Resultats de la cerca

Estromatòlit del Miocè mitjà de Porto Pi, a Mallorca Hom relaciona la formació d’aquestes estructures carbonatades orgànico-sedimentàries amb l’activitat de petits microorganismes procariotes que poden retenir i precipitar els sediments Pere Santanach Biològicament, els procariotes són organismes que no tenen un nucli organitzat Pel que fa al seu registre fòssil, els cianobacteris tenen una gran importància pel seu extraordinari desenvolupament durant el Precambrià i, bé que rarament conservats, constitueixen les formes fòssils més antigues que hom coneix Els cianobacteris foren designats…

Mata en flor de seneci del Cap Ramon M Masalles Senecio inaequidens forma part del contingent d’espècies exòtiques que s’ha establert d’una manera molt eficaç al territori dels Països Catalans les últimes dècades Aquest seneci és un parent del xenixell S vulgaris , una herba anual comuna en horts i camins En el cas de S inaequidens , però, es tracta d’una mata perenne de fulles linears, irregularment dentades o lobades, amb una rabassa llenyosa curta, molt ramificada vers la part superior aquestes ramificacions produeixen nombrosos capítols amb lígules grogues d’uns 5 a 7 mm Floreix…

Els plantejaments teòrics reconeixement de l’ecosistema com a integració total d’organismes i medi, èmfasi en la importància de la informació —mesura de l’organització— i de la història evolutiva com a trets definitoris de tot ecosistema, etc que fonamenten la pràctica científica de Ramon Margalef probablement tenen més d’holístics que de reduccionistes Ell, però, rebutja les discussions estèrils entre partidaris d’uns i altres enfocaments i considera més útil l’acostament de posicions, sempre que no caiguin en exclusivismes Qualsevol consideració de l’ecologia teòrica condueix a enfrontar-se…

Els orígens de la fauna mediterrània Atès que l’origen del clima mediterrani és recent, les relacions de parentiu entre la fauna que ocupa actualment les cinc regions amb aquest tipus de clima s’han de cercar en esdeveniments anteriors, i especialment en la situació de les terres sorgides en el passat i en la major o menor proximitat d’aquestes regions en altres èpoques geològiques La història d’aquestes relacions pot començar en el període juràssic de l’era mesozoica, amb la fragmentació del supercontinent que abans reunia gairebé totes les terres L’intercanvi de grups comuns fou possible…

L’anomenada bavosa argentada Clinitrachus argentatus Índex Són petits peixos de cos bastant comprimit i revestit d’escates cicloides molt petites, que tenen tots o la majoria dels radis de l’aleta dorsal de tipus espinós simples Normalment, tenen apèndixs cutanis als orificis nasals, damunt les òrbites i a la nuca Les dents són còniques i fixes, no mòbils Són peixos marins, litorals i bentònics, de coloracions críptiques o molt vives D’aquesta família hi ha un gran nombre d’espècies a les mars tropicals i temperades, especialment a Sud africa i les Bahames A la ictiofauna…

Cotorra de Kramer alimentant-se de llavors al parc de la Ciutadella El bec robust i la capacitat prènsil de les potes dels psitàcids els permeten accedir més fàcilment a aliments que altres espècies d’ocells Jordi Clavell La cotorra de Kramer Psittacula krameri , també coneguda com a cotorra de collar, és una espècie introduïda, detectada per primera vegada a Barcelona l’any 1976 Als Països Catalans, hi ha un cens d’uns 200 exemplars, majoritàriament a les ciutats de Barcelona, Alacant i València, i les poblacions veïnes, a més d’un petit nucli a Mallorca És present sobretot al litoral, tot…

El trotllo negre Centrolophus niger , un peix que pot arribar a fer 1 m de longitud, és d’hàbits mesopelàgics quan és adult Com el trotllo ovalat Schedophilus ovalis , s’associa quan és jove amb organismes o objectes flotants Domènec Lloris La família dels centrolòfids és integrada per peixos de cos allargat, més o menys oblong i lleugerament comprimit, però amb el peduncle caudal ben diferenciat Les escates, generalment de tipus cicloide, revesteixen tot el cos llevat del cap, que és nu i cobert de petits porus La línia lateral és una mica arquejada a la regió anterior però prossegueix…

El mascarell Sula bassana és un ocell marí molt més gran que les gavines ateny 92 cm, fàcilment identificable en vol pel color negre de la punta de les ales, la llargada del bec i la forma de la cua, en punxa L’artificiosa denominació vulgar catalana respon a l’aparent màscara que li barra el rostre L’exemplar de la fotografia és immatur Esteve Grau El mascarell és exclusiu del N de l’Atlàntic, amb espècies molt similars a Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda La població mundial volta les 213 000 parelles reproductores, el 70% de les quals són a les illes Britàniques i creixen…

Asclepiadàcies 1 Corretjola borda Cynanchum acutum aspecte general de la planta en flor x 0,5 2 Vincetoxicum nigrum planta sencera amb flors i fruits x 0,5 3 Seder Gomphocarpus fruticosus detall d’una flor x 1,5 4a, a’ i a" Diversos pollinis d’asclepiadàcies x 8 Eugeni Sierra Tenen 250 gèneres i unes 2000 espècies distribuïdes principalment per les zones intertropicals En fan part arbres, arbusts, lianes i herbes perennes Algunes de les espècies són plantes cactiformes Ceropegia, Caralluma , etc, molt cultivades en jardineria Les asclepiadàcies, que sovint tenen làtex, presenten les…

Puput Upupa epops dreamstime Els peixos dels esculls corallins i els ocells tropicals passen per ser, i probablement són, els éssers vius de coloració més vistent És el cas dels colors llampants i vivíssims, de l’esclat cromàtic exagerat de guacamais, tucans i ocells del paradís, per exemple, paleta variadíssima per ella mateixa que, a més, es veu exaltada per la mòrbida textura del plomatge o per la llisa lluentor de becs desaforats És cert que, posant-hi atenció, hom pot també descobrir tonalitats bellíssimes en molts petits ocells habituals als àmbits mediterranis, com les caderneres o…