Resultats de la cerca

Esteve a l'esquerra, Butlletí de l’Associació de Fabricants de Filats i Teixits del Pla de Barcelona, 1924 i Tomàs Recolons i Lladó La Industria Española , 1917 El nom Recolons és prou singular com per a poder creure que l’Esteve Recolons que es dedica a filar cotó el 1842 al carrer de Sant Jeroni núm 40 de Barcelona, i el Bertomeu Recolons que fa el mateix i el mateix any a Igualada, carrer de Sant Magí, núm 5, són parents Una altra prova del parentiu seria que els noms Esteve i Bertomeu es repetiran en noves generacions El Bertomeu Recolons igualadí desapareix aviat però n’hi ha un altre a…

El municipi de Sant Martí de Provençals, que incloïa barris actuals com el Poble Nou, la Sagrera, el Clot i el Camp de l’Arpa, va ser qualificat al final del segle XIX com l’obrador de Barcelona Guía y plano de San Martín de Provensals , 1888, i recentment com a pulmó industrial de la capital catalana, en els temps actuals Nadal, Jordi i Tafunell, Xavier, Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona 1847-1992 El terme reuní durant la segona meitat del segle XIX la principal concentració de fabricants d’estampats i d’acabaments de Catalunya No seria correcte parlar del ram de l’…

Anunci Guía consultora Indicador General de Barcelona , 1877 Josep Monteys fou un tintorer dedicat a l’estampació La seva especialització serà el color roig La confecció dels colors era el primer problema dels estampadors Segons la primera matèria utilitzada i el procés seguit els colors eren més o menys vius i més o menys brillants La composició dels colors era el secret més amagat dels tintorers i el llibre de Carles Ardit, que es publicà el 1819, era un autèntic receptari de fórmules per a obtenir colors de tota mena i grau L’estampador, és clar, podia comprar el tint a un fabricant o fer…

L'àcid sulfúric, el pare de la indústria Anunci de productes químics a l' Anuario de la Exportación , 1901 La indústria química moderna comença l’any 1749, quan uns escocesos iniciaren la fabricació de l’àcid sulfúric, mitjançant el sistema de les cambres de plom Nadal, “La química”, dins HECC, vol 6, pàg 149 Orellana, un dels comentaristes més coneguts de la indústria catalana del segle XIX, diu de l’àcid sulfúric que és el pare de la indústria Reseña Exposición 1860, pàg 84 i “Eco de la Producción”, 1881, pàg 410 És el més important dels àcids minerals i un reactiu fonamental Poques…

Narcís Xifra i Masmitjà 1850-1934 fou un gironí, enginyer industrial i professor de matemàtiques Entrà com a director tècnic de la casa Francesc Dalmau i Fill al final de la dècada del 1870, i s’incorporà amb naturalitat i amb el mateix càrrec a la Societat Espanyola d’Electricitat, quan aquesta es constituí l’any 1881 La mecànica i l’electricitat foren les seves dues especialitzacions industrials Hi ha constància que va introduir millores en algunes de les màquines que construí per compte de l’empresa on treballava Per exemple, el commuta-dor automàtic, sistema Xifra, del qual anaven…

La segona indústria de Vilanova La família Marquès Pel mes de febrer del 1854 tres vilanovins —Pere Puig i Carsi, Joan Rafecas i Puig i Isidre Marquès i Riba— sollicitaren permís a l’Ajuntament de la seva ciutat per a construir una fàbrica de filats i teixits de cotó en un hort propietat del primer La fàbrica funcionaria amb màquines de vapor Es constituí aleshores la societat Puig, Rafecas, Marquès i Companyia formada per ells tres i per Joan Serra i Totosaus, Salvador Raldiris i Gabriel Coll i Puig El capital desemborsat era molt important 134000 duros o 2680000 rals Serà la fàbrica de cal…

Joan Uriach, associat amb el farmacèutic Joaquim Alomar, creà una empresa dedicada a la fabricació i distribució de productes farmacèutics Joan Uriach i Feliu va néixer a Sant Andreu de Palomar, prop de Barcelona El seu pare, Joan Uriach i Prats, hi tenia un molí, on treballava, ajudat pel seu fill gran, Josep Com un de tants fills cabalers, Joan Uriach hagué de buscar feina fora de casa i en trobà com a dependent d’una adrogueria de Barcelona al núm 6 del passeig del Born, arran de Santa Maria del Mar, propietat de Rafael Vilaclara i Euras Com ja s’ha comentat, una adrogueria venia productes…

El doctor Tolrà La família Tolrà Josep Tolrà i Avellà nasqué a Cabrils Maresme Es casà amb Emília Carles i Tolrà, també del mateix poble Metge de professió, es dedicà a la indústria Ocupà dos molins en el riu Ripoll, a Castellar del Vallès A Cabrils hi havia tradició tèxtil com a la majoria de poblacions del Maresme, a la primera meitat del segle XIX Una indústria artesanal, amb màquines mogudes per mules i cavalls El 1842 un Jaume Tolrà era un petit teixidor a Cabrils, parent probablement del nostre biografiat Josep Tolrà estudià medicina i s’interessà especialment per la química Com a metge…

Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats…

Artur Elizalde i Rouvier 1871-1925 nasqué a Matanzas Cuba El seu pare, Salvador, fou un enginyer que treballà en la creació dels ferrocarrils cubans La seva mare, francesa, tenia fortuna i propietats a França Installat a Barcelona, es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Buñol, el promotor del ferrocarril Barcelona-Mataró El 1909, i conjuntament amb els seus cunyats Biada, establí un taller de fabricació de peces de recanvi per a automòbils Era l’època heroica de l’automobilisme en la qual tot just s’estava organitzant una xarxa de concessionaris i representants…