Resultats de la cerca

Dos anys més tard de la constitució de La Teneria Barcelonesa, SA, s’autoritzava la de La Manufacturera de Cardes i altres objectes de cuir, SA El mes de maig del 1855 es posava en marxa oficialment l’empresa amb fàbrica situada al carrer de Sant Beltran núm 14, xamfrà Santa Madrona, de Barcelona Secció d’adobatge de l’empresa d’Antoni Gudiol, a Vic fotografia de començament de segle Els promotors fixaren el capital en 4 milions de rals, o 200 000 duros L’autorització exigia un desemborsament mínim del 20% El 1847 l’empresa tenia el 45% desemborsat i l’any següent el 52%, és a dir, 104 000…

Esteve Comellas i Cluet era de Berga o de Casserres En el segle XIX els naturals de pobles petits tenien tendència a donar la població propera més important com el lloc de naixement Els Comellas, en tot cas, tenien terres i propietats a Casserres de Berguedà Fàbrica del Guixaró Cataluña Textil , 1911 Esteve Comellas construí la seva fàbrica al terme de Casserres de Berguedà Al seu voltant es creà la colònia del Guixaró Segons una referència de Cataluña Textil , del 1911, Esteve Comellas establí la seva primera fàbrica de filats i teixits de cotó el 1850 No he sabut trobar-ne cap abans del…

El Banc de Catalunya i uns comerciants de colonials Títol del Banc de Catalunya, promotor i financer del projecte industrial La Companyia Peninsular Sucrera fou un ambiciós projecte de cultiu de canya i fabricació de sucre amb terres i establiment industrial a Almeria Al final dels anys setanta del segle XIX, quan encara el sucre s’identificava amb el procedent de la canya de sucre, el govern espanyol, que controlava les colònies productores del Carib, aplicà uns aranzels i unes mesures tendents a protegir el sucre de canya espanyol, aquell que es produïa a les províncies andaluses d’Almeria…

Francesc Sans i Verdaguer Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Francesc Sans i Verdaguer va néixer a Vic el 1824 No hi havia tradició tèxtil a la família, ja que el seu pare es dedicava al transport de mercaderies amb mules Però ell devia contagiar-se del virus industrial d’aquells anys El 1850 es trobava establert a Barcelona, al carrer del Pes de la Palla, amb una fabriqueta de torçats de cotó El 1868 va donar el pas que el faria passar de ser un petit industrial a ser un dels més ben situats va installar-se al Poble- nou —Sant Martí de Provençals— i va entrar en…

La Societat Espanyola és un projecte ambiciós i fracassat per a produir fil de llana de carda, i especialment fil d’estam El 1850 hagué de tancar les portes i vendre el terreny i la maquinària Les referències que en tenim són mínimes, però suficients per a subratllar la importància del seu projecte industrial Els promotors eren, possiblement, ciutadans francesos Les empreses que es deien espanyoles en la denominació social acostumaven a ser estrangeres, i subratllaven així el seu propòsit d’arrelament A més, el cronista de l’Exposició Industrial de Madrid del 1850, a qui devem…

Assecadors de cotó a San Pedro de Alcántara, Màlaga La Catalana Agrícola Algodonera ante el problema del cultivo del algodón Al començament del segle XX es tornaren a fer proves de conreu de cotó a l’àrea sevillana I el 1904 es publicà la que serà anomenada Llei Osma —el nom del ministre d’Hisenda que la promulgà— en la qual el govern concedia unes exempcions fiscals als agricultors que destinessin terrenys al conreu del cotó i uns premis en metàllic als seus recollectors Però la llei va ser paper mullat Es parlà també de la possibilitat del conreu de cotó als territoris espanyols en el…

La família Rosal La família Rosal estava molt ben representada a la ciutat de Berga, a la primera meitat del segle XIX I un bon nombre dels seus membres es dedicava a la filatura i al tissatge de cotó A les relacions industrials de l’època hi ha Albert, Lluís, Jaume, Josep, Agustí, Pere, Ramon, Antoni i d’altres És de suposar que tots eren parents De tots ells ens interessa aquí la branca encapçalada per Antoni Rosal i Farriols, un personatge que pertany sobretot al segle XVIII i que ensenyà l’ofici als seus tres fills, Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina Encara que l’empresa, al cap de…

Josep Esteve i Thomas o Tomas va néixer a Torà Segarra Visqué uns quants anys a Guissona, tornà a Torà i l’any 1845 s’installà a Igualada La capital de l’Anoia estava en plena efervescència de la indústria cotonera La Igualadina treballava amb una de les primeres màquines de vapor introduïdes a Catalunya, i Vilà, Subirats i Companyia construïa la que havia de ser una gran fàbrica Al voltant d’aquestes dues grans empreses hi havia una gran quantitat de petits tallers de filadors i teixidors de cotó El 1848 Josep Esteve comprà una forta quantitat de cotó en floca i realitzà un gran benefici en…

Les colònies El predomini de les “colònies” és el tret destacat del paisatge industrial català Nadal, J, “La formació de la indústria moderna” dins Catalunya, la fàbrica d’Espanya L’expressió “colònia” és del legislador espanyol, quan el 1855 promulga una llei sobre l’establiment del que anomena colònies agrícoles Es tracta de fomentar l’agricultura i uns centres de producció agrícola L’estat atorgarà uns beneficis fiscals als seus propietaris i alguns beneficis personals als seus treballadors —especialment l’exempció de fet del servei militar Una colònia, per definició, és una població…

La societat anònima La creació de L’Aurora, SA té un gran parallelisme amb la de La Gerundense, SA Aquesta es constituí el 1843 i L’Aurora dos anys més tard Les dues es proposen fer paper continu amb l’ajut d’energia hidràulica i les dues disposen d’una majoria de capital gironí i del suport de capital de fora de la ciutat L’Aurora, SA Socis constituents 1845 i evolució del capital 1945-1912 El 1843, mentre es constituïa La Gerundense, Francesc Reigt obtenia de l’ajuntament de Girona la concessió de la sèquia que rebia l’aigua de l’Onyar en forma d’emfiteusi perpètua Si la primera s’…