Resultats de la cerca

Al desembre del 2011, la primera ministra croata, Jadranka Kosor, i el president del país, Ivo Josipović, van signar el tractat d'adhesió de Croàcia a la Unió Europea, segons el qual el 2012 era l'any de transició cap a la UE Al mes de gener es va celebrar el referèndum i el 66,27% dels vots emesos van ser a favor de l'entrada de Croàcia a la UE, tot i que cal destacar una participació molt baixa 43,51% El resultat, però, va avalar que Croàcia pugui esdevenir el 28è estat de la Unió Europea l'1 de juliol de 2013 Al mes d'octubre, la Unió Europea va publicar un informe sobre els avenços de…

Al mes d’abril, el Govern serbi va tancar un acord històric amb Kosovo, després de mesos de negociacions entre ambdós països sota els auspicis de Brusselles, que mantenia l’amenaça d’aturar les negociacions sobre el procés d’adhesió serbi a la UE fins que no es tanqués un acord de mínims sobre la situació de Kosovo i, especialment, la regió nord de Kosovo Aquest territori, de majoria sèrbia, era motiu de continus enfrontaments entre les comunitats serbokosovars i albanokosovars, especialment arran de la proclamació unilateral d’independència de Kosovo 2008 i la constitució de l’Assemblea…

La crisi de refugiats que va afectar Europa aquest any va tenir un fort impacte a Eslovènia, amb l'entrada de més de 600000 refugiats i migrants per les seves fronteres Encara que inicialment el Govern de Miro Cerar va ser favorable a facilitar el trànsit de milers de persones que intentaven arribar a Alemanya i Àustria a través de territori eslovè, la falta d'acord entre els països balcànics i Hongria i les reaccions d'alguns governs del seu entorn, que van impedir l'accés als refugiats, van desbordar la capacitat del Govern eslovè Aquest es va veure forçat a mobilitzar l'exèrcit per a…

El 2012 va estar marcat per quatre qüestions fonamentals per al país el seu procés d'adhesió a la Unió Europea, la millora de les seves relacions amb els països de l'entorn especialment amb Kosovo, l'entrega de criminals de guerra als tribunals de justícia europeus i les eleccions presidencials del mes de maig Les eleccions presidencials van causar sorpresa general, especialment a la resta d'Europa, ja que les va guanyar, amb el 49,5% dels vots, el nacionalista Tomislav Nikolić, el qual es va convertir en el nou president serbi El gran derrotat va ser el fins llavors cap de l'estat, Boris…

Les eleccions parlamentàries del final del 2016 van donar la victòria al partit de centredreta del CMRO-DPMNE, però la seva incapacitat per a arribar a un acord de govern amb altres formacions va impedir la formació d’un govern de coalició Aquesta paràlisi política va finalitzar el mes de maig quan, inesperadament, el socialdemòcrata Zoran Zaev va formar una coalició amb els partits d’ètnia albanesa El veto inicial del president del país, Gjorge Ivanov, va retardar-ne la constitució L’actualitat política a Macedònia també va estar marcada per l’elecció com a president del Parlament, el mes d’…

El descontentament social d’una gran majoria de la població després d’anys de bloqueig polític dins la presidència tripartida va esclatar al febrer en forma de violentes protestes a tot el país, especialment a les zones musulmanocroates La crítica situació econòmica, amb alts índexs de pobresa i de corrupció generalitzada, així com la incapacitat dels principals partits polítics per a acordar reformes, són les principals raons d’aquestes mobilitzacions que, de forma intermitent, van continuar durant tot l’any i es van estendre a gran part del territori La fràgil situació econòmica i…

Per primera vegada, els tribunals de justícia de Sèrbia van jutjar ciutadans serbis pels crims comesos a Srebrenica durant la guerra dels Balcans Al mes de desembre va començar el judici contra vuit expolicies per l’assassinat de centenars de persones en un magatzem a la ciutat de Kravica, prop de Srebrenica Aquest judici va generar fortes tensions socials dins del país, on encara hi ha un percentatge important de població que no només no condemna els crims que van succeir durant la guerra dels Balcans, sinó que considera molts exmilitars que han estat jutjats per diferents tribunals…

Després de la designació a mitjan 2014, a càrrec del Consell Europeu, de l'estatus de país candidat a entrar a la Unió Europea, el Govern albanès va continuar impulsant reformes estructurals amb l'objectiu d'iniciar les negociacions d'adhesió en un futur immediat Seguint les recomanacions i les directrius de la Comissió Europea, el Govern d'Edi Rama va prendre algunes mesures polítiques destinades a fer una reforma integral de l'administració pública i del sistema judicial, i a augmentar la lluita contra la corrupció i el crim organitzat, especialment contra la producció i el tràfic de…

Les eleccions legislatives celebrades al desembre del 2011 van deixar oberta la designació del nou primer ministre Malgrat la victòria de l'alcalde de Liubliana, Zoran Janković, de l'LZJ-PS, finalment va ser la segona força al Parlament, el Partit Demòcrata Eslovè SDS, el qual va aconseguir que el seu candidat, l'exprimer ministre Janez Janša, fos escollit nou primer ministre amb el suport del Partit Socialdemòcrata Els intents de Janković de formar govern van fracassar, i el president del país, Danilo Türk, va encarregar la formació de govern a Janša Al febrer del 2012, Janša va aconseguir…

Al llarg de la història s’han produït desplaçaments massius i forçats de persones que han estat víctimes de persecucions polítiques, religioses, ètniques, per pertinença a minories determinades o per greus conflictes bèllics Són els refugiats La violació sistemàtica i continuada dels drets humans, la persistència de dictadures, l’ocupació de territoris i la barbàrie originada per les guerres són presents encara en molts països del món El segle XXI s’ha iniciat amb una xifra de més de 19 milions de refugiats En finalitzar la Segona Guerra Mundial l’any 1945, es calculava que només a Europa hi…