Resultats de la cerca

Anunci de Banca Catalana, 1972 La primera legislació bancària del règim franquista, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, tingué un caràcter totalment intervencionista en el sector financer El Ministeri d’Hisenda, amb el Banc d’Espanya com a organisme públic que actuava d’instrument de la política del govern espanyol, regulà de prop l’activitat dels bancs La seva política es fixà per mitjà de la segona Llei d’Ordinació Bancària, de 31 de desembre de 1946, que substituïa la promulgada per Francesc Cambó el 1921, quan era ministre de Finances La nova llei establia de fet el principi de l’…

A A Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes A boca de mener A bon fat i a mal fat, ajuda-t’hi la meitat A cau d’orella A cent anys, coteta verda A cinquanta anys, pocs banys A l’abril, cada gota en val mil A l’estiu, tota cuca viu A la casa, per a estar-hi bé, hi ha d’haver tres vells l’amo, el vi i el porc A la dona mai li falta pa i l’home va a captar A la dona treballadora no li fa res que el marit se li mori A la primera el rei perdona, a la segona perdona el papa i a la tercera ningú no s’escapa A la taula i al llit, al primer crit A la tercera va la vençuda A la terra de…

A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…

La conjuntura Pagaré del 1881, any de la Febre d’Or L’any 1880 Catalunya viu un bon moment, gràcies a la liquidació d’uns problemes que afectaven fortament la seva vida política i, per tant, la seva economia El 1874, la burgesia catalana ha vist amb bons ulls la Restauració borbònica Potser no entusiasmava ningú, però la República tampoc no ho havia fet i, en canvi, havia portat molts trasbalsos Per la classe benestant, la proclamació d’Alfons XII és el retorn a la normalitat, a l’estat de coses que ja coneixia El 1876 s’ha acabat la tercera guerra Carlina, la darrera carlinada…

Els nombres i la vida Totes les cultures presenten un component matemàtic que es posa de manifest en diferents àmbits el primer es relaciona amb els nombres, i té a veure amb les activitats de comptar i mesurar el segon fa referència a l’espai, i es posa de manifest en les accions de localitzar i dissenyar i, finalment, el tercer incumbeix la relació social de les persones, i afecta els dominis d’explicar i jugar Gravat del s XIX publicat al llibre Mystères des chiffres , de M-A Ouakin, que utilitza la figura humana per a representar els nombres aràbics Elisabet Puig Girós En la cultura…

La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…

La constitució L’Associació de Banquers de Barcelona era conscient que la seva raó de ser era la defensa dels interessos collectius dels banquers que la integraven Un cop constituïda, però, els seus membres s’adonaren que una associació no mercantil, que no feia altra cosa que discutir de forma conjunta els temes que els afectaven, tenia poca consistència El millor ciment per a consolidar una associació era una activitat econòmica que aplegués els associats Junts podien atendre operacions que no eren a l’abast dels socis individuals La solució va arribar el 1909 quan Fills de F Mas Sardà,…

Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…

Mort i resurrecció Entre carnaval i pasqua Sovint s’ha contraposat el Carnaval a la Quaresma, com uns dies de disbauxa abans de les privacions del dejuni de carn Però les veritables configuracions de Carnaval i Quaresma passen per uns altres camins l’oposició real s’opera en la competència entre Carnaval i Pasqua, ja que ambdues festes tenen un significat equivalent en els diferents sistemes religiosos als quals pertanyen Illustració, del Costumari de J Amades, que representa la Vella Quaresma, una de les figures més populars de la tradició catalana, amb els set peus característics Hereus de…

El successor del Banc de Barcelona El Banc Comercial de Barcelona es constituí el 24 de juliol de 1924 Era la solució trobada a la suspensió de pagaments del Banc de Barcelona, presentada el 27 de desembre de 1920 Una solució a la qual s’arribava al cap de tres anys i mig de baralles i discussions inacabables El naixement del nou banc no representà cap alegria especial, ni provocà cap explosió d’entusiasme només representava un alleujament pel fet d’haver-se acabat una història d’escàndols, però no deixava satisfet ningú ni els creditors del vell banc, ni els seus antics…