Resultats de la cerca

Fa 10 000 anys, quan la glaciació de Würm era a les acaballes, a Anatòlia, Pèrsia i Síria, regió ara molt degradada i en part desèrtica, es creà una situació favorable per al desenvolupament dels prats de gramínies Per això hi pogué néixer l’agricultura de cereals, que començà amb la selecció de plantes amb llavors riques en materials de reserva, entre les quals dues gramínies d’espigues grosses i completament plenes de granes l’espelta silvestre i l’espelta petita Les dades botàniques i arqueològiques indiquen que tant el conreu del blat com de l’ordi començaren al Pròxim Orient, i que en el…

Un bioma fragmentat i espars Les condicions climàtiques que defineixen el bioma mediterrani es presenten en una superfície molt reduïda de la biosfera, ja que ocupen només l’1,2% de les terres emergides del planeta Aquesta petita extensió es reparteix per tots els continents i forma cinc àrees disjuntes que es troben entre els 30 i 40° de latitud, tant a l’hemisferi nord com al sud Els límits assignats a cadascuna de les àrees del bioma depenen del criteri emprat en la definició del clima mediterrani La conca mediterrània constitueix la més extensa d’aquestes cinc àrees Ocupa les regions…

Hom diu que el safrà és fill del sol i la poesia Aquesta espècia, tan valorada des de l’antiguitat, és el conjunt dels estigmes de la flor de Crocus sativus, una petita planta herbàcia i bulbosa, de 10 a 30 cm d’alçada, que pertany a la família de les iridàcies La seva vistosa flor té la corolla intensament violeta i els tres estigmes fortament grocs El nom genèric Crocus és una llatinització del mot grec krokos que significa “fil”, mentre que el nom “safrà” ve de l’àrab “zahafaran”, un mot derivat d’“assafar” que significa “groc” El safrà és, doncs, el groc que pot menjar-se Una llegenda…

L’enlluernadora Viena de l’ocàs imperial, el creatiu centre intellectual que a cavall dels segles XIX i XX fou bressol del marginalisme econòmic de Karl Menger, del positivisme lògic d’Otto Neurath, del dodecatonisme harmònic d’Arnold Schönberg o de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, la capital artística que, amb la Wiener Sezession, capgirà tants cànons musicals, arquitectònics i pictòrics de la mà de Gustav Mahler, d’Adolf Loos o de Gustav Klimt, era una ciutat que bevia cafè Hi havia pertot locals espaiosos i artísticament decorats, espais de relació i fogars de conversa com mai abans no s’…

Una humanització que ve de lluny Poques àrees del món han estat tan transformades pels humans i de tan antic com la conca mediterrània, en particular la part més oriental De fet els paisatges mediterranis han estat abassegadorament dominats pels humans des de fa millennis L’extracció de recursos ambientals No cal insistir en el fet que la Mediterrània oriental fou una de les primeres àrees del món on es generalitzà la domesticació de plantes i animals, i que la generalització del primerenc complex agrícola del Creixent Fèrtil conduí, ja durant el Neolític, a la completa destrucció de la…

L’explotació de la fauna autòctona Encara que constitueix potencialment un recurs considerable, la fauna de grans mamífers i ocells, delmada en el transcurs de la primera meitat del segle XX, no té actualment més que una importància econòmica secundària als subdeserts de l’Àfrica septentrional, al Sàhara, al Sahel i als deserts i els subdeserts de l’Àsia sud-occidental Per contra, algunes espècies dels deserts càlids han conegut un procés de domesticació extremament exitós entre els animals domèstics més importants criats pels humans n’hi ha dos que són originaris dels deserts càlids, l’ase…

Els condicionaments ambientals i el poblament humà És molt habitual considerar els deserts un espai sense vida, completament hostil als humans Encara a les obres del començament del segle XX dedicades a l’Àsia, molts autors parlaven de la calor mortal i les arenes ardents, de les sobtades tempestes de sorra i els ossos esblanqueïts d’humans i animals estesos al llarg de la ruta de les caravanes, i les mateixes fites macabres assenyalaven els itineraris dels “trails” de la febre de l’or californiana Tot això és cert, però també ho és que aquell qui coneix el desert, hi pot viure La gent que hi…

La varietat fisiognòmica de les selves temperades A diferència de les boscanes decídues o de la taigà, boscos en els quals sempre hi sol haver una o poques espècies d’arbres dominants, les selves temperades solen estar integrades per un elevat nombre d’espècies arbòries diferents, amb un grau de diversitat només superat per les selves tropicals Cal matisar, però, que en algunes zones, sobretot a les latituds més elevades i sota règims tèrmics freds, també es desenvolupen selves temperades constituïdes per poques espècies arbòries i de diversitat baixa Comparades, en el seu conjunt, amb les…

Viure sense a penes aigua Els principals factors d’estrès als ambients àrids i semiàrids són l’escassa disponibilitat d’aigua i les temperatures elevades L’aigua és indispensable per al metabolisme de les plantes i, en particular, per a la funció clorofíllica i el transport de nutrients, de manera que la seva carència impossibilita la producció primària, les bases de la qual són essencialment l’aigua disponible, els nutrients minerals presents al sòl i una temperatura i una radiació favorables L’escassesa i la intermitència dels recursos hídrics superficials Les aigües de superfície dels…

La dominància de l’estrat arbori Totes les boscanes decídues tenen una flora i una vegetació similars i, dins d’un cert marge de variació, comparteixen una mateixa estructura En estat natural, aquesta estructura comporta un cert nombre d’estrats al capdamunt, un estrat de grans arbres, els veritables protagonistes de les boscanes ocasionalment, un estrat d’arbres petits o mitjans per sota dels arbres, un estrat arbustiu que conforma el sotabosc, i, en darrer lloc, un estrat herbaci integrat generalment per una multitud de petites plantes anuals També hi pot haver, però no sempre, un estrat…