Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Alfabetització
Alfabetització La ce trencada s’alfabetitza com si representés una ce mar c ada mar ç ada mar c ador mar ç al mar c ar La ela geminada i els dígrafs ll , ny i rr s’ordenen com la suma de dues lletres qualssevol crista ll crista ll í crista ll ina crista ll itzar campa n a campa n iforme campa ny a campar i r onia i rr acional i rr upció i s abelí Les paraules que només es diferencien d’una altra per un signe diacrític s’ordenen primer pel mot sense diacrític lla c lla ç armi ll a armi ll a Vila A badal Vila- A badal r iba R iba, la Les paraules accentuades es classifiquen segons els…
Les caixes catalanes
Les caixes, unes entitats fonamentals Les caixes d’estalvis han estat i són fonamentals per a l’economia catalana La seva importància queda subratllada per la manca d’un sistema bancari proporcional, però és també evident que les caixes a Catalunya han aconseguit crear un estil propi, molt a prop del poble, que sintonitza amb els seus interessos i els dóna un servei Com a conseqüència —pocs bancs i estil propi—, les caixes tenen un pes majoritari dintre del sistema financer català, i estableixen així un nou fet diferencial amb relació a la resta de l’estat, on els uns i les altres van frec a…
Verbs
Les formes personals El passat simple i el passat perifràstic Utilitzem el passat simple en totes les obres de caràcter enciclopèdic Escrivim el passat perifràstic en els llibres de text, infantils i juvenils evitem les formes vares , vàrem , vàreu , varen El príncep va muntar a cavall i se’n va anar a córrer món Acceptem l’alternança del passat perifràstic i el simple en textos en què l’ús del temps compost podria fer-se massa reiteratiu El primer text escrit originàriament en català, les Homilies d’Organyà , va aparèixer entre el segle XI i el XIII A partir del segle XIII sovintejaren els…
Banc de Girona (1967-1985)
Banca Carrera SA 1967-1972 Anunci Banca Española , 1972 El 1967 la Banca Carrera, de Ribes de Freser, es transformà en Banc de Girona Salvador Carrera i Fillet, banquer individual a Ribes de Freser vegeu pàg 70, acordà transformar la seva empresa en anònima El canvi fou autoritzat el 2 de febrer de 1967 amb la denominació de Banca Carrera SA, inscrita en el Registre de Bancs i Banquers amb el mateix número que tenia abans, el 99 de la Banca Local Espanyola La transformació significà l’obertura del banc a altres inversors i l’aprofitament de la seva capacitat d’expansió En el seu capital hi…
Autosatisfacció i consolidació de resultats (1887-1904)
La Caixa d’Estalvis i “Montepío” de Barcelona Porta principal de l’edifici social, al carrer de Jaume I Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona, 1844-1904 Els directius de la Caixa d’Estalvis se senten tranquils i satisfets per primera vegada des de la seva creació La captació d’estalvi —popular o no popular— ha estat un èxit La xifra de dipòsits s’apropa a la del Banc de Barcelona La seva política d’inversions ha estat refermada per una alça dels valors d’estat i pel manteniment de la cotització dels valors locals, que ha creat unes reserves ocultes considerables, en forma de plusvàlues de…
La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (1990-1995)
Logo de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La fusió amb la Caixa d’Estalvis de Barcelona Seu social a Barcelona Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona La fusió de la Caixa de Pensions amb la de Barcelona és l’operació financera més important de la història de Catalunya Eren, en aquell moment, les dues primeres caixes catalanes per la importància dels seus recursos de tercers la primera i tercera, respectivament, de l’estat i la segona i la vuitena del sistema financer espanyol —bancs i caixes— La comparació dels balanços de fusió de les dues caixes —vegeu el quadre de la pàgina…
La pèrdua de lideratge (1905-1920)
Envelliment i ensopiment La Caixa de Barcelona està envellida La Junta de Govern no s’ha posat al dia i en pagarà les conseqüències La satisfacció per l’obra feta, característica de l’etapa anterior, desapareix com a resultat de les lliçons que li dóna la Caixa de Pensions i d’Estalvis Fins a l’aparició d’aquesta competència, no hi havia comparació possible, ja que les altres caixes d’estalvis es trobaven en altres poblacions catalanes, de menor importància Ara, la població de Barcelona pot establir comparances i totes donen la Caixa de Pensions com a guanyadora L’any 1920 és el primer que…
Adaptació al mercat però sense brillantor (1960-1975)
Les caixes en el mercat financer L’any 1960 el professor Ramon Tamames publicà la primera edició de la seva Estructura económica de España L’obra, de prop de 700 pàgines, dedica nou ratlles a les caixes d’estalvis, dintre del capítol corresponent a l’anàlisi del sistema financer i del marc de les entitats oficials de crèdit a mitjà i llarg termini, “ a meros efectos de clasificación formal ” Aquell any les caixes d’estalvis tenien 80,5 milers de milions de pessetes en dipòsits, que representaven el 35% dels que tenia la banca, i mantenien un fort ritme de creixement Però eren encara les…
La Federació de la Banca Local a Catalunya
El 1927 es constituí la Federació de la Banca Local a Catalunya, formada pels representants dels bancs catalans no barcelonins L’Associació de Banquers de Barcelona ja no representava els seus interessos, des del moment en què els grans bancs barcelonins s’hi havien integrat La naturalesa jurídica dels bancs havia evolucionat cap a la societat anònima Entre els membres de la Federació hi havia societats personals, regulars collectives, comanditàries i anònimes La iniciativa catalana fou desvirtuada i absorbida en constituir-se, el 1933, una Federación de la Banca Local de España, “ cuya…
Unió Industrial Bancària (Bankunion) (1963-1982)
La constitució El primer dels bancs industrials i de negocis catalans es fundà a Barcelona el 24 d’octubre de 1963 Fou inscrit el 31 de desembre d’aquell any en el Registre de Bancs i Banquers, amb el número 18-IN de la banca de categoria nacional Tots els bancs industrials tenien aquesta categoria, per definició Els fundadors foren uns 400 accionistes El Banc Atlàntic tenia una participació del 10% en el seu capital, i el Banc de Ribagorça —futur Banc d’Osca SA—, el 5% El grup integrava accionistes vinculats a l’Opus Dei i al Banc Atlàntic, que hi participaven amb caràcter personal Aquests…