Resultats de la cerca

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

La polla d’aigua Gallinula chloropus és un ocell abundant als aiguamolls i les llacunes, on es pot veure nedant o picotejant prop de la vegetació litoral, i sempre a punt d’amagar-s’hi Sol conviure amb la fotja Fulica atra , de la qual es diferencia bé pel fet d’ésser més petita ateny 33 cm, per la placa frontal vermella que cavalca el bec groc, les potes verdoses i, sobretot, per la ratlla lateral irregular blanca i les infracobertores, també blanques, caràcters aquests dos que permeten distingir-la a distància Xavier Ferrer La polla d’aigua és un nidificador present tot l’any a quasi tot…

Àrea de distribució de la sargantana dels Columbrets Podarcis atrata , endèmica d’aquest arxipèlag Al Columbret Gran hi ha una població d’uns 25000 individus a Mancolliure i la Foradada, uns 500 exemplars, i a Lobo, uns 200 IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana dels Columbrets Podarcis atrata és un endemisme de l’arxipèlag volcànic de les illes Columbrets situades a 56 km de la costa de Castelló que fins fa poc temps es considerava una subespècie de la sargantana ibèrica P hispanica atrata , tot i que hi ha seriosos dubtes sobre l’estatus específic d’aquest rèptil Es tracta…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…

L’abellerol Merops apiaster és un dels ocells més bonics de la nostra avi fauna i, alhora, molt pintoresc, tant pels colors del plomatge, pels seus nius sovint simples forats en un marge, com per la seva preferència alimentària per les abelles, cosa que li ha donat el nom de fet, però, menja també altres insectes papallones, espiadimonis, etc És de mida mitjana 26-28 cm, bec llarg i típicament gregari El plomatge és lleugerament més viu en els mascles que en les femelles, i la coloració de l’abdomen va esdevenint més verdosa en augmentar l’edat dels individus, car el pigment groc es perd…

Insectes d’interès en medicina o en veterinària Els insectes són capaços d’atacar múltiples organismes, però ací farem referència només als que tenen interès mèdic o veterinari Els danys que produeixen són fonamentalment de dos tipus directes o indirectes En el primer cas hem de distingir entre els que produeixen simples molèsties, que poden ser de consideració diversa, i els paràsits endoparàsits o ectoparàsits, que són causa directa de malalties Entre els del segon grup hi situem els insectes que actuen de vectors o transmissors d’organismes patògens, atès que, en darrer terme, aquests són…

La part posterior de Mesochaetopterus rogeri no ha estat descrita L’ús de robots submarins ha permès veure aquest poliquet com a habitant regular en fons detrítics profunds de la plataforma de la costa nord-est catalana i, excepcionalment, també en fons soms 10-30 m del litoral català Daniel Martín Sintes En el medi marí, les activitats com el transport marítim, l’aqüicultura, l’aquariofília i la navegació poden ser el vector d’entrada d’espècies no autòctones En el cas de la Mediterrània, l’obertura del canal de Suez va produir un canvi en la distribució de moltes espècies i va donar origen…

Garsa blava Cyanopica cyana La distribució mundial de la garsa blava és molt peculiar, ja que es troba a la península Ibèrica i a l’Extrem Orient Dins la península Ibèrica ocupa una bona part de la Meseta, Extremadura, el S de Portugal, l’Andalusia occidental i alguns sectors de les serralades bètiques, tot i que el seu límit oriental no és gaire conegut Als Països Catalans és actualment una espècie rara, amb solament 4 citacions entre el 1956 i el 1978, de les quals 3 són del territori ruscínic o regió de la tramuntana una parella la primavera de 1956 que intentà de criar a Cotlliure un…

El morell de cap-roig Aythya ferina és un dels nostres principals ànecs cabussadors Té unes bones dimensions fins a 46 cm, i el mascle, que veiem a la fotografia, és inconfusible pel color marró vermellós fosc del cap, el pit negre i la resta del cos gris clar, blanquinós Noteu la franja blavosa del bec, distintiva de l’espècie Oriol Alamany Hivernant i migrador abundant i regular, tant a les aigües del litoral com a les del rerepaís, és accidental a Formentera i absent a Andorra N’existeix també un nucli reproductor important al Baix Vinalopó, calculat el 1984 en 500 parelles als marjals…