Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Reproduir-se sota zero
L’ovella negra de la família viu a les Galápagos Confortablement installat en aigües tropicals que mai no baixen dels 15°C i que sovint superen els 25, Spheniscus mendiculus és un pingüí equatorial amant dels climes càlids Però és l’excepció, perquè als pingüins, en general, els agrada el fred Contràriament a la majoria dels altres animals, en efecte, llur nombre augmenta en direcció al pol Als antípodes climàtics del pingüí de les Galápagos, una altra espècie notable, l’enorme pingüí emperador Aptenodytes forsteri , fins i tot tria les latituds més australs, en ple continent antàrtic —el…
L’aprofitament dels recursos animals la tundra
L’activitat cinegètica La caça de pèl o de ploma a la terra ferma, excepte per a aquells pobles que no han domesticat el ren, és una activitat relativament marginal a la tundra En canvi, l’obtenció de pells fines fou un dels primers factors que va animar la colonització del Gran Nord, tant rus com canadenc, baldament el gruix de les captures no es faci a la tundra, sinó a la taigà Tot i així, els evenkis practiquen regularment la caça de la guineu polar, tant amb paranys fixos com mòbils, i proporcionen la gran majoria de les pells que van a parar als mercats russos i internacionals El nord…
El poblament humà de l’alta muntanya
L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…
Les costes baixes dels litorals sense marees: platges, aiguamolls i deltes
La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’aigua, zones d’…
Sòls sempre glaçats
L’incipient coneixement edàfic de la tundra Els processos de formació de sòls en la tundra no són essencialment diferents als de les altres regions, llevat d’allò que resulta dels seus trets climàtics específics, com les temperatures baixes, l’activitat del glaç i l’aixecament del sòl provocat per aquest Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls El permafrost la impermeabilitat de l’aigua glaçada Secció longitudinal d’Alaska per mostrar el perfil del permafrost A la major part de les regions àrtiques hi ha un cinturó de permafrost més o menys continu que…
Sòls rics, bruns i grisencs
Els factors i els processos edàfics Si s’observen els factors formadors dels sòls de les boscanes decídues, resulta palès que l’únic factor realment independent és el material parental, ja que tots els altres factors —clima, vegetació, acció humana i temps— estan interrelacionats Per exemple, la vegetació depèn del clima i, en menor grau, del substrat i del tipus de drenatge condicionat pel relleu aquest, per la seva banda, és determinat i afaiçonat en part pel substrat i pel mateix drenatge Hi ha dos factors addicionals que, en el procés de formació del sòl, tenen un efecte particularment…
El funcionament ecològic dels deserts i subdeserts freds
L’aprofitament d’uns recursos hídrics insuficients o inabastables Balanç hídric d’algunes espècies vegetals del desert de Karakum Les plantes del Karakum tenen sempre un dèficit d’aigua molt baix, i molt allunyat dels valors determinats experimentalment com a letals El potencial osmòtic és elevat només en les halòfites Haloxylon , Salsola , adaptades a medis salins, mentre que les altres espècies presenten un valor alt únicament durant els períodes de secada Les taxes de transpiració són molt variables tal com s’esperaria, prenen valors més baixos en les plantes llenyoses com arbres i…
El poblament humà de les selves plujoses
L’economia i el desenvolupament dels pobles que viuen a les selves La selva plujosa tropical no és un hàbitat gaire favorable per als vertebrats terrestres Com que la major part dels aliments d’origen vegetal disponibles es troben a les capçades dels arbres, són sobretot ocells, rèptils especialment serps, rates-pinyades i mamífers arborícoles majorment simis els vertebrats que exploten millor aquests recursos Els humans no hi troben, doncs, un ambient gaire fàcil de poblar Això no vol dir que no hi visqui gent extraient-ne els recursos Els nòmades de la selva El fet que a les selves puguin…
Els vells camins de la mar
Veles e vents La mar terra de naufragis La mar terra d’aigua negada als humans —al capdavall animals terrestres— que van trigar millennis a aventurar-s’hi La mar xarxa de camins sempre oberts i alhora sempre closos sense l’art de navegar Un art que els humans —surant primer arran de costa sobre troncs o rais petits, avançant després a força de rems sense deixar la riba enllà de l’horitzó, inflant més tard les veles al grat del vent—acabaren per aprendre barca i orientació, posició i aparell, rumb i portolà Amb molts tràngols i angoixes, malalties i morts, crims i heroismes però, al llarg de…
La història de la vida
El fenomen vital La vida i el planeta blau No coneixem actualment cap evidència de l’existència de vida fora del nostre planeta És cert que hi ha molècules orgàniques complexes a l’espai interstellar, i també que alguns dels meteorits que cauen a la superfície de la Terra en contenen, però els fenòmens que avui associem a la vida capacitat de control del medi intern i dels bescanvis d’energia i aliments amb l’exterior, multiplicació i desenvolupament de nous organismes a partir d’estructures especialitzades en la conservació i la transmissió d’informació genètica, etc no es limiten a la…