Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Caixa de Crèdit i d'Estalvi del Vendrell SA (1921-1927)
Aquesta entitat fou creada amb més esperit social —com correspon a una caixa d’estalvis— que no pas mercantil —com pertoca a un banc—, però la seva naturalesa de societat anònima permeté la compravenda dels seus títols i que tingués una actuació clarament bancària El 1921 passà sota l’òrbita del Banc Comercial de Tarragona, arran d’una ampliació de capital que fou coberta totalment per aquesta entitat El 1922 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona i a la Comissaria de la Banca Espanyola, que l’obligaven a la presentació periòdica dels seus balanços al Consell Superior Bancari…
Crèdit gerundense (1881-1895)
La constitució El Crèdit Gerundense es constituí el 18 de desembre de 1881, nou dies després que ho hagués fet el Banc de Girona, que possiblement li va trepitjar el nom, com en el cas dels dos bancs de Lleida Però el Crèdit té una base més sòlida que l’altre, tant pel que fa als capitals aportats, com pel nucli del seu accionariat El capital escripturat és de 20 milions de pessetes Però, com sempre, aquí comencen les rebaixes el realment subscrit és de 13,4 milions i el diner realment aportat, el 5% de les accions subscrites, és a dir, 672 500 pessetes La Junta de Govern 1881 fou la següent…
Banc de la propietat (Banc de Barcelona) (1930-1982)
El Banc de la Propietat urbana 1930-1936 Acció de la societat El Banc de la Propietat es constituí el 1930 El gener del 1928, Joan Pich i Pon presentava una memòria al govern espanyol, presidit pel general Primo de Rivera, en la qual demanava la constitució del Banco Nacional de la Propiedad Aquest havia de ser una institució oficial i pública, a l’estil del que eren el Banco de Crédito Local o el Banco Exterior de España, creats aquells darrers anys El banc havia de donar suport a la propietat urbana, concedint crèdits hipotecaris, assessorant els propietaris, administrant finques, preparant…
Banc de Terrassa (1881-1920)
La constitució L’Institut Industrial de Terrassa, l’entitat que agrupava la important indústria llanera de la ciutat, serà el promotor del Banc, com ho havia estat el 1876 de la Caixa d’Estalvis de la ciutat Poques coses es van fer durant la segona meitat del segle XIX a Terrassa, al marge de l’Institut i dels seus industrials, que tenien també un pes fort a l’Ajuntament El banc es constituí a Terrassa el 24 de desembre de 1881 “ El objeto de la sociedad es apoyar con sus recursos, ya directa ya indirectamente a las clases productoras, a toda empresa que tienda a contribuir al desarrollo de…
Banc Comercial Transatlàntic, un banc de transició (1950-1986)
Aquesta és la història d’un banc alemany, expropiat després de la Segona Guerra Mundial, que passà a mans catalanes durant un quant temps i tornà a les del seu primer propietari després d’una travessa de 36 anys Per això es parla d’un banc de transició El Banc Alemany Transatlàntic Un filial del Deutsche Bank Xec del Banc Alemany Transatlàntic, 1929 El Banc Alemany Transatlàntic filial del Deutsche Bank obrí sucursal a Barcelona el 1904 El Banc Alemany Transatlàntic —Deutsche Ueberseeische Bank— era un filial del Deutsche Bank, creat per a la seva introducció als països de l’Amèrica Llatina…
Banc Atlàntic (1947-1983)
El successor de la Banca Nonell El banc de Juan Claudio Güell 1947-1961 El 7 de novembre de 1946 es vengué la totalitat del capital de la Banca Nonell SA vegeu aquest mateix volum, pàg 40-42 El comprador fou Juan Claudio Güell i Churruca, comte de San Pedro de Ruiseñada Juan Claudio Güell i Churruca Compañía Transatlántica, Cien años de vida sobre el mar 1850-1950 Juan Claudio Güell i Churruca va comprar la Banca Nonell el 1946 i la convertí en el Banc Atlàntic Juan Claudio Güell havia nascut a Barcelona el 13 d’abril de 1905 Era besnét de Joan Güell i Ferrer i d’Antoni López i López, el…
Catalana General de Crèdit (1856-1914)
És el banc de negocis català més important del segle XIX Va tenir dues etapes de glòria des del 1856 fins al 1865 i des del 1875 fins al 1882, aprofitant la conjuntura favorable Entremig, la suspensió de pagaments el 1866 i la sorprenent recuperació La seva principal obra és la xarxa ferroviària catalana El seu protagonisme l’exerceix de manera ben diversa, bé com a banquer —amb la concessió de crèdit i la subscripció d’obligacions—, bé com a constructor de la línia, bé com a accionista La creació Antoni Brusi i els seus amics El 29 de febrer de 1856 un decret del govern autoritzava la…
Caixa Tarragona (1952-1995)
Logo de Caixa Tarragona La creació de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Tarragona 1952 Tarragona el 1952 Tarragona al voltant del 1952 Foto Arxiu Vallvé La ciutat de Tarragona tenia uns 39 000 habitants el 1952 i la província 361 000 El seu actiu econòmic més important era el port, el segon de Catalunya, a través del qual s’exportaven des de feia molts anys els principals productes de les comarques que constitueixen el seu rerefons vi, oli, ametlles i avellanes Tots ells productes agrícoles La indústria està ben poc representada a la ciutat, si fem excepció de la fàbrica de…
El Gironès
Situació i presentació La comarca del Gironès, situada en una zona de transició entre el mar i la muntanya, no és configurada per una vall o conca hidrogràfica, sinó per terres heterogènies que la ciutat de Girona uneix i sobre les quals exerceix una gran influència en els aspectes humà, social i econòmic Té una extensió de 575, 4 km 2 i limita al N amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, a l’E amb el Baix Empordà, al S i a l’W amb la Selva i al NW amb la Garrotxa La comarca apareix ja citada en els primers assaigs de divisió comarcal de Catalunya, que són els d’Onofre Menescal 1597, Pere Gil…
El Barcelonès
Situació i presentación El Barcelonès, format per cinc municipis, té una superfície comarcal de 144,72 km 2 , molt per sota de qualsevol altra comarca catalana Comprèn el territori estès entre la Mediterrània i la Serralada Litoral, en el tram de la serra de Collserola Limita al S i a l’W amb el Baix Llobregat, al NW i al N amb el Vallès Occidental, també al N amb el Vallès Oriental, al NE amb el Maresme, i al sector de llevant amb la mar Barcelona, "cap i casal de Catalunya", la ciutat "de riu a riu estesa", com ja la veia Verdaguer, el principal motor impulsor de la realitat…