Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Joan Pibernat. Bàscules
Joan Pibernat obrí la seva fàbrica d’objectes de ferro el 1868, al carrer de la Cadena de Barcelona Feia principalment llits de ferro i també bàscules i caixes fortes El 1877 tenia fàbrica i botiga als números 8 i 10 del carrer d’Avinyó Portada d'un catàleg de productes fabricats per Joan Pibernat, 1886 Dels llits de ferro, un article fàcil de venda i que no exigia cap tècnica especial, passà a la fabricació de grans caixes de cabals i bàscules Va obtenir el privilegi de fabricació a Espanya de les bàscules model Chameroy, que es distingien per imprimir automàticament el pes en…
Les sis societats anònimes creades entre el 1847 i el 1855
Societats anònimes dedicades a la filatura creades entre 1847 i 1855 Entre 1847 i 1855 es crearan sis societats anònimes dedicades totes elles a la filatura i el tissatge del cotó Durant el mateix període se’n constituiran tres més —L’Auxiliar de la Indústria 1853, L’Aprestadora Espanyola 1853 i La Manufacturera de Cardes 1855—, també vinculades a la indústria cotonera Per a valorar aquest fet, només cal avançar que, després d’elles, la primera anònima cotonera que es constituí fou la Successora de Fabra i Portabella el 1884 És a dir hauran de passar trenta anys sense que un altre projecte…
Cambier i Colleron, de Reus
El primer problema que presenta la història de l’empresa és el nom dels seus titulars, car no hi ha dos textos que coincideixin en el que són, clarament, uns estrangers establerts a la ciutat de l’Alt Camp D’entrada semblen francesos, però si fem cas d’un document del 1842 serien clarament anglesos, ja que els anomenen Cambury i Collerson El que es pot assegurar és que aquests dos personatges —francesos, belgues o anglesos— s’establiren a Reus el 1842, i hi installaren la que serà una de les primeres fàbriques de teixit, tint i blanqueig de lli que hi ha a Catalunya, amb 30 telers El 1844…
La Igualadina Cotonera SA. 1857-1880
La fàbrica de La Igualadina a la dreta de la fotografia Fàbriques i treball a la Igualada de la primera meitat del segle XX , 1991, per Pere Pascual La Igualadina Cotonera ocuparà un edifici de cinc plantes, seguint fidelment el model de les fàbriques cotoneres angleses La capital de l’Anoia fou un dels principals centres del sector cotoner català durant la primera meitat del segle XIX Consta que el 1841 tenia una fàbrica de filats de cotó, La Igualadina, que funcionava amb una màquina de vapor de 30 cavalls de força, la qual cosa era una absoluta novetat per a Igualada i per a…
La Cotonera SA. 1853-1865
La Cotonera fou constituïda com a societat anònima el mes de març del 1853 Tenia un capital de 150000 duros o 3 milions de rals, representat per 600 accions de 5000 rals cadascuna, totalment desemborsat Situació de la fàbrica “Plànol de Barcelona”, 1858 La Cotonera SA tingué dotze anys de vida i fou víctima de la “fam de cotó” provocada pel bloqueig dels ports de la Confederació durant la guerra de Secessió americana El domicili i la fàbrica es trobaven al carrer de Fernandina de Barcelona Primerament figuren al núm 18, que després es converteix en el núm 34 En el moment de la seva liquidació…
Francesc Duran i Cañameras, màquines per a teixits de llana, a Sabadell
Francesc Duran i Cañameras Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952 Francesc Duran i Cañameras va néixer a Martorell l’any 1837 El 1863 obrí a Sabadell un taller mecànic al carrer de Riego Aleshores Sabadell era una ciutat on la indústria anava guanyant terreny a l’agricultura, però aquesta encara hi tenia un bon paper No és d’estranyar que la seva primera dedicació fos la fabricació de premses per al vi i molins de vent per a elevar l’aigua L’ambient industrial guanyà la partida al professional D’aquí l’interès en els telers mecànics que Duran i Cañameras coneixia i…
Artur Elizalde
Artur Elizalde i Rouvier 1871-1925 nasqué a Matanzas Cuba El seu pare, Salvador, fou un enginyer que treballà en la creació dels ferrocarrils cubans La seva mare, francesa, tenia fortuna i propietats a França Installat a Barcelona, es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Buñol, el promotor del ferrocarril Barcelona-Mataró El 1909, i conjuntament amb els seus cunyats Biada, establí un taller de fabricació de peces de recanvi per a automòbils Era l’època heroica de l’automobilisme en la qual tot just s’estava organitzant una xarxa de concessionaris i representants…
Els Comas. Màquines de vapor i buidatge d'estàtues de bronze
L’empresa s’inicià el 1830, segons pròpia manifestació, anys més tard, quan l’antiguitat era un símbol de garantia El seu fundador, Josep Comas, tenia un taller de construcció i reparació de màquines al carrer de Sant Bartomeu, al Raval de Barcelona Deu anys més tard era un taller modest, un de tants que es dedicava a fondre peces de ferro per a màquines de filar La foneria Comas s’especialitzà en la construcció de màquines de vapor i després en el buidatge d’estàtues de bronze Publicitat a la guia Indicador General de Barcelona , 1887 El 1855, la foneria Comas és esmentada ja com una de les…
Els Lacambra i la Farga d'Ordeig. Laminats i caldereria de coure
Francesc Lacambra i Pujadas Metalurgistas y Electrotécnicos , 1953 Francesc Lacambra i Pujadas, la tercera generació, establí al costat del riu Ter una foneria de coure que serà la més important de Catalunya La Farga d’Ordeig L’empresa dona la data del 1808 com la de la fundació de l’empresa familiar Fou quan Francesc Lacambra i Terradellas obrí una foneria a la Barceloneta, davant la Riba o sigui davant del mar Fonia campanes, canons i objectes de ferro i bronze El succeirà, a la seva mort 1824, el seu fill únic, Francesc Lacambra i Pont, que és presentat com a llauner en una guia del 1849 A…
Pau Miralda i Companyia. La fàbrica dels "panyos" de Manresa
Fàbrica dels “panyos” a Manresa, vora el riu Cardener Pau Miralda i Companyia és la primera gran empresa llanera catalana Representa l’inici de la industrialització en aquest sector i destaca per tres raons En primer lloc, per la incorporació de la força hidràulica i de màquines importades, cosa que vol dir una especial atenció als avenços tècnics en segon lloc, per l’impuls donat a la producció la fàbrica dels “panyos” de Manresa és un edifici impressionant, que no té res a veure amb els petits tallers o fàbriques, tan corrents a l’inici del segle XIX i finalment, per la incorporació de nous…