era cerdà Nasqué a…