Resultats de la cerca

Oleguer Juncosa s’establí com a xocolater l’any 1835 en una botiga al carrer de Ferran, núm 10, de Barcelona Una botiga que es mantindrà durant més de cent anys Figura també com a titular durant un temps d’un cafè i d’una sala de billars al carrer de les Heures, núm 4 Oleguer Juncosa era un artesà, un bon artesà, que feia manualment la xocolata en el seu molí, a la rebotiga del carrer que portarà el nom de Llibertat quan triomfarà la revolució del 1868 i es farà fora per uns anys la dinastia borbònica Un cop passat el període republicà, restaurada la monarquia i recuperat el nom de Ferran VII…

La família Vidal Els Vidal eren manresans i cintaires Les cintes constituïen una activitat molt pròpia de la capital del Bages Podien ser de cotó o de seda El primer Ignasi Vidal —nom tradicional a la família— era cintaire i exhibí cintes i llistons de seda a l’Exposició de Barcelona del 1844 Després devia fer compatible la cinteria amb la filatura i el tissatge de cotó El 1854 es constituí la raó social Vidal, Vallès i Solà, que es va fer càrrec d’un vell edifici paperer que hi havia a la vora del riu Cardener, aportat pel seu soci Josep Solà i Abadal L’edifici tenia poca importància, però…

Anunci de porcellana elèctrica Lluís Berenguer publicat a El Libro de Oro 1921, illustrat per Francesc Labarta Lluís Berenguer fabricà porcellana, destinada especialment a la indústria elèctrica Lluís Berenguer i Ramon Canals constituïren el 1894 la societat Berenguer i Canals amb l’objecte de fabricar el que en deien porcellana elèctrica, és a dir, objectes de porcellana utilitzats per la indústria elèctrica i per tots els grans i nous usuaris de l’electricitat Era una demanda procedent, sobretot, de les empreses ferroviàries i de les xarxes telefòniques que es començaven a installar Per…

La colònia Palà i la colònia Valls Esteve Valls i Pascual estava establert a Vilafruns, terme de Balsareny Bages, el 1862, on tenia 2340 pues de filar, 11 cardes i 50 telers mecànics Tot mogut per la força del Llobregat Hi treballaven 85 obrers i la inversió feta era de 378000 rals —18900 duros— El 1877 es constituirà la societat Esteve Valls i Companyia, formada per ell i el seu cosí Joan Palà i Valls Aquest era advocat, resident a Barcelona i propietari del Mas Palà, al terme de Castelladral, a la vora del riu Cardener i a prop del poble de Sant Salvador de Torroella Esteve Valls i Pascual…

Esteve Comellas i Cluet era de Berga o de Casserres En el segle XIX els naturals de pobles petits tenien tendència a donar la població propera més important com el lloc de naixement Els Comellas, en tot cas, tenien terres i propietats a Casserres de Berguedà Fàbrica del Guixaró Cataluña Textil , 1911 Esteve Comellas construí la seva fàbrica al terme de Casserres de Berguedà Al seu voltant es creà la colònia del Guixaró Segons una referència de Cataluña Textil , del 1911, Esteve Comellas establí la seva primera fàbrica de filats i teixits de cotó el 1850 No he sabut trobar-ne cap abans del…

Avui dia, gairebé no hi ha productes alimentaris que arribin a la nostra boca sense haver passat prèviament per una fase industrial La llet forma part de la indústria làctia, la carn ha estat preparada en escorxadors, l’aigua ens arriba sovint embotellada Etiqueta d'una fàbrica barcelonina de pa i pastes de sopa Fàbrica de farines de Cervera en una postal de començament de segle L’envasament és una operació mecanitzada que afecta tots els productes alimentaris que ens arriben naturals Les fruites i les hortalisses acostumen a haver passat una temporada en frigorífics, la indústria del fred A…

Fragment d'una etiqueta d'una marca de cotoners L’etiqueta conté els símbols més representatius La figura femenina representa la indústria, la roda dentada les màquines, la xemeneia el vapor, les abelles el treball, l’àncora el comerç, el cotó la primera matèria i el teixit estampat el producte final Els cotoners representen l’èxit més evident de la Revolució Industrial a Catalunya La valoració global de la seva feina es fa en el volum II de la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània Aquí, correspon només fer la presentació individual de les empreses que foren protagonistes d’aquest…

Tomàs Viladomiu i Bertran Cal Rei de Sallent La família Viladomiu Els Viladomiu són originaris de Berga En parlar de les berguedanes —les màquines de filar de fusta— ja hem esmentat aquest nom com un dels més repetits en les relacions de filadors de la ciutat i la seva rodalia Tomàs Viladomiu i Obiols va aprendre l’ofici de teixidor a Berga, on havia nascut Estem encara al segle XVIII A la seva família hi havia paraires —que treballaven la llana—, teixidors de lli i espardenyers Ell es casà amb una sallentina —Antònia Bertran i Martí— i anà a viure a la població del Bages Sallent tenia també…

L'òptic Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Francesc Dalmau i Faura fou el primer i més important constructor i importador d’instruments científics de Catalunya, a la primera meitat del segle XIX La seva professió era la d’òptic i amb ella adquirí un fort prestigi a Barcelona El 1842 era al carrer de Lladó Al voltant del 1846 s’installà en una botiga del carrer de Ferran, prop de l’actual plaça de Sant Jaume La botiga tenia tres portes La primera donava al taller d’òptica en el qual s’elaboraven i tallaven els vidres per a les ulleres, bé per a corregir la visió, bé per a ulleres de llarga…