Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Els programes d’identitat corporativa: el joc de les marques
Elaborar programes d’identitat corporativa és l’especialitat del disseny gràfic que més directament intervé en l’activitat econòmica en una societat industrial que ja ha passat per diverses fases Si a l’inici calia convertir els productes en mercaderies, a l’actualitat, aquestes mercaderies s’han tornat serveis en un planeta que ha esdevingut un gran poble un mercat que ja no creix ni pot créixer més La funció del disseny gràfic consisteix, aquí, a dissenyar el comerç i, per aquesta raó, és el successor d’aquell genèric art comercial del qual es parlava just abans i poc després de la Guerra…
L’arquitectura de transició del segle XI al XII
Durant la segona meitat del segle XI es van acabar les grans obres que s’havien emprès abans del 1050, i es va continuar aquell gran procés de renovació i reconstrucció d’edificis eclesiàstics i monàstics que s’havia començat durant el primer romànic La segona meitat del segle XI també va coincidir amb un procés d’expansió dels ordes monàstics a Catalunya, especialment de les canòniques, més enllà del gran moment del monaquisme benedictí Aquest fenomen, que es va iniciar sobretot al monestir de Santa Maria de Vilabertran, tenia com a base indiscutible la reforma canònica de Sant Ruf d’Avinyó…
Banc de Catalunya (1881-1892)
La constitució Aquest primer Banc de Catalunya —cap relació amb el d’Evarist Fàbregas i els germans Recasens— es constituí a Barcelona el 16 d’abril de 1881 Els promotors es proposen crear una “ sociedad anónima de crédito que contribuya al desarrollo y fomento de las empresas de interés público y sirva a la necesidad que se siente de un auxilio a la industria y al comercio ” de l’escriptura de constitució S’estableix un capital de 40 milions de pessetes, representat per 80 000 accions de 500 pessetes cadascuna En un primer moment es desemborsarà el 25% del capital subscrit, o sigui deu…
La recuperació de l’art a finals dels anys quaranta
Subsistir en la foscor A poc a poc van anar sorgint iniciatives de tarannà més modern que promulgaven un retorn a l’art d’avantguarda Cal citar en primer lloc el Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona que, a més d’organitzar debats i conferències dins el camp de la plàstica, realitzava exposicions de joves artistes, alhora que concedia beques per anar a París La figura clau del Cercle va ser Josep M de Sucre Entre els primers que van gaudir d’aquests avantatges hi havia alguns noms importants de la plàstica Arnau Puig, Fornells Pla, Ignasi Mundó, Xavier Valls, Ràfols-Casamada,…
La industrialització. Moda, indústria i artesania
El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…
Les arts decoratives de la Guerra a la revifalla dels anys seixanta
Els bells oficis noucentistes, lluny del propòsit original, podien haver acabat creant una sèrie d’objectes al servei només d’un grup sociocultural L’ Art Déco podia haver estat falsament modern, segons alguns crítics més exiigents El nou racionalisme podia haver estat excessivament purista i minoritari Però tot plegat havia contribuït a la creació d’una cultura i d’un país que, malgrat un parèntesi —la dictadura de Primo de Rivera—, havia assolit una fita per la qual havia lluitat amb tenacitat durant el segle XIX Catalunya començava a ser un país modern La imatge d’una cultura diu molt del…
Banc Comtal (1957-1974)
La transició 1957-1965 Rosés i Companyia, SRC, una empresa industrial i financera alhora, es transformà en Banca Rosés SA l’1 de gener de 1930 Es mantingué el caràcter familiar i mixt de l’empresa fins el 1957, any en què els germans Rosés de Milans, que ocupaven la gerència de l’anònima, es vengueren la totalitat del banc, separant prèviament els actius industrials Anunci La Vanguardia , juliol del 1965 El Banc Comtal és el successor de la Banca Rosés El 1965 inicià la seva expansió Els compradors foren tres Enric Santamaria i Alseda, Francesc Ràfols i Serdà i Emili Cuatrecasas i Busquets…
La cultura artística
D’entre tots els moments que conformen la seva cultura artística, cada país acaba destriant aquells que considera més emblemàtics Sovint, aquesta selecció coincideix amb alguns períodes històrics de major esplendor política o que, des del punt de vista identitari, són més transcendents Així, per a Catalunya l’art romànic és la manifestació material més important de la seva gestació nacional I si el romànic és l’origen, l’art gòtic representa per autonomàsia la consolidació d’aquest país i alhora un dels moments de màxima esplendor política, comercial, cultural i social En canvi, no és d’…
Indústries artístiques. El debat art-indústria
La progressiva mecanització del segle XIX implicà una sèrie de canvis en la producció dels objectes, tant pel que fa a l’ús de nous procediments tècnics, com des de l’òptica conceptual i estètica Aquest fet, sumat a l’extinció dels gremis al llarg del segle XIX, corporacions que havien estat el suport dels oficis artístics durant segles, comportà un debat art-indústria, sobretot arran de la primera Exposició Universal celebrada a Londres el 1851, que deixà ben clar el mal ús que s’havia fet de la màquina Segons els primers teòrics que reflexionaren sobre el tema, la màquina només havia…
Banca Mas Sardà (1960-1982)
Un banc en expansió 1960-1975 Els homes i l’organització Josep M Mas-Sardà dimití la presidència del banc el 1973 i donà pas a una nova etapa i generació Actualidad Española , gener del 1985 El banc es mantingué com a entitat estrictament familiar fins el 1969 vegeu aquest volum, pàg 37-40 La tercera generació era només representada per Josep Maria Mas-Sardà i Sells quan entrà la quarta generació, amb Francesc Mas-Sardà i Casanellas al capdavant Fou aleshores que el banc amplià el seu capital i l’obrí a altres accionistes, decantant-se decididament cap a l’expansió, sense abandonar les seves…