Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Els naips
Els naips són, sense cap mena de dubte, una de les manifestacions més rellevants de la nostra imatgeria popular tant per la seva longevitat i la seva difusió com pel seu ús generalitzat La seva vida comença abans de l’aparició dels sistemes d’estampació i s’allarga fins a l’era dels ordinadors al llarg del temps s’ha servit de tots els sistemes de reproducció gràfica D’altra banda, la seva iconografia, tot i diversificar-se, quasi no ha canviat en els més de sis segles d’història i s’ha mantingut fidel als models del passat, en respecte al desig del gran públic que, poc amant dels canvis,…
L’escultura en l’antiguitat tardana
El període comprès entre el Baix Imperi Romà i la dominació visigòtica es caracteritzà per la pervivència de la cultura clàssica, en un món que es cristianitzava Durant aquesta etapa, que avui en dia es prefereix anomenar més aviat antiguitat tardana que no pas època paleocristiana, les restes escultòriques que han arribat fins avui són peces de caràcter monumental o litúrgiques i funeràries Al costat de capitells que són bàsicament derivacions de l’ordre corinti, hi ha cancells com ara els conservats al Museu Arqueològic de Tarragona o ares d’altar, per exemple, les de Terrassa, Empúries i…
El temple de Barcino
Restitució en perspectiva del temple de Barcino feta per J Puig i Cadafalch segons la versió publicada per J Bassegoda, 1974 Segurament el més emblemàtic dels temples romans de Catalunya és precisament el de Barcino, el de la segona colònia romana del país, fundada a la costa laietana en època d’August amb una finalitat estructuradora molt precisa del seu entorn D’aquest temple es conserven diversos elements i importants restes in situ, encara vísítables a la seu del Centre Excursionista de Barcelona, al carrer Paradís núm 10, en el punt més alt de la topografia de la Barcelona d’època romana…
Les espardenyes, un patrimoni viu
Les espardenyes són una derivació de les sandàlies dels romans Representen l’única pervivència del vestit popular a Catalunya que té vitalitat avui, a la fi del segle XX És a dir, algunes persones d’àmbits rurals i de la ciutat les utilitzen habitualment, sobretot a l’estiu, i fins i tot formen part dels corrents actuals de la moda Les espardenyes com es coneixen avui ja apareixen ressenyades en els documents del segle XIII Per les seves característiques de lleugeresa, a l’exèrcit les portaven les tropes d’infanteria de la corona catalanoaragonesa i el 1694 les va adoptar la…
Renaixement i Barroc. Arquitectura civil i urbanisme
Introducció L’arquitectura i l’urbanisme del període del Renaixement i del Barroc a Catalunya són els subjectes del present estudi S’ha abordat partint de la base que ambdós termes responen a moviments importats –aliens–, aplicats a una cronologia que, formalment i conceptualment, pot adaptar-se amb més o menys precisió a Catalunya al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII S’ha convertit en un lloc comú començar totes les revisions de l’art del Renaixement i del Barroc a Catalunya esmentant el baix concepte que en el passat s’ha tingut d’aquests períodes artístics, que s’ha atribuït al…
Arquitectura catalana racionalista
Arquitectura Un moment clau i que començava, encara que fos amb retard, de manera tan brillant i prometedora va ser fortament condicionat per la crisi econòmica mundial dels anys trenta i va ser eliminat dràsticament arran de la situació política, social i econòmica espanyola que va desembocar en la Guerra Civil El GATCPAC Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de TArquitectura Contemporània, però, ha quedat com a emblema de la modernitat i la generositat creativa, com una història social, artística, arquitectònica, tecnològica i urbana plena de sentit però que dramàticament no…
Arquitectura catalana del Noucentisme i academicisme
Com la major part de moments de l’art i l’arquitectura catalans, el Noucentisme va ser fortament ambigu naixia de les mateixes arrels que el Modernisme però, al mateix temps, no solament pretenia superar-lo sinó oposar-s’hi Josep Puig i Cadafalch, un dels màxims protagonistes del Modernisme va passar a ser promotor del Noucentisme, canviant medievalisme goticista per classicisme mediterrani, i Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, va fer obres declaradament noucentistes També va ser inicialment Barcelona el focus difusor de la nova estètica classicista i mediterranista Els grups escolars…
L’escultura durant la Guerra Civil
La insurrecció militar del juliol del 1936 i la revolta social subsegüent desenvocaren en una guerra civil que no s’acabà fins al primer d’abril de 1939 Òbviament, amb la situació de lluita armada, la vida cultural i artística de Catalunya va patir un trasbals amb repercussions traumàtiques Tanmateix, les activitats artístiques no es van interrompre del tot Les galeries d’art van tancar les portes, però diverses institucions organitzaren exposicions de marcat caràcter ideològic La Generalitat de Catalunya, amb la creació del Comissariat de Propaganda, aconseguí difondre propaganda política a…
Arquitectura catalana: de la postguerra al Grup R
El panorama que va quedar després de la Guerra Civil no podia ser més desolador Exiliada l’avantguarda artística, intellectual i arquitectònica, va ressorgir la reacció dels arquitectes catalans més conservadors i academicistes A poc a poc, però, aquest context es va anar transformant, en gran part gràcies a una sèrie d’arquitectes ja madurs Josep Antoni Coderch, Manuel Valls, Joaquim Gili, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres i d’una sèrie de joves arquitectes com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas i Piera, que van crear i mantenir el Grup R 1951-61 La transformació potenciada…
La pintura gòtica
Els inicis de la pintura gòtica De l’«estil 1200» al primer gòtic lineal A Catalunya, la introducció de les formes gòtiques és un procés que té els punts de partida a l’entorn de l’any 1200 Les experiències d’aquell moment eren importants, encara que en el terreny de la pintura no van comportar el començament generalitzat del gòtic No fou fàcil aplegar els esforços dels antics tallers en una renovació completa de formes i continguts Pesaven les inèrcies tècniques, les fórmules i els components d’un art sotmès a les figures i als valors de la superfície bidimensional En aquesta conjuntura es…