Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
“El Orinoco ilustrado”
Remunten els “yungas”, emergeixen de sota l’horitzó i aterren a El Alto, l’insòlit aeroport de La Paz, a més de 4 000 m d’altitud Són vells avions dels anys quaranta, DC-3, C-46 i B-17, que vénen dels “llanos” de Mojos i deles sabanes de la plana, allà baix, a escassos metres sobre el nivell de la mar, a la conca del Paraguai Duen carn en canal, vedells escorxats que potser no havien vist mai un automòbil quan campaven lliurement Vedells aerotrans-portats, de races elementals, reflex de l’esbiaixat desen-volupament a mitges de laramaderia sabanera Saba-na antropitzada, en tot cas…
Piràmides a la selva
Temple I de la ciutat maia de Tikal, a Petén Guatemala Corel John Lloyd Stephen 1805-52, nord-americà, era advocat Frederick Catherwood 1799-1854, britànic, era arquitecte Cadascú pel seu costat viatjà per l’Europa oriental i el pròxim Orient, de la qual cosa quedaren algunes constàncies remarcables els formidables croquis, dibuixos i plànols aixecats per Catherwood de Jerusalem o dels temples egipcis, per exemple, i els fascinants llibres de viatges de Stephen, com “Incidents of Travel in Egypt, Arabia, Petraea and the Holy Land” Nova York, 1837 Però això sol segurament no els hauria fet…
El poblament animal
Els animals i el ritme estacional Mentre que la fauna de la selva pluvial viu en unes condicions climàtiques força estables durant tot l’any, els animals dels boscos monsònics es troben subjectes a variacions ambientals importants, tant de la temperatura com de la humitat A l’estació eixuta, quan molts arbres han prescindit de les fulles, el dosser és massa prim per a influir en les condicions microclimàtiques dels estrats inferiors del bosc i, aleshores, les fluctuacions de temperatura són molt grans La llum directa del sol penetra fins als estrats més baixos i asseca la virosta de tal…
Les costes baixes de litorals amb marees: platges, manglars i estuaris
Frec a frec amb l’oceà Al medi intermareal, aquesta frontera llarga i estreta entre oceans i continents, s’intercalen ambients molt diferents, que es veuen afectats pel que passa a tots dos costats, tant a l’oceà com a la terra ferma, en grau diferent segons el tipus de costa En general l’impacte de l’oceà és més gran que el de terra ferma, i els seus efectes es fan sentir ininterrompudament per les oscillacions de les marees, el moviment de les ones, l’aspersió salina que produeixen les gotes diminutes que s’evaporen en trencar l’ona i els materials que remou En ocasió de tempestes i ciclons…
L’aprofitament dels recursos vegetals a l'alta muntanya
Els valors alimentaris de la flora d’alta muntanya Les muntanyes i els altiplans que emergeixen en els estatges superiors dels continents han donat lloc a una gran diversitat de nínxols biològics i agroecològics Durant molts millennis, l’activitat dels humans ha modelat aquests darrers a partir de la flora autòctona seleccionant i conreant conjunts d’espècies, varietats i culti-vars S’han obtingut així recursos genètics autòctons característics de cada regió muntanyenca, ben diferenciats a escala intercontinental i fins i tot dins del mateix continent Els processos de difusió i intercanvi…
L’alta muntanya al món
L’espai de l’alta muntanya Quan es parla de les altes muntanyes del món cal destacar les grans diferències ambientals, i també culturals, que hi ha entre elles La latitud, l’allunyament de les influències oceàniques, l’altitud i l’orientació preferent dels grans eixos de plegament són alguns dels factors que expliquen la gran diversitat de muntanyes que hi ha al món L’origen de les serralades Les grans serralades, com els Andes, les Muntanyes Rocalloses, l’Himàlaia i les muntanyes de l’Europa central i la Mediterrània són el resultat de moviments tectònics que deformen grans acumulacions…
Les estepes i les praderies seques al món
Les estepes eurasiàtiques Dos terços de les estepes mundials uns 800 milions d’ha es concentren a Euràsia, en una banda relativament estreta d’entre 150 i 600 km que s’estén en sentit latitudinal al llarg d’uns 9 000 km, pràcticament sense solució de continuïtat des dels altiplans de l’Àsia interior fins a les depressions del Danubi mitjà Les estepes d’Euràsia són extraordinàriament variades, des de les més àrides menys de 100 mm de precipitacions l’any a Mongòlia, Tuva i l’Altai sud-oriental, fins a les que gaudeixen d’una pluviositat considerable fins a 800 mm, als contraforts de l’Altai,…
El funcionament ecològic de les boscanes decídues
El metabolisme de les boscanes Arreu del món i a totes les latituds, els boscos són els ecosistemes terrestres on la vida es manifesta amb una diversitat més gran Les boscanes decídues no són una excepció Tanmateix, el manteniment d’aquesta diversitat exigeix una complexa trama de relacions entre les espècies, i d’aquestes amb els factors ambientals producció i manteniment de matèria viva, circulació d’energia, aigua i nutrients, estratègies d’obtenció d’aliment o de defensa enfront els depredadors, reciclatge dels residus, etc Les plantes, principalment els arbres, que són els que a les…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit dels sistemes aïllats
Els sistemes aïllats, amb la seva càrrega d’organismes únics, rars i significatius, han atret abans que altres l’atenció de tots els qui s’han sentit preocupats pel deteriorament de la natura Illes i llacs, sobretot els segons, han figurat històricament entre els primers espais protegits, encara que al principi el criteri fos fonamentalment només protegir l’atractiva fauna ornítica El reconeixement del singular valor d’altres endemismes animals i vegetals ha fet créixer l’interès per la protecció dels seus hàbitats També la singularitat de…
El funcionament ecològic de les estepes i les praderies
El triomf de les poàcies La primera sensació que tenen els qui arriben per primera vegada a l’estepa, la praderia o la pampa, és l’angúnia per la manca de recers arboris L’absència de boscos, i fins d’arbres aïllats, sembla un error de la natura que els humans han intentat esmenar amb reiterades plantacions Aquest esforç de ‘millora ecològica’ fou especialment important durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, i tingué lloc gairebé simultàniament a Euràsia i a l’Amèrica del Sud i del Nord Des d’aleshores, tant a les estepes com a les praderies i les pampes s’han plantat…