Resultats de la cerca

El terme neoclassicisme defineix el moviment estètic de base intellectual, sorgit al començament del segle XIX, que es caracteritza per la recuperació dels models –cànons i temes– del classicisme grecoromà Així, l’esgotament de les fórmules del Barroc va derivar cap a la recerca de la línia pura i el predomini de temàtiques mitològiques Tanmateix, aquest estil va coexistir amb reminiscències del Barroc i, alhora, amb tendències que ja assenyalaven una concepció romàntica Per bé que a Catalunya els representants més destacats del neoclassicisme van sobresortir en el camp de l’escultura, un…

L’estètica al servei de la funcionalitat A propòsit de Josep Lluscà, Jordi Llovet ha escrit paraules molt encertades que es poden aplicar als millors dissenyadors i al disseny mateix en general en relació amb l’art «Ni l’obra d’art posseeix solament una dimensió “estètica”, ni els objectes dissenyats esgoten la seva dimensió en el camp de la “utilitat”» Tant una cosa com l’altra posseeixen «una dimensió estètica —són bells o no ho són— i una dimensió moral en un sentit mediat en les obres d’art i immediat en els fets de disseny» El desequilibri d’aquests dos vessants que es produeix a vegades…

El període comprès entre el Baix Imperi Romà i la dominació visigòtica es caracteritzà per la pervivència de la cultura clàssica, en un món que es cristianitzava Durant aquesta etapa, que avui en dia es prefereix anomenar més aviat antiguitat tardana que no pas època paleocristiana, les restes escultòriques que han arribat fins avui són peces de caràcter monumental o litúrgiques i funeràries Al costat de capitells que són bàsicament derivacions de l’ordre corinti, hi ha cancells com ara els conservats al Museu Arqueològic de Tarragona o ares d’altar, per exemple, les de Terrassa, Empúries i…

Dates històriques i culturals Del 1820 al 1839 Moviment cultural de la Renaixença 1832 P Milà i Fontanals entra en contacte amb els natzarens 1839 Introducció a Barcelona de la tècnica del daguerreotip 1842 Fundació de la Societat Catalana per a l’Enllumenat de Gas 1843 Alçament dels militars J Prim i L Milans del Bosch contra Espartero a Reus Proclamació de la República a Figueres per A Terrades Revolta de la Jamància Creació de la Facultat de Ciències Mèdiques 1844 Constitució de la Caixa d’Estalvis i Mont de la Pietat de Barcelona 1845 Fundació de l’Aurora, agrupació coral popular, per J A…

La trobada de la modernitat i la història En el disseny industrial català és important l’aportació dels arquitectes Ja s’ha esmentat la dels membres del Grup R als moments inicials Posteriorment s’ha anat afirmant en aquest camp Òscar Tusquets, una personalitat i una obra que en alguns aspectes són difícils d’analitzar Juli Capella i Quim Larrea l’han descrit com a «caràcter difícil i polèmic», «totalment centrat en si mateix i preocupat per la transcendència, encara que no tant de la seva mateixa persona com de la seva obra» És indubtable la seva aposta pel que se’n podria dir modernitat,…

Restitució en perspectiva del temple de Barcino feta per J Puig i Cadafalch segons la versió publicada per J Bassegoda, 1974 Segurament el més emblemàtic dels temples romans de Catalunya és precisament el de Barcino, el de la segona colònia romana del país, fundada a la costa laietana en època d’August amb una finalitat estructuradora molt precisa del seu entorn D’aquest temple es conserven diversos elements i importants restes in situ, encara vísítables a la seu del Centre Excursionista de Barcelona, al carrer Paradís núm 10, en el punt més alt de la topografia de la Barcelona d’època romana…

Tot i que en l’actualitat és difícil poder veure a Catalunya algun exemple d’aquest tipus d’arquitectura efímera, sembla que els primers envelats sorgiren cap a la segona meitat del segle passat Foren construccions que basaven la seva tecnologia en el món mariner de la navegació a vela i en el protagonisme indiscutible del nus En la seva construcció intervenien materials com la tela, la fusta i la corda I en la seva creació i installació participaven, a més de l’envelador, el fuster, el decorador, el cadiraire i l’installador del sistema d’enllumenat Així, sovint la installació d’un envelat…

Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J Gudiol, J Verrié, F P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , Madrid, 1947 Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico Cataluña», dins Tierras de España , vol2, Madrid-Barcelona, 1978 Ainaud de Lasarte, J La Pintura Catalana De l’Esplendor del Gòtic al Barroc , Barcelona, 1990 Alcolea Gil, S «La pintura des de 1500 a 1850», dins DDAA Historia de la pintura en Cataluña , Madrid, 1957, pàg151-249 Alcolea Gil, S Cirlot, J E Gudiol Ricart, J Història de la pintura en Cataluña , Madrid, Tecnos, 1957 Badia Batalla, F…

Al tombant de segle, parallelament als hàbits de consum moderns que va adquirir la burgesia catalana, una sèrie d’intellectuals i artistes van introduir una nova concepció de l’art i de la seva funció, que es traduí en l’estil que s’identifica amb el terme «Modernisme» Sense renunciar a la tradició autòctona com a consciència de la pròpia identitat, va sorgir una decidida voluntat de situar Catalunya al nivell de la cultura europea del moment per tal de superar la crisi de la fi del segle La complexitat del moviment modernista va repercutir en l’evolució desigual dels diferents llenguatges…

La insurrecció militar del juliol del 1936 i la revolta social subsegüent desenvocaren en una guerra civil que no s’acabà fins al primer d’abril de 1939 Òbviament, amb la situació de lluita armada, la vida cultural i artística de Catalunya va patir un trasbals amb repercussions traumàtiques Tanmateix, les activitats artístiques no es van interrompre del tot Les galeries d’art van tancar les portes, però diverses institucions organitzaren exposicions de marcat caràcter ideològic La Generalitat de Catalunya, amb la creació del Comissariat de Propaganda, aconseguí difondre propaganda política a…