Resultats de la cerca

En el seu primer any de mandat, el president Ricardo Martinelli va aplicar un conjunt de reformes molt exhaustiu, que afectaven temes com la fiscalitat, les forces de seguretat, l’educació, el codi penal i les regulacions laborals, però que no va acontentar gran part de la població Les protestes més violentes es van produir al març i a finals d’estiu, i les enquestes van situar per sota del 50% la confiança de l’opinió pública en el mandatari En canvi, el pla de recuperació econòmica aplicat des del principi d’any —centrat en les infraestructures, l’agricultura i el turisme— va rendir fruits…

A principi de setembre, els Estats Units van atribuir a aquest país l’autoria dels bombardejos contra rebels islamistes a prop de Trípoli, a Líbia, perpetrats a l’agost Els atacs s’haurien produït des de bases militars a Egipte A final de mes, avions dels Emirats també van participar, juntament amb saudites, en els atacs contra posicions de l’EI Estat Islàmic a Síria, part d’una operació militar liderada pels Estats Units i en què també van participar Qatar, Bahrain i Jordània Tot i que aquestes sentències no s’havien aplicat els darrers anys al país, al maig una dona indonèsia…

Aquest va ser el primer any que un president d’esquerres estava al capdavant del país Mauricio Funes va rellevar el partit de la dreta ARENA que havia governat ininterrompudament els darrers vint anys Funes, que s’havia presentat com a independent a les eleccions, va haver de negociar el suport de l’FMLN i de grups minoritaris de centre i de dreta per a formar govern i nomenar càrrecs en destacades instàncies institucionals, una tasca que va esdevenir més complicada del que a priori s’esperava Al cap de pocs mesos d’iniciar el mandat, el ministre d’Agricultura va dimitir De tota manera, el…

En el tradicional discurs de final d'any, el president Ólafur Ragnar Grímsson va anunciar que dimitiria el 2012, la qual cosa posaria fi a setze anys de mandat Grímsson, que paradoxalment havia estat un dels màxims defensors de l'etapa expansiva de la banca islandesa, s'havia fet popular per ser el primer president a fer servir el seu poder de veto davant d'una decisió del Parlament I ho havia fet en dues ocasions, fet que va provocar la convocatòria de dos referèndums exitosos contra el pagament amb fons públics dels dipòsits holandesos i britànics en la fallida banca comercial islandesa No…

Al gener va esclatar una greu crisi bilateral amb l’Iran quan l’Aràbia Saudita va trencar-hi relacions diplomàtiques després que una multitud ataqués l’ambaixada saudita a Teheran en protesta per l’execució del clergue xiïta Nimr Bàkir al-Nimr Aquest fet es va emmarcar en la pugna dels dos països per l’hegemonia regional D’altra banda, l’Aràbia Saudita va continuar enfortint les seves aliances i, al febrer, va anunciar la creació d’una coalició de 34 països islàmics per a combatre el terrorisme, que tindrà el seu centre d’operacions a Riad, la capital saudita A més, al març, es va complir el…

El president colombià, Juan Manuel Santos, va fer un gir respecte al seu antecessor i, sense oblidar la seguretat interna del país davant les FARC, va procurar el bon funcionament de les institucions i l’administració de l’Estat © SIG / Andrés Piscov En el primer any de govern, el president Juan Manuel Santos va traçar una línia política molt diferenciada del seu antecessor i coreligionari, Álvaro Uribe Aquest últim havia aplicat una estratègia política pràcticament dedicada a les qüestions de seguretat, centrada fonamentalment en el combat contra les guerrilles de les FARC, però…

Al principi d’any el Govern romanès va arribar a un acord amb el Govern dels Estats Units per acceptar el desplegament de míssils nord-americans dins el seu territori Aquests míssils balístics formen part del polèmic pla de defensa antimíssils de curt i mitjà abast impulsat per l’Administració Obama, substitut del pla d’escuts antimíssils de l’Administració Bush Aquest escut, que també s’installarà a Polònia, serà operatiu al final del 2015, i ha estat fortament qüestionat per Rússia, que considera que la seva installació és una amenaça Les exigències de l’FMI i de la UE per continuar…

En la segona ronda de les eleccions presidencials, celebrades el 17 de gener, va guanyar el candidat de l’aliança de centredreta, Sebastián Piñera, amb el 52% dels vots, resultat que representa un tomb polític històric després de 20 anys de govern de la coalició entre socialistes i democratacristians, l’anomenada Concertació Democràtica Això va provocar una crisi interna entre els grups que donaven suport a l’anterior Govern, perquè molts van considerar que més que una victòria de Piñera s’havia produït una derrota del candidat de la Concertació, el democratacristià Eduardo Frei De fet, les…

A primer terme, el president en funcions del Brasil, Michel Temer, durant la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro © Beto Barata / PR La llarga crisi política institucional, que en certa manera va tenir els seus orígens en la frustració de l’oposició brasilera respecte als resultats electorals que van permetre a la líder del Partit dels Treballadors PT, Dilma Rousseff, renovar el mandat presidencial a l’octubre del 2014, va culminar definitivament al final d’agost del 2016 amb la seva destitució per un veredicte condemnatori del Senat per mala praxi política, arran d’un…

El president Michel Temer, des que va assumir la presidència, ha aplicat una política neoliberal basada en gran mesura a desmuntar bona part de les polítiques socials desenvolupades pels diferents governs del Partit dels Treballadors PT des de feia més d’una dècada, sota les presidències de Lula i Rousseff Dos exemples emblemàtics d’aquesta nova política van ser la proposta de reforma laboral i del sistema de pensions, que en ambdós casos incloïa un gran retrocés pel que fa a drets i també a beneficis socials Per aquest motiu, la població es va mobilitzar amb protestes i grans manifestacions…