Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
1518-1555: El descobriment de l'imperi
A la mort del Rei Catòlic, la Generalitat era molt lluny de poder-se considerar el govern, ja fos efectiu o nominal, de Catalunya Les reformes del darrer Trastàmara havien privat la institució del vigor i la força que l’havien caracteritzada durant el segle XV Però el cop del 1493 i la introducció de la insaculació havien anat més enllà de permetre una major dependència de la Corona —tema, d’altra banda, que caldria estudiar— i havien significat també el repartiment de la institució entre viles i militars, de manera que s’havia creat un equilibri defensat pels qui estaven a les bosses enfront…
Guillem de Guimerà, gran prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital (1376-1377)
L’any 1376, la Cort reunida a Montsó elegí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Guillem de Guimerà Ciutadilla, Urgell segle XIV – Barberà de la Conca 1396, gran prior de Catalunya de l’orde de l’Hospital diputat militar Joan Berenguer de Rajadell, cavaller diputat reial Ramon de Carcassona, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Galceran d’Anglesola, vicari general de l’arquebisbe de Tarragona oïdor militar Hug de Santapau oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona La Cort nomenà també els següents diputats per a les mostres de tropes i estimes de cavalls Galceran Satallada, pel…
1598-1621: Catalunya a l'època de Rocaguinarda
El regnat de Felip III de Castella Felip II de Catalunya-Aragó va durar vint-i-tres anys 1598-1621, però no va coincidir exactament amb set canvis de consistori de la Generalitat El primer canvi de diputats i oïdors va tenir lloc el 1599, el mateix any de la celebració de la Cort El nou monarca va arribar a Barcelona el 14 de maig de 1599 En principi, la Cort va ser aparentment positiva Va ser-ho sobre la concessió d’honors, títols de noblesa, cavallers i ciutadans honrats, amb la consegüent repercussió sobre la composició del Braç Militar, que precisament va assolir una organització…
1665-1700: Els darrers Habsburg: d'una guerra a l'altra
A Catalunya, el període que va de la fi de la guerra dels Segadors 1652-59 als prolegòmens de la guerra de Successió principi del segle XVIII es caracteritzà per l’omnipresència de l’activitat bèllica sota una o altra forma guerra declarada o allotjaments i contribucions militars, la neutralització de les institucions catalanes Diputació i Consell de Cent de Barcelona i les grans mobilitzacions de la pagesia assenyaladament, la revolta dels anomenats Gorretes, o Barretines Cap a la darreria del segle XVII, però, algunes àrees del Principat conegueren una represa agrària i mercantil, que…
1462-1494: De la guerra civil a l’establiment del sistema d’insaculació
A mitjan segle XV, les tensions socials i polítiques que s’havien acumulat durant diverses dècades esclataren al Principat amb una virulència sense precedents El precari equilibri de poder vigent des del compromís de Casp entre el sobirà i els estaments privilegiats de Catalunya es trencà bruscament En aquest escenari bèllic, la Diputació del General assolí, per primera vegada, el protagonisme polític, fins al punt que, en algunes fases del conflicte, assumí la governació de Catalunya De la crisi política a l’enfrontament armat La guerra civil catalana 1462-1466 B de Riquer dir, 1996 La…
Pau d’Àger, comanador de l'orde de Sant Joan de Jerusalem (1659-1662)
El 22 de juliol de l’any 1659, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau d’Àger Tremp 1592 – Vallfogona de Riucorb 1672, comanador de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem diputat militar Àngel del Pas, donzell de Perpinyà diputat reial Lluís Lopico de Xixon, mossèn i ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Francesc Genís, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Francisco Onofre de Pedrolo, donzell, cavaller de l’orde de Montesa oïdor reial Jaume Llobregat i Amill, ciutadà honrat de Barcelona Pau d’Àger era fill d’Onofre d’Àger…
Francesc Pijoan, ardiaca de l'Empordà i canonge de la Seu de Girona (1654-1656)
El 26 de març de l’any 1654 foren extrets els següents diputats i oïdors «per lo trienni que’s començà lo primer de agost pròximpassat de 1653» diputat eclesiàstic Francesc Pijoan Maçanet de la Selva ~1600 – Girona 1659, ardiaca de l’Empordà i canonge de la seu de Girona diputat militar Pere Padellàs, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Agustí Pinyana, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Ignasi de Ripoll i de Bru, cambrer del monestir de Sant Pere de Rodes oïdor militar Pau Vinyes, cavaller domiciliat a Perpinyà oïdor reial Joan Gabriel, notari de Tortosa Gravat de Girona, cavaller…
Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet (1596-1599)
El 22 de juliol de l’any 1596, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa a 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Lluís de Tamarit i de Rifós, donzell de Barcelona diputat reial Jaume Riu i Canta, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Frederic Meca, comanador de Sant Joan oïdor militar Francesc de Gàver, donzell de Cardona oïdor reial Gaspar Segarra, doctor en drets i ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet, polèmic diputat…
Jaume Cerveró, ardiaca de Corbera i canonge de Tortosa (1572-1575)
El 22 de juliol de l’any 1572, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cerveró Tortosa ~1500 – 1585, ardiaca de Corbera i canonge de Tortosa diputat militar Enric Agullana, donzell de Barcelona diputat reial Joan Bolet, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Espuny, canonge de Barcelona diputat reial Galceran de Vallgornera i de Foixà, donzell de Perpinyà diputat reial Jaume Fortunyó, ciutadà honrat de Tortosa El diputat eclesiàstic Jaume Cerveró, tal vegada emparentat amb l’illustre oïdor militar del trienni del 1578 Onofre…
Jordi Pujol i Soley, polític (1980-2003)
Jordi Pujol Barcelona 1930 ha estat, sense cap mena de dubte, el polític del segle XX que ha exercit un mandat més llarg i sancionat per les urnes sobre el conjunt de Catalunya Això, ho ha sabut fer concretant un estil propi, una manera de fer que hom ha acabat coneixent per «pujolisme» personalisme que no fa altra cosa que reforçar aquesta idea de lideratge perllongat i que s’ha manifestat tant en les maneres polítiques com en una forma d’entendre el país i, sobretot, de fer-ne pedagogia Durant la seva llarga presidència s’ha consolidat políticament l’autonomia catalana, represa en el marc…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina