Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Lewis Mumford: l'ocàs del progrés
Al llarg de tota la seva vida Lewis Mumford s’interessà pels efectes negatius de la tècnica sobre les societats humanes Aquest fragment de “ Technics and civilization ” ‘Tècnica i civilització’ que, tot i haver estat publicat per primera vegada el 1934, conserva tota la seva vigència fins al punt que l’edició del 1963, lleugerament revisada, encara es tradueix i es reimprimeix més de trenta anys després, presenta el sociòleg nord-americà com un dels primers pensadors que reflexiona sobre l’ocàs de la ideologia del progrés indefinit que, d’ençà del segle XIX, vincula la felicitat de la…
Sòls sempre glaçats
L’incipient coneixement edàfic de la tundra Els processos de formació de sòls en la tundra no són essencialment diferents als de les altres regions, llevat d’allò que resulta dels seus trets climàtics específics, com les temperatures baixes, l’activitat del glaç i l’aixecament del sòl provocat per aquest Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls El permafrost la impermeabilitat de l’aigua glaçada Secció longitudinal d’Alaska per mostrar el perfil del permafrost A la major part de les regions àrtiques hi ha un cinturó de permafrost més o menys continu que…
El regne capenc: geranis i gazànies
L’any 1772, a bord del vaixell “Resolution”, comandat pel famós capità Cook, arribà a Ciutat del Cap, enviat pel Royal Botanical Garden de Kew, el jardiner Francis Masson La seva missió era recollectar plantes sud-africanes que poguessin tenir interès en jardineria Tornà a Europa amb diverses espècies, entre les quals 15 del gènere Pelargonium l’era dels geranis, potser el gènere de plantes ornamentals més mundialment difós, acabava de començar Moltes de les espècies comunament emprades en jardineria tenen, com els geranis, un origen sud-africà Masson fou el primer a explotar sistemàticament…
Agredolços i lacats
L’any 206 aC, l’emperador Qin Shi Huangdi fou enterrat a Xi’an, capital del seu imperi, en companyia d’un fabulós exèrcit de terra cuita 6 000 soldats i cavallers de mida natural, tots diferents i reproduïts en detall Era un digne seguici per a qui havia aconseguit unificar per primer cop sota un sol poder tot el territori xinès, des del desert d’Ordos fins al delta del Xijiang, des de Sichuan fins a la mar Qin reuní regnes i senyorius, però també posà les bases, menys cruentes, d’una altra concertació la dels quatre dominis culinaris xinesos, pilar indiscutible de l’ulterior univers cultural…
L'artificialització antròpica de la biosfera
El control gradual de la producció alimentària L’impacte de les espècies humanes primitives sobre el seu entorn no degué ésser gaire notable En tot cas, no fou més gran que l’inflingit per altres espècies de primats Amb el pas del temps i el progrés de l’activitat cultural, però, aquesta situació ana canviant El mòbil bàsic de l’intent de dominació de l’entorn fou, naturalment, la seguretat alimentària Per tal de garantir l’abastament d’aliments, primer els humans organitzaren les recolleccions i les caceres, i després s’iniciaren en l’agricultura i en la ramaderia També, és clar, els humans…
Els problemes de l’aridesa
L’ecofisiologia del desert Per tal de comprendre per què una àrea determinada de la superfície de la Terra és un desert cal, en primer lloc, esbrinar les causes que impedeixen que hi prosperi la vegetació A la majoria dels deserts la causa primera sol ser un abastament d’aigua insuficient Per això convé saber diferenciar entre aridesa, de sequera i de desertització El grau d’aridesa d’un clima és una característica permanent i mesurable, a despit de fluctuacions La sequera, al contrari, és sempre de natura relativa i temporal, difícil de definir de manera precisa, si no és amb relació a una…
La biosfera de "Biosfera"
Una perspectiva neoromàntica per a una època postindustrial L’ecologia és una ciència romàntica No tots els ecòlegs hi estaran d’acord, és clar, i alguns epistemòlegs es mostraran probablement contrariats davant d’aquesta afirmació El món acadèmic en general ho acceptarà, en el millor dels casos, amb condescendència o, en el pitjor, amb anatema Tant se val A risc de guanyar-se aquest anatema, els directors i alguns autors de “ Biosfera ” ho veuen així Encara més pensen que bona part de l’actual crisi de creativitat que pateix l’ecologia acadèmica gairebé arreu del món, ve precisament d’haver…
El poblament humà de l’alta muntanya
L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones…
L'espècie humana: igual però diferent
La injustificable posició antropocèntrica L’espècie humana ha tingut sempre una excellent opinió d’ella mateixa L’antropocentrisme ha estat una constant de la majoria de les civilitzacions, moltes de les quals han voigut veure en el conjunt de la creació una oportuna combinació d’elements al servei dels humans La teoria geocèntrica, aclaparadorament admesa pel pensament occidental durant segles, és una conseqüència lògica d’aquest antropocentrisme si els humans són els destinataris de l’univers, és lògic que el planeta que ells habiten sigui el centre del cosmos l’observació superficial dels…
Els vells camins de la mar
Veles e vents La mar terra de naufragis La mar terra d’aigua negada als humans —al capdavall animals terrestres— que van trigar millennis a aventurar-s’hi La mar xarxa de camins sempre oberts i alhora sempre closos sense l’art de navegar Un art que els humans —surant primer arran de costa sobre troncs o rais petits, avançant després a força de rems sense deixar la riba enllà de l’horitzó, inflant més tard les veles al grat del vent—acabaren per aprendre barca i orientació, posició i aparell, rumb i portolà Amb molts tràngols i angoixes, malalties i morts, crims i heroismes però, al llarg de…