Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
Contracte entre el mestre d’obres anglès Reinard Fonoll i l’abat i l’obrer del monestir de Santes Creus
Art gòtic
Data 3 de febrer de 1332 Nota Aquest document ha estat molt sovint citat i fins i tot publicat com del 1331 En realitat, el document és datat el dia tercer de les nones de febrer de l’any del Senyor de l’Encarnació, segons l’estil florentí 1331, any que es correspon al 1332, segons el còmput per a l’any de la Nativitat que s’empra actualment Reinard Fonoll, lapicida anglès, acorda amb l’abat Pere Alegre i l’obrer Guillem de Lillet que serà mestre major de l’obra del claustre i el refetor del monestir de Santes Creus durant el temps de la seva vida "Dia tres de les nones de l’any abans dit, jo…
Convocatòria d’un concurs per a l’adjudicació de l’ampliació del cor de la catedral de Barcelona
Art gòtic
Data 1 de març i 8 d’abril de 1456 Els canonges de la catedral es reuneixen a la sagristia i acorden obrir un concurs entre els imaginaires Macià Bonafè i Joan Claperós per a escollir quin dels dos ha de fer les noves cadires del cor El primer dia del mes de març de 1456, en el capítol que es va celebrar dins la sagristia, hi eren presents els honorables Guillem Ponç de Fonollet, N Pujades, Bernat Tor, Ferrer Colom, Narcís de Santdenís, Pau de Gualbes, J Comes, Hug de Loguetis , Lluís Servent, Antoni Giner, Bartomeu Figueres, Bernat Mateu, Nadal Garcés, B Sos, N Cortada, N Pedralbes, R Riba i…
Joan Martínez Alier: economia, ecologia i política
L’economista català Joan Martínez Alier és una de les veus més autoritzades de l’economia ecològica, tant pel que fa als seus precursors com al seu present Les conclusions del fragment presentat rebutgen tot tecnocratisme, sigui econòmic o ecològic, en la presa de decisions sobre l’ús social dels recursos, les polítiques ambientals i les finalitats alternatives al servei de les quals haurien de posar-se aquests recursos Fa notar que la presa de decisions pertany a l’àmbit polític i assenyala explícitament que, en el present, se n’exclouen no sols les generacions venidores sinó…
Piotr A. Kropotkin: la lluita per la vida i l'ajuda mútua
En el seu temps, fora dels cercles anarquistes, la influència de l’obra del príncep Piotr Alekséievitx Kropotkin va ser limitada Concebuda principalment per a combatre la força creixent del mal anomenat ‘darwinisme social’, només els simbiogenistes russos com Andrei S Famintsin 1835-1918 o Konstantin S Merejkovski 1855-1921 en són probablement deutors en la seva teoria de l’origen de les cèllules eucariotes Aquest origen estaria en la simbiosi entre bacteris simbiogènesi, teoria que seria antecedent de la desenvolupada a partir de la dècada del 1970 per Lynn Margulis i altres autors George E…
Henry D. Thoreau: els humans viuen massa de pressa
Henry D Thoreau ha contribuït encara més que Gilbert White a formar la sensibilitat ecologista dels països de parla anglesa, sobretot la dels Estats Units El seu “ Walden ”, que ha conegut una gran difusió universal a partir de la dècada del 1960, és un bell elogi de la vida ‘bosquerola’, que ha estat molt admirat pels partidaris del suposat ‘retorn’ a una vida simple i en contacte amb la natura El “ Walden ” de Thoreau, per altra banda, com a obra literària no té res a envejar de les dels millors escriptors nord-americans coetanis de l’autor, com Nathaniel Hawthorne 1804-64 o Herman Melville…
Raymond L. Lindeman: el concepte troficodinàmic d'ecosistema
En qualificar el llac d’ecosistema, que en la seva tesi estudiava des del punt de vista dels fluxos tròfics i energètics, el malaguanyat ecòleg nord-americà Raymond Laurel Lindeman aplanava el camí de la generalització de les concepcions biogeoquímiques de Vernadski, explícitament citat en la seva bibliografia, malgrat que tant la versió russa com la francesa de “ La biosfera ” no eren gaire conegudes als Estats Units Les propostes de l’article de Lindeman eren tan innovadores que l’editor d’ Ecology només accedí a publicar-lo per la insistència de Hutchinson, mestre de Lindeman…
Les ciutats i les viles
Art gòtic
Tal com s’ha exposat abans, l’època del gòtic va coincidir en terres catalanes –i en general, a l’occident feudal d’Europa–, amb la culminació i crisi d’un llarg procés d’expansió, dins del qual va entrellaçar-se un important creixement demogràfic amb una igualment forta urbanització Això va fer que una nova xarxa de poblacions d’entitat diversa i molt dinàmiques s’afegís a l’herència d’aquelles ciutats antigues que s’havien mantingut durant els segles altmedievals El collapse i la recessió que va seguir foren també d’ampli abast, i van atacar greument Catalunya, tant…
Ramon Margalef: una ciència escindida
Els plantejaments teòrics reconeixement de l’ecosistema com a integració total d’organismes i medi, èmfasi en la importància de la informació —mesura de l’organització— i de la història evolutiva com a trets definitoris de tot ecosistema, etc que fonamenten la pràctica científica de Ramon Margalef probablement tenen més d’holístics que de reduccionistes Ell, però, rebutja les discussions estèrils entre partidaris d’uns i altres enfocaments i considera més útil l’acostament de posicions, sempre que no caiguin en exclusivismes Qualsevol consideració de l’ecologia teòrica condueix a enfrontar-se…
Els tapissos
Art gòtic
El tapís és un tipus de teixit destinat a la decoració d’interiors Difereix del teixit a la plana per la tècnica de realització, que s’anomena treball o tècnica de tapisseria El tapís es pot fer en dos tipus de teler vertical i horitzontal Un cop acabada la peça no és possible saber en quin tipus de teler ha estat fabricada Independentment de la classe de teler, el treball del tapís s’ha fet sempre manualment i es continua fent així El tapís, com a teixit, consta d’ordit i trama, i s’obté per l’encreuament d’ambdós L’ordit és el conjunt de fils parallels que es preparen en el teler Ha de…
Els ocells oceànics
El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina