Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
El gas d'acetilè. El carbur de calci
Carburs del Ter començà la producció a Sant Quirze de Besora Osona el 1897 El carbur de calci s’obté de la calç –òxid de calci– tractada en un forn elèctric L’acció de l’aigua sobre el carbur de calci dóna com a resultat l’acetilè, un gas que crema amb flama molt brillant L’acetilè fou descobert el 1836 El seu estudi científic pertany al químic francès Berthelot cap el 1860 Però no va ser fins el 1894 que Bullier trobà un sistema de producció industrial de l’acetilè i subratllà una de les principals característiques del procés químic un quilogram de…
L'electrometal·lúrgica de l'Ebre
Aquesta empresa es constituí a Barcelona el 16 de febrer de 1904 L’objecte social, segons l’escriptura de constitució serà “l’explotació d’indústries electroquímiques i electrometallúrgiques, en especial la fabricació del carbur de calci, i tot el que es consideri necessari per a la millor marxa social” Catálogo de la Producción Industrial Española , vol II, Ministerio de Industria y Comercio, 1938-42 El nom de l’empresa crea el primer interrogant, ja que la primera activitat serà 1’electroquímica i no en tindrà mai cap en el sector metallúrgic Que no prengués el nom d’…
Costa i Ponces. La Companyia General de l'Enllumenat per acetilè
L’empresa Costa i Ponces fou una de les primeres que buscà una aplicació industrial a les llums de carbur, queja s’havien popularitzat en els darrers anys del segle XIX El resultat dels seus esforços va ser un generador de gas acetilè, que solucionava alguns dels problemes pràctics per a la utilització del gas Es tractava d’uns aparells en els quals les diferents càrregues de carbur de calci es consumien d’una manera progressiva La relació establerta entre 1 kg de carbur = 300 litres de gas exigia aquest caràcter progressiu, de manera que només es produís gas a mesura que aquest…
L'electroquímica de Flix. I finalment, la Sosa!
L’Electroquímica de Flix SA La sosa o carbonat de sodi és un dels components més importants de la química, segons tots els diccionaris i les enciclopèdies del segle XIX Com a blanquejant té utilització directa en la indústria tèxtil i és també indispensable per a la fabricació del sabó i del vidre La sosa natural es trobava en les cendres de la barrella, una planta herbàcia força corrent als Països Catalans, vora del mar Durant el segle XVIII el conreu de la barrella fou intensiu en zones com el Delta de l’Ebre, el Baix Cinca o la regió d’Alacant, d’on s’exportava cap a França i altres països…
La Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics
La Societat Espanyola de Carburs Metàllics La Societat Espanyola de Carburs Metàllics no era espanyola sinó suïssa per l’origen del seu capital El grup promotor fou la Société d’Entreprises Elèctriques, amb domicili a Ginebra L’empresa es constituí a Madrid el 19 de novembre de 1897, amb un capital d’un milió de pessetes L’objectiu primer de l’empresa era l’aprofitament de la tecnologia pròpia en el sector dels forns elèctrics En aquell moment, el producte de forn elèctric més rendible era el carbur de calci, base del gas acetilè D’aquí el nom de “carburs metàllics” de l’empresa…
Jeroni Juncadella. Un membre de l'alta burgesia barcelonina
Jeroni Juncadella i Casanovas és un dels industrials més coneguts a la Barcelona de mitjan segle XIX Durant quaranta anys —els centrals del segle— desenvolupà la seva activitat industrial i es donà a conèixer Això sí, com a industrial pur, perquè no consta que exercís o acceptés càrrecs públics de cap mena Guía de forasteros en Barcelona, 1842 Jeroni Juncadella fou un dels grans estampadors catalans Guanyà diners i prestigi, i esdevingué un dels membres destacats de l’alta burgesia barcelonina Era un cotoner que començà filant i teixint i que acabà considerat per tothom un estampador, ja que…
Els Monegal, a Casserres
Importació de cotó i manufactura industrial La família Monegal Esteve Monegal és un comerciant en cotons que es convertí en industrial sense deixar el comerç És el primer que ho fa, però no serà l’últim Com també hi haurà fabricants cotoners que deixaran la indústria i es dedicaran al comerç de cotons, un negoci amb menys risc, però que no saps què et podrà donar El 1863 és a Barcelona al front d’una casa comercial que porta el seu nom, al carrer de la Boqueria, núm 15 El cotó és el producte que tracta, amb preferència El compra als consignataris o representants de les cases exportadores i el…
Ramon Monroig, colorants per a la indústria tèxtil
Ramon Monroig i Valls va tenir una formació universitària Va estudiar medicina, cirurgia i farmàcia a Barcelona, però el seu interès va evolucionar ràpidament cap a la fabricació de productes químics Presumia d’haver après l’ofici a través dels seus coneixements teòrics i a base d’experimentació, sense haver realitzat cap mena d’aprenentatge pràctic L’any 1837 inicià la seva producció, conjuntament amb Joan Gualbert Subirá, un altre fabricant, també protagonista d’aquest capítol El producte escollit aleshores fou el clorur de calci descolorant, que mereixé una medalla de plata a l’Exposició…
Els fabricants d’àcids
L'àcid sulfúric, el pare de la indústria Anunci de productes químics a l' Anuario de la Exportación , 1901 La indústria química moderna comença l’any 1749, quan uns escocesos iniciaren la fabricació de l’àcid sulfúric, mitjançant el sistema de les cambres de plom Nadal, “La química”, dins HECC, vol 6, pàg 149 Orellana, un dels comentaristes més coneguts de la indústria catalana del segle XIX, diu de l’àcid sulfúric que és el pare de la indústria Reseña Exposición 1860, pàg 84 i “Eco de la Producción”, 1881, pàg 410 És el més important dels àcids minerals i un reactiu fonamental Poques…
Lluís Muntadas. La Indústria Elèctrica SA i Làmpades Z
La Indústria Elèctrica, SA Lluís Muntadas Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Lluís Muntadas i Rovira 1865-1911 era fill de Josep Antoni Muntadas i Campeny, fundador i president de L'Espanya Industrial, SA, la més important empresa tèxtil catalana Però va preferir obrir-se camí pel seu compte, al marge de l’empresa dominada per la família Va estudiar enginyeria industrial i se n’anà després a Suïssa, on continuà els estudis a l’Escola Politècnica de Ginebra Acabats aquests es va posar a treballar com a professional a la Compagnie de l’Industrie Electrique d’aquella ciutat El 1890, quan…