Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Bartomeu Pons
Bartomeu Pons era un ciutadà francès El nom suggereix una procedència rossellonesa o del Llenguadoc Aquesta darrera és probable, tenint en compte l’especialitat química de la universitat de Montpeller Si fos així, es tractaria d’un industrial amb el mateix origen que Cros La indústria de Pons es creà el 1845 i es desenvolupà durant els anys següents La seva especialitat serà el crémor tàrtar, en les seves varietats de roig i blanc Fabricà, però, aquest producte únic en gran escala, ja que es parla d’un miler de quintars el 1860, de 12 quintars diaris el 1867 i de 13 quintars diaris el 1873 La…
Les sis societats anònimes creades entre el 1847 i el 1855
Societats anònimes dedicades a la filatura creades entre 1847 i 1855 Entre 1847 i 1855 es crearan sis societats anònimes dedicades totes elles a la filatura i el tissatge del cotó Durant el mateix període se’n constituiran tres més —L’Auxiliar de la Indústria 1853, L’Aprestadora Espanyola 1853 i La Manufacturera de Cardes 1855—, també vinculades a la indústria cotonera Per a valorar aquest fet, només cal avançar que, després d’elles, la primera anònima cotonera que es constituí fou la Successora de Fabra i Portabella el 1884 És a dir hauran de passar trenta anys sense que un altre projecte…
Els Framis, a Sant Martí de Provençals
El municipi de Sant Martí de Provençals, que incloïa barris actuals com el Poble Nou, la Sagrera, el Clot i el Camp de l’Arpa, va ser qualificat al final del segle XIX com l’obrador de Barcelona Guía y plano de San Martín de Provensals , 1888, i recentment com a pulmó industrial de la capital catalana, en els temps actuals Nadal, Jordi i Tafunell, Xavier, Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona 1847-1992 El terme reuní durant la segona meitat del segle XIX la principal concentració de fabricants d’estampats i d’acabaments de Catalunya No seria correcte parlar…
La Cotonera SA. 1853-1865
La Cotonera fou constituïda com a societat anònima el mes de març del 1853 Tenia un capital de 150000 duros o 3 milions de rals, representat per 600 accions de 5000 rals cadascuna, totalment desemborsat Situació de la fàbrica “Plànol de Barcelona”, 1858 La Cotonera SA tingué dotze anys de vida i fou víctima de la “fam de cotó” provocada pel bloqueig dels ports de la Confederació durant la guerra de Secessió americana El domicili i la fàbrica es trobaven al carrer de Fernandina de Barcelona Primerament figuren al núm 18, que després es converteix en el núm 34 En el moment de la seva liquidació…
La Refineria de sucre de Badalona
Roget, Fontrodona i Castelló Roget, Fontrodona i Castelló va ser la primera gran refineria de sucre de Catalunya S’installà a Badalona el 1865, prop de l’estació de ferrocarril L’edifici central de la fàbrica tenia 50 m de façana, 30 d’amplada i cinc pisos d’alçada Dos edificis veïns de menors proporcions eren ocupats pel magatzem del sucre brut, que arribava del port de Barcelona, i pel laboratori i les oficines, respectivament vegeu “Diari de Barcelona”, febrer del 1868, pàg 1 373 i següents L’energia era el vapor, amb dues màquines i calderes de 50 cavalls de força cadascuna,…
Els fabricants de canonades
Les canonades són necessàries per a la conducció de líquids o de gasos Les primeres a construir-se foren de fang cuit, però la industrialització introduí les metàlliques de plom, de coure o de ferro Per a l’aigua i els gasos, que són les dues grans necessitats de la població urbana del segle XIX, el metall més utilitzat era el ferro Les canonades de coure són més cares i no aptes per a la canalització de l’aigua, per l’aparició de verdet Les de plom resultaven també cares i s’aixafaven fàcilment Totes les grans ciutats europees utilitzaran les canonades de …
Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa
L’edifici de l’arquitecte Muncunill a Terrassa, a començament de segle L’empresa es constituí el 1892 És una mica tard amb relació a l’objectiu d’aquesta obra, que es proposa presentar els creadors del teixit industrial de Catalunya Quan es creà Aymerich, Amat i Jover a Terrassa, aquesta ciutat ja havia vist passar algunes generacions d’industrials llaners Però potser es trobaria a faltar més el nom d’aquesta empresa pel fet que construïren el que és un dels edificis més significatius i més ben conservats de la vella indústria catalana El 1892, Josep Aymerich i Grané, Francesc…
El gas Arbós: Jaume Arbós i Tor
La família Arbós era de Sant Hipòlit de Voltregà Osona Allí nasqué el 1824 Jaume Arbós i Tor, que aviat es convertí en barceloní, ja que la seva família s’installà a la capital catalana el 1830 Jaume Arbós La Ilustració Catalana , 1904 El Dr Jaume Arbós perfeccionà el sistema de l’enllumenat per gas assajat per primera vegada a Catalunya pel Dr Josep Roura Jaume, un dels fills del matrimoni Arbós, entrà a l’escola de química que tenia a la Llotja la Junta de Comerç de Catalunya el 1843 Estudià a les ordres de Josep Roura, el segon catedràtic de l’assignatura a l’escola i la persona que el…
Alexandre Wohlguemuth i el seu Arsenal Civil
El belga Alexandre Wolhguemuth creà a la platja de Can Tunis de Barcelona un arsenal civil destinat a la construcció naval i capacitat per a fabricar motors, màquines de vapor i tota mena de construccions metàlliques A la imatge, publicitat al catàleg de l'Exposició de Vilanova, de 1882 Alexandre Wohlguemuth, un belga amb el títol parisenc d’enginyer civil en arts i manufactures, s’establí a Barcelona cap el 1880 amb el propòsit d’installar una foneria de ferro, amb els seus corresponents tallers de construcció de maquinària i calderería El projecte tirà endavant al carrer de Vila i Vila,…
Pau Miralda i Companyia. La fàbrica dels "panyos" de Manresa
Fàbrica dels “panyos” a Manresa, vora el riu Cardener Pau Miralda i Companyia és la primera gran empresa llanera catalana Representa l’inici de la industrialització en aquest sector i destaca per tres raons En primer lloc, per la incorporació de la força hidràulica i de màquines importades, cosa que vol dir una especial atenció als avenços tècnics en segon lloc, per l’impuls donat a la producció la fàbrica dels “panyos” de Manresa és un edifici impressionant, que no té res a veure amb els petits tallers o fàbriques, tan corrents a l’inici del segle XIX i finalment, per la incorporació de nous…