Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Johnston, Shields and Co, L'Escocesa
Johnston, Shields and Co, una empresa de Newmilns, al sud de Glasgow, s’installà a Catalunya el 1894 per fabricar cortines i cortinetes de tul Tenien un privilegi protegit per una patent, que els convertí en fabricants únics d’aquests gèneres durant uns quants anys La seva fàbrica era situada a Sant Martí de Provençals, en el que després serà el carrer de Pere IV, núm 345 Dues escenes a la fàbrica a Sant Martí de Provençals fotografia del començament del segle Etiqueta de L'Escocesa 1894 Johnston, Shields and Company introduirà el 1894 la fabricació de cortines i cortinetes de tul L’empresa…
Portes ondulades de ferro i acer
Es tracta d’un producte industrial del darrer quart del segle XIX Els seus fabricants són serrallers o calderers que han mecanitzat la seva indústria Pere Màrtir Sancristòfol L’any 1881 tenia una patent d’invenció per a fabricar portes articulades de ferro i acer Tenia el despatx al carrer de Montsió, núm 8, de Barcelona Artur i Alfred Santamaría Pertanyien a una família de serrallers El seu avi, Joaquim Santamaría, començà el negoci el 1816 El 1886 presentaven les seves portes ondulades d’acer com a úniques en el mercat espanyol Tenien la fàbrica al començament del carrer d’Aragó-Consell de…
Els fonedors de coure i plom
Notícia sobre el coure Un dels jaciments més importants de coure del món és el de Rio Tinto, a la província de Huelva Va ser explotat pel govern espanyol fins que el 1873 es vengué a una empresa britànica, la Rio Tinto Co Ld Abans d'aquesta data l'explotació era reduïda A mitjan segle Espanya importava d'Anglaterra i de França, principalment, quasi tota la planxa de coure que utilitzaven les seves indústries Catalunya tenia nombroses bosses de mineral de coure Però la seva producció era mínima, analitzada des d'un punt de vista industrial El coure i els seus aliatges tenien nombroses…
Bernardí Alcañiz, de Manresa: màquines agrícoles
La màquina de Bernardí Alcañiz per a premsar raïm i separar la rapa Diari de Barcelona , novembre del 1872 A mitjan segle XIX, el 1852 concretament, Bemardí Alcañiz i Meller obrí un taller de fuster a Manresa, al passeig del Riu, davant de la que serà l’estació del ferrocarril Bemardí Alcañiz devia ser un home espavilat i amb traça, no tenia estudis, i fou un hàbil dibuixant El 1862 va obtenir un privilegi d’invenció per unes màquines ideades per ell mateix que premsaven el raïm i separaven la rapa Inicialment, les màquines eren totes de fusta, però la conveniència de millorar-les va obligar…
Josep Serra i Sió. Màquines per a la filatura de cotó, a Manlleu
Josep Serra i Sió Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Josep Serra i Sió va néixer a Roda de Ter el 24 de juny de 1877 Als deu anys va entrar com a aprenent de teixidor en una fàbrica del seu poble Interessat per la mecànica féu aquest aprenentatge en un taller de Terrassa Després treballà en diferents empreses com a muntador, torner i ajustador El 1902, es constituí a Manlleu Costa i Serra, Societat en Comandita, que es proposava de construir maquinària tèxtil, però que es dedicà sobretot a les reparacions L’ordre dels noms significava, en aquest cas, que Josep Serra era el soci tècnic,…
Josep Umbert, a Granollers
Josep Umbert Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Josep Umbert començà treballant amb els Torras però continuà sol i expandí notablement el negoci Els seus nebots el continuaran Josep Umbert i Ventura va néixer a Sant Feliu de Codines el 1844 El seu pare era un petit teixidor de llana al seu poble El noi marxà a Barcelona, on treballà a la fàbrica de Sanllehy i Fons, uns cotoners de mitjana importància en aquells moments, que es dedicaven a fer empesa i tovalloles Allí aprengué l’ofici, que posà a disposició dels germans Pau i Francesc Torras, a…
Dionís Escorsa. La Foneria Escorsa
L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…
La Farga de Bebiè. L'obra d'un suís
La Farga de Bebiè Barcelona Artística e Industrial , 1919 El suís Edmond Bebiè construí la que fou una de les primeres filatures de cotó a Catalunya La Farga de Bebiè és una fàbrica i colònia tèxtil, tot i que el seu nom indica que hi havia hagut una farga catalana, que obtenia lingots de ferro per aquell vell procediment Després hi hagué un molí i es continuà dient farga La installació d’una filatura al final del segle XIX no varià el nom popular La tradició és precisament això mantenir el nom vell, malgrat els canvis introduïts, que l’han desvirtuat totalment La farga i el molí eren…
Els Noguera, a Prats
Espíritu y fuerza de la industria textil catalana , 1943 La família Noguera inicià una sèrie d’empreses industrials cotoneres a Prats de Lluçanès La més important fou la creada per Manuel Noguera i Teresa Senties En la relació d’industrials que presenten productes a l’Exposició de Barcelona de 1844, la primera que se celebrà a Catalunya, hi trobem tres Noguera que tenen fàbrica a Prats de Lluçanès Noguera i Pujol, Joan Noguera i Manuel Noguera Tots tres presenten el mateix producte empesa o teixit cru de cotó En total es concentraren més de 600 expositors a l’esmentat certamen i potser la…
Antoni Gassol i els Sanfeliu, a Mataró
Antoni Gassol i els seus nebots Antoni Gassol i Civit Manufacturas Antonio Gassol, SA, 1895-1970 Antoni Gassol, un català que se n'anà a Cuba a fer fortuna, creà una fàbrica de gènere de punt al seu retorn a Catalunya Els seus nebots la convertiren en la que serà la primera empresa catalana i de l'estat en el seu sector Antoni Gassol i Civit va ser un “americano”, el català que se’n va a Amèrica amb un farcellet i en torna quan ha aconseguit una fortuna Però ni tots tornaven, ni tots guanyaven diners Va anar a parar a Cuba, que era el port de destinació de la majoria d’ells i hi va obrir un…