Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Josep Oriol Badia i Juncà i el vapor de cal Badia
Josep Oriol Badia i Juncà era sabadellenc L’any 1837, quan tenia vint-i-dos anys, es va casar amb una noia que en tenia quinze El matrimoni va tenir divuit fills, dels quals en sobrevisqueren la meitat Oriol Badia establirà a Sabadell una modesta filatura de llana al carrer de la Creueta Al voltant del 1860, la filatura té una relativa importància amb relació a la mateixa ciutat de Sabadell 1 548 pues, 6 cardes i 32 obrers La inversió és de 152 880 rals —7 644 duros— Vapor Badia a Sabadell Josep Oriol Badia introduí la filatura d’estam a Sabadell Una fàbrica que es vendrà als Successors de…
La Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics
La Societat Espanyola de Carburs Metàllics La Societat Espanyola de Carburs Metàllics no era espanyola sinó suïssa per l’origen del seu capital El grup promotor fou la Société d’Entreprises Elèctriques, amb domicili a Ginebra L’empresa es constituí a Madrid el 19 de novembre de 1897, amb un capital d’un milió de pessetes L’objectiu primer de l’empresa era l’aprofitament de la tecnologia pròpia en el sector dels forns elèctrics En aquell moment, el producte de forn elèctric més rendible era el carbur de calci, base del gas acetilè D’aquí el nom de “carburs metàllics” de l’empresa La primera…
Jeroni Juncadella. Un membre de l'alta burgesia barcelonina
Jeroni Juncadella i Casanovas és un dels industrials més coneguts a la Barcelona de mitjan segle XIX Durant quaranta anys —els centrals del segle— desenvolupà la seva activitat industrial i es donà a conèixer Això sí, com a industrial pur, perquè no consta que exercís o acceptés càrrecs públics de cap mena Guía de forasteros en Barcelona, 1842 Jeroni Juncadella fou un dels grans estampadors catalans Guanyà diners i prestigi, i esdevingué un dels membres destacats de l’alta burgesia barcelonina Era un cotoner que començà filant i teixint i que acabà considerat per tothom un estampador, ja que…
A. Farrés i Companyia. La fàbrica de cristall de Badalona
Artur Farrés i Companyia, la fàbrica de cristall de Badalona títol d’una obligació o pagaré A Farrés i Companyia es constituí a Badalona el 1866 amb l’objectiu de fabricar tota mena d’objectes de cristall El seu primer soci, que donava nom a l’empresa, era Artur Farrés L’acompanyava Martí Arolas i Ferrer, un personatge vinculat a una sèrie d’empreses catalanes director-conseller de La Maquinista Terrestre i Marítima, promotor del que seran els grans magatzems de Barcelona i després Crèdit i Docks i vocal del Foment de la Producció Nacional el 1878 A Farrés i Companyia presentà el…
La pasta per a sopa: Magí Quer
La sèmola és un producte intermedi de la mòlta de cereals La de blat era i és utilitzada per a fer pastes alimentàries La pasta més corrent és el fideu Per això a Catalunya els semolers eren anomenats també fideuers Uns fideus que s’utilitzaven sobretot per a les sopes La seva confecció era artesanal fins a la segona meitat del segle XIX Anuncis de pastes alimentàries de Magí Quer Compañía Transatlántica , 1927 Magí Quer crearà una important empresa de producció mecànica de pastes alimentàries Magí Quer i Bertran era un semoler barceloní que vivia a la parròquia de Santa Maria del Mar de…
Els Soujol i Companyia
Aleix Soujol Del Castillo, Alberto i Riu, Manuel, Historia del Transporte Colectivo en Barcelona, 1872-1959 Els francesos Soujol i Janoir introduïren la fabricació de canonades amb xapa de ferro embetumada per a la conducció d’aigua i gas Els Soujol i Janoir eren francesos, establerts a Barcelona Soujol, Janoir i Companyia es van establir el 1852, amb taller a l’Arc del Teatre, núm 60 Eren calderers que aviat es dedicaren exclusivament a la fabricació de canonades El 1860 ja tenien un privilegi per a fabricar canonades amb xapa de ferro embetumada, seguint el sistema Chameroy El seu èxit va…
Els Turull, a Sabadell
La primera generació etapa pre-industrial i política local Pau Turull i Font La família Turull El cognom Turull està vinculat a Sabadell des del segle XVI, com a mínim Bertomeu Turull, casat amb Aldonça, eren pares d’un Antoni Turull que el 1597 fou un dels candidats a sagristà del retaule de Sant Feliu, un càrrec honorífic i honorable No obstant això, a efectes d’aquesta obra el primer personatge de la família és Pau Turull i Font 1766-1844, que representa l’entrada de la família en el segle de la indústria Al començament del segle XIX hi ha quatre Turull a les relacions de fabricants de…
Els Vilumara, a Barcelona
Ramon Vilumara, el marit de “La Fabricanta” La família Vilumara Els Vilumara o Vilomara, com es deien abans, poden presentar una cronologia en la qual els membres d’aquesta família treballen la seda durant tres-cents anys Primer com a mestres velers i després com a industrials Domènec Vilomara era mestre veler a Barcelona el 1693 Està enterrat a la seu barcelonina Un altre Domènec Vilomara el succeirà fins el 1723 Els seus fills, Jacint i Antoni Vilomara i Carrió, ompliran la resta del segle XVIII Jacint Vilomara actuà d’ examinador del Gremi de Velers 1746-51, l’encarregat de comprovar les…
Els Brusi i el “Diari de Barcelona”
Antoni Brusi i Mirabent, introductor de la litografia La família Brusi Antoni Brusi i Mirabent 1780-1821 fou un impressor barceloní que es convertirà en editor d’un diari, sense abandonar mai el seu caràcter de tècnic de les arts gràfiques La política o, més aviat, els esdeveniments polítics afectaren la carrera professional i el futur d’Antoni Brusi El 1808 esclatà la guerra contra les tropes napoleòniques, que a Catalunya s’anomena la guerra del Francès, i Barcelona quedà sota el control de les tropes ocupants, mentre els resistents campaven d’una ciutat a l’altra L’impressor Antoni Brusi…
Llorenç Mata i Pons, a Puig-reig. De comerciant a industrial del cotó
Llorenç Mata i Pons “Cataluña Textil”, 1911 Llorenç Mata i Pons, un dels primers importadors de cotó catalans que es convertirà en industrial al començament del segle XX Llorenç Mata i Pons 1847-1911 és el primer i més important exemple del comerciant de cotó que es converteix en industrial cotoner El seu oncle i padrí era Llorenç Pons i Clerch, una de les figures més representatives de la burgesia barcelonina de la segona part del segle XIX Fou un dels fundadors del Crèdit Mercantil el 1863 i prengué moltes i diverses participacions en negocis industrials, però sense assumir-ne…