Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Rafael d’Oms, ardiaca major i canonge de Tarragona (1581-1584)
El 22 de juliol de l’any 1581, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Rafael d’Oms Barcelona a 1543 – 1599, ardiaca major i canonge de Tarragona diputat militar Simó de Merlès i Aimeric, senyor de Sant Guim de la Rabassa diputat reial Pau Jordà, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Miró, canonge de Tortosa oïdor militar Josep Jover i Serra, donzell de Tarragona oïdor reial Gaspar Peirat, burgès honrat de Perpinyà El diputat eclesiàstic Rafael d’Oms, ardiaca major i canonge de la seu tarragonina, mantingué una actitud política prou…
Pere Oliver de Boteller i de Riquer, cabiscol i canonge de Tortosa (1575-1578)
El 22 de juliol de l’any 1575, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Oliver de Boteller i de Riquer Tortosa 1517 – Barcelona 1587, cabiscol i canonge de Tortosa diputat militar Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors, vescomte d’Illa i baró de la Llacuna diputat reial Jaume d’Oms, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Quintana, canonge de Barcelona diputat reial Miquel Ferrer de Bosquets i de Luna, donzell de Montblanc diputat reial Antoni Joan Castelló i Granell, ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Pere…
Francesc Jeroni Benet Franc, ardiaca de Santa Maria del Mar (1554-1557)
El 22 de juliol de l’any 1554, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Jeroni Benet Franc Segle XVI, ardiaca de Santa Maria del Mar diputat militar Dalmau de Copons, senyor del Bullidor diputat reial Joan Reard no jurà el càrrec oïdor eclesiàstic Francesc Vila, canonge de Vic diputat reial Antic Senespleda, donzell de Barcelona diputat reial Jeroni Roca, de Girona no jurà el càrrec La documentació de l’època no aporta cap dada sobre la biografia del diputat eclesiàstic, Francesc Jeroni Benet Franc Joan Reard, extret per al càrrec de…
Jaume Cordelles i Oms, prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona (1599-1602)
El 22 de juliol de l’any 1599, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cordelles i Oms Barcelona a 1559 – 1604, prior de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona diputat militar Joan de Vilanova i Tragó, baró de Paracolls, senyor de Sant Feliu i de Molig diputat reial Andreu Reard, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Onofre Pau Cellers, doctor en drets, degà i canonge de Barcelona oïdor militar Josep de Castellbell i Moliner, senyor de Maials, Sarroca i Llardecans oïdor reial Mateu Falguera, doctor en drets i ciutadà de Balaguer…
Benet de Tocco, bisbe de Vic (1569-1572)
El 22 de juliol de l’any 1569, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet de Tocco Nàpols a 1510 – Montserrat 1585, bisbe de Vic diputat militar Francesc d’Alentorn i Claret-Oluja, senyor de la Cardosa diputat reial Nadal Siurana, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Antoni Josep de Delgado, canonge de Tarragona diputat reial Galceran de Gravalosa i Desfar-Merlès, donzell i senyor de Castellar i Puig d’Òdena diputat reial Joan Gomis, mercader de Barcelona El diputat eclesiàstic i frare benedictí Benet de Tocco gaudia d’una certa experiència…
Bernat de Cardona i de Raset, ardiaca de Girona (1641-1644)
El dia 22 de juliol de l’any 1641, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i de Raset Girona 1591 – 1658, ardiaca major i canonge de la seu de Girona diputat militar Francesc de Sala Alemany i de Vivet, cavaller de la vila d’Arenys diputat reial Jeroni Pastor i Biosca, ciutadà honrat de Barcelona originari de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc Girona, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Joan Francesc d’Amigant, cavaller de Manresa oïdor reial Josep Ferrer, doctor en dret i ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic…
Pero Ximénez de Urrea, arquebisbe de Tarragona (1446-1449)
El dia 6 d’agost de 1446 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pero Ximénez de Urrea Saragossa – Tarragona 1489, arquebisbe de Tarragona diputat militar Galceran Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur, vescomte d’Illa i de Canet diputat reial Joan Desbosc, ciutadà honrat i síndic de Lleida oïdor eclesiàstic Agustí d’Illa, canonge i ardiaca major d’Urgell oïdor militar Joan Jofre Sarroca, donzell oïdor reial Bernat Aibrí, burgès de Perpinyà Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí era fill del noble Pero Ximénez de Urrea, senyor d’Èpila i vescomte de Rueda, gran camarlenc…
1518-1714: Vitalitat política i creixement institucional
L'administració central de la Generalitat a Barcelona, al final del segle XVI Font Pérez Latre, M, 2001 En el curs del segle XIV la Diputació s’havia anat afermant 1359 Els drets del General, consolidats el 1363 i coneguts com a drets d’entrades i eixides i de la bolla, així com la capacitat d’emetre deute públic venda de censals, obtinguda el 1365, s’havien convertit en la base de l’erari públic del govern català El 1413 la Generalitat havia consolidat les competències d’organisme vigilant de la legalitat constitucional, les quals li van ser confirmades i perfilades el 1481 Constitució de l’…
Alfons d’Aragó, bisbe de Tortosa (1500-1503)
El 22 de juliol de l’any 1500, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Alfons d’Aragó València 1455 – Tarragona 1514, bisbe de Tortosa diputat militar Joan de Montcada i de Cardona, senyor de les baronies d’Aitona, Mequinensa i Xiva diputat reial Martí Joan Botella, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc del Milà, canonge de Barcelona oïdor militar Lluís Meca, donzell de la vegueria d’Urgell, habitant a Montfalcó oïdor reial Jaume Guinard, ciutadà de Girona Nascut a València el 1455, fill natural de l’homònim Alfons d’Aragó, primer duc de…
Lèxic de termes d’èpoques medieval i moderna
Acte de fe Cerimònia instituïda pels tribunals de la Inquisició cap al final del segle XV Consistia en una missa, un àpat lleuger i una processó cap a la plaça pública, on els condemnats abjuraven de l’error de què havien estat acusats i eren rebuts de nou a l’Església, o bé, si no se’n retractaven, eren lliurats al braç secular i executats tot seguit Aixa, orde de l’ Orde d’origen llegendari, fundat –suposadament– per Ramon Berenguer IV a l’entorn de l’any 1150 per a honorar les dones tortosines comandades per Marina de Miravall que van salvar la ciutat –tot just conquerida– enfront d’una…