Resultats de la cerca

Tomàs Rosal era un serraller del carrer de Carders de Barcelona, el 1842 La seva evolució va ser la clàssica de l’artesà a l’industrial El 1849 és afinador i constructor de bàscules i romanes al Portal Nou La seva clientela són els botiguers, magatzemistes, farmacèutics i argenters El 1856 ha engrandit els seus tallers i es dedica a la fabricació de llits de ferro “que tienen la comodidad de poder plegarse, ocupando un reducido espacio” Diari de Barcelona , juliol del 1856, pàg 5 641 i de bàscules i romanes de tota mena El negoci es va ampliar i uns anys més tard tenia el…

Durant el segle XVIII una sèrie de químics europeus, especialment francesos i britànics, estudiaren els gasos que es desprenien de la destillació de la llenya o del carbó Al final d’aquest segle, un enginyer francès, Philippe Le Bon, fou el primer a adonar-se de les possibilitats que tenia la combustió d’aquests gasos per a enllumenar i com a força motriu L’any 1801 va publicar un treball amb el títol Termolàmpades o estufes que escalfen, enllumenen amb economia i ofereixen amb molts altres preciosos productes una força motriu aplicable a tota mena de màquines Le Bon va morir…

Postal de la primeria de segle El terme municipal de Capellades, de 2,90 km 2 , és el més petit de la comarca de l’Anoia i un dels més reduïts de Catalunya No obstant això, és un dels centres industrials paperers catalans i el seu nom va ser sinònim de qualitat, de manera que els fabricants dels municipis veïns es presentaven sovint com a fabricants de Capellades "El fonament principal de l’existència i prosperitat històrica de Capellades és l’aigua de la bassa del Molí de la Vila, d’on brollen onze milions de litres diaris" Gran Geografia Comarcal de Catalunya , vol IV, pàg 326…

La indústria farmacèutica, tal com avui l’entenem, té un doble origen a Catalunya els farmacèutics i els comerciants en drogues En començar el segle XIX l’antic apotecari s’havia convertit en farmacèutic, tot i que es mantenia encara el nom popular L’any 1804 s’havia creat a Madrid el Real Colegio de Farmacia A Barcelona, la primera institució d’aquesta mena fou el collegi de Sant Victorià, creat el 1815, nucli de la futura Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que es posà en marxa el 1845 Ambdues institucions quedaren al marge de la Junta de Comerç de Catalunya,…

La maquinària agrícola L'agricultura catalana del segle XIX està emmarcada per dos corrents un de tradicional, conservador, en el sentit immobilista de la paraula, i un corrent innovador que acull i promou la introducció de noves tècniques agrícoles, de noves màquines, dels adobs químics En un quadre adjunt podem veure un retrat del que podia ser la pagesia conservadora, suspicaç i desconfiada a l'hora de valorar la maquinària introduïda per la industrialtizació És un extracte d'una guia satírica i s'ha de prendre com el que es proposava el seu autor Aquest personatge carregat de recel pot…

Artur Farrés i Companyia, la fàbrica de cristall de Badalona títol d’una obligació o pagaré A Farrés i Companyia es constituí a Badalona el 1866 amb l’objectiu de fabricar tota mena d’objectes de cristall El seu primer soci, que donava nom a l’empresa, era Artur Farrés L’acompanyava Martí Arolas i Ferrer, un personatge vinculat a una sèrie d’empreses catalanes director-conseller de La Maquinista Terrestre i Marítima, promotor del que seran els grans magatzems de Barcelona i després Crèdit i Docks i vocal del Foment de la Producció Nacional el 1878 A Farrés i Companyia presentà el…

Acció de La Ferreria Catalana La societat es constituí el mes d’abril del 1855 Es tractava, segons el text propi, d’una societat minera que es proposava l’explotació de mines de ferro, fosa d’aquest mineral i fabricació del ferro pels sistemes més avançats La Ferreria Catalana tenia el domicili social a Barcelona, al carrer de Santa Madrona núm 2, però l’establiment industrial era a Anglès, comarca de la Selva Explotava petites vetes de ferro que hi havia pels voltants, i una mina de plom La Ferreria Catalana, com solia passar en aquests casos, era la successora d’una farga, que ja existia…

El belga Alexandre Wolhguemuth creà a la platja de Can Tunis de Barcelona un arsenal civil destinat a la construcció naval i capacitat per a fabricar motors, màquines de vapor i tota mena de construccions metàlliques A la imatge, publicitat al catàleg de l'Exposició de Vilanova, de 1882 Alexandre Wohlguemuth, un belga amb el títol parisenc d’enginyer civil en arts i manufactures, s’establí a Barcelona cap el 1880 amb el propòsit d’installar una foneria de ferro, amb els seus corresponents tallers de construcció de maquinària i calderería El projecte tirà endavant al carrer de…

Dos anys més tard de la constitució de La Teneria Barcelonesa, SA, s’autoritzava la de La Manufacturera de Cardes i altres objectes de cuir, SA El mes de maig del 1855 es posava en marxa oficialment l’empresa amb fàbrica situada al carrer de Sant Beltran núm 14, xamfrà Santa Madrona, de Barcelona Secció d’adobatge de l’empresa d’Antoni Gudiol, a Vic fotografia de començament de segle Els promotors fixaren el capital en 4 milions de rals, o 200 000 duros L’autorització exigia un desemborsament mínim del 20% El 1847 l’empresa tenia el 45% desemborsat i l’any següent el 52%, és a…

Anunci dels mosaics Escofet Tejera i Companyia Llibre del Centenari de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, 1886-1946 Els materials de construcció per excellència han estat històricament la terra cuita, la pedra i l’argamassa L’argila cuita en forns i assecada donarà origen als maons Les bòviles són les installacions encarregades de la seva fabricació, prop de les terres que utilitzen com a primera matèria Però l’argila és també utilitzada pels terrissaires, que donen forma a la terra argilosa i construeixen tota mena d’objectes com olles, càntirs,…