Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Josep Buxó i els nois Buxons
La família Buxó La família Buxó representa d’allò més bé un dels principals actius dels industrials catalans i la seva principal feblesa Com a força hi ha l’esperit d’iniciativa i l’amor per una feina ben feta La feblesa és la seva dispersió i la facilitat amb què dividien els esforços Josep Buxó i Valls era un barceloní que s’establí a Sabadell l’any 1859 L’empresa es dirà Josep Buxó i Companyia Els seus socis capitalistes eren Joaquim Casanovas i Bosch i el fill d’aquest, Joan Casanovas i Sallarès Aquests tenien filatura i tissatge de llana i amb la seva participació a can Buxó devien…
Joaquim Coll, el nebot d’Antoni Regàs, a Mataró
La família Regàs-Coll Els Regàs formaven part d’una vella família mataronina Durant el segle XVIII hi ha un Regàs fuster i un altre d’armer En començar el segle XIX, Felicià Regàs era industrial un filador de cotó com tants d’altres, installat al carrer de les Moles del 1824 al 1850 El 1844 estigué present a l’Exposició industrial de Barcelona, on presentà filats de cotó i jaquetes elàstiques també de cotó El 1850 tenia 20 obrers i 840 pues en màquines mule-jennies El seu successor, Antoni Regàs, es passà al gènere de punt En sabem molt poca cosa Si entra en aquesta història és perquè el seu…
Els xarols de Vignaux i Le Boeuf
El xarol és la pell recoberta per una pellícula impermeable a l’aigua, llisa i brillant La qualitat es comprova en plegar la pell, ja que el vernís no es clivella, ni s’esquerda Per enxarolar pells se seguia un procediment d’envernissament amb oli de llinosa, que donava pellícules de bona resistència Les pells enxarolades s’utilitzaven en la fabricació de calçat, selles de muntar i carruatges Anunci Barcelona en la mano , 1895 El xarol de Le Boeuf serà la marca de gran qualitat d’aquest producte a l’estat La fàbrica era a Badalona Un dels introductors del xarol i del procediment per a…
Les grans colònies industrials
Les colònies El predomini de les “colònies” és el tret destacat del paisatge industrial català Nadal, J, “La formació de la indústria moderna” dins Catalunya, la fàbrica d’Espanya L’expressió “colònia” és del legislador espanyol, quan el 1855 promulga una llei sobre l’establiment del que anomena colònies agrícoles Es tracta de fomentar l’agricultura i uns centres de producció agrícola L’estat atorgarà uns beneficis fiscals als seus propietaris i alguns beneficis personals als seus treballadors —especialment l’exempció de fet del servei militar Una colònia, per definició, és una població…
El Banco Franco-Español i la Unió Vidriera d'Espanya
El Banco Franco-Español va ser una entitat financera constituïda a Madrid el 1906 amb un capital de 20 milions de francs francesos El capital era bàsicament francès, però el consell d’administració era ocupat per francesos i espanyols Com dirà una revista econòmica sobran en el consejo abogados y políticos y faltan hombres de negocios “Revista de Economía y Hacienda”, 1906, pàg 698 Acció de La Unió Vidriera d’Espanya, 1908 El banc tenia un caràcter de banc de negocis Es proposava patrocinar i promoure afers industrials i miners El capital francès del banc estava estretament lligat amb la…
Ramon Monroig, colorants per a la indústria tèxtil
Ramon Monroig i Valls va tenir una formació universitària Va estudiar medicina, cirurgia i farmàcia a Barcelona, però el seu interès va evolucionar ràpidament cap a la fabricació de productes químics Presumia d’haver après l’ofici a través dels seus coneixements teòrics i a base d’experimentació, sense haver realitzat cap mena d’aprenentatge pràctic L’any 1837 inicià la seva producció, conjuntament amb Joan Gualbert Subirá, un altre fabricant, també protagonista d’aquest capítol El producte escollit aleshores fou el clorur de calci descolorant, que mereixé una medalla de plata a l’Exposició…
L'aranzel del 1891. Arriben tres empreses estrangeres
En el cas de l’estam la diferència entre l’aranzel aplicat fins aleshores 1882 i el nou era notable L’aranzel del 1891 comporta una victòria per als proteccionistes, aquells que reclamaven que les mercaderies importades paguessin uns drets suficients per a compensar la diferència de preu dels gèneres, conseqüència d’una diferent productivitat o d’uns majors costos de producció El volum de compres a l’exterior havia estat molt important fins el 1890 Però els nous aranzels havien de provocar una forta baixa d’aquestes compres per part dels teixidors catalans La conseqüència serà que tres…
Els Rosal. La primera fàbrica de riu
La família Rosal La família Rosal estava molt ben representada a la ciutat de Berga, a la primera meitat del segle XIX I un bon nombre dels seus membres es dedicava a la filatura i al tissatge de cotó A les relacions industrials de l’època hi ha Albert, Lluís, Jaume, Josep, Agustí, Pere, Ramon, Antoni i d’altres És de suposar que tots eren parents De tots ells ens interessa aquí la branca encapçalada per Antoni Rosal i Farriols, un personatge que pertany sobretot al segle XVIII i que ensenyà l’ofici als seus tres fills, Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina Encara que l’empresa, al cap de…
Els Serra, a l'Ametlla de Merola
Mateu Serra i Tauran Un vapor a Vilassar de Dalt La família Serra Mateu Serra i Tauran 1811-81 era fill d’una família pagesa establerta de temps a Vilassar de Dalt Aquesta població del Maresme, a mitjan segle XIX, compaginava agricultura amb indústria Els pagesos de Vilassar produïen blat, ordi, vi, patates, maduixes, hortalisses i "una semilla, llamada vulgarmente sabonetas, que sirve para cuentas de rosarios y es exclusiva del país" Diccionario de Madoz El poble és també industrial I mono-industrial perquè tots els que ho són es dediquen a la filatura i el…
Els Casablancas. El vapor de la O i els grans estiratges
Acabats i el Vapor de la O La família Casablancas Ferran Casablancas i Peig va néixer l’any 1835 en una casa de pagès de Sant Quirze de Terrassa Com que no era l’hereu, deixà la masia i s’installà a Sabadell Allí establirà pel seu compte una petita fàbrica de tissatge de llana que treballava per compte d’una altra indústria llanera Ferran Casablancas formava part de la classe dels drapaires, molt abundants a Sabadell i a Terrassa, aquells petits industrials que treballaven a mans per compte de tercers El seu treball depenia del seu únic client Si aquest no li passava feina havia de buscar-ne…