Resultats de la cerca

L’espai de l’alta muntanya Quan es parla de les altes muntanyes del món cal destacar les grans diferències ambientals, i també culturals, que hi ha entre elles La latitud, l’allunyament de les influències oceàniques, l’altitud i l’orientació preferent dels grans eixos de plegament són alguns dels factors que expliquen la gran diversitat de muntanyes que hi ha al món L’origen de les serralades Les grans serralades, com els Andes, les Muntanyes Rocalloses, l’Himàlaia i les muntanyes de l’Europa central i la Mediterrània són el resultat de moviments tectònics que deformen grans acumulacions…

L’any 1924, un soldat colonial francès descobrí pintures rupestres en els gresos saharians del Tassili N’Ajjer Astorat, remarcà que hi havia representats animals inimaginables en el desert, com hipopòtams o elefants A més, aquelles pintures, que només tenien alguns milers d’anys, havien d’haver estat fetes per pobles que no podien pas viure en semblants desolacions desèrtiques En poc temps, doncs, s’havien d’haver produït canvis climàtics importants a la zona del Sàhara L’art n’era el testimoni i la memòria En altres temps hi havia hagut grans llacs tropicals interiors al Sàhara, però es…

La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’aigua, zones d’…

Les estepes eurasiàtiques Dos terços de les estepes mundials uns 800 milions d’ha es concentren a Euràsia, en una banda relativament estreta d’entre 150 i 600 km que s’estén en sentit latitudinal al llarg d’uns 9 000 km, pràcticament sense solució de continuïtat des dels altiplans de l’Àsia interior fins a les depressions del Danubi mitjà Les estepes d’Euràsia són extraordinàriament variades, des de les més àrides menys de 100 mm de precipitacions l’any a Mongòlia, Tuva i l’Altai sud-oriental, fins a les que gaudeixen d’una pluviositat considerable fins a 800 mm, als contraforts de l’Altai,…

Els gramenets sense horitzó A les latituds mitjanes de l’hemisferi boreal 37-52°N, entre el bioma dels boscos boreals i el dels deserts freds, s’estenen dilatats territoris mancats de bosc Els caracteritzen un clima de desigual pluviositat a l’estiu i baixes temperatures a l’hivern, uns sòls de tonalitat fosca i molt rics en humus i una notable abundància d’animals herbívors Paisatges anàlegs, però molt menys extensos, es troben també a l’hemisferi austral, aproximadament a les mateixes latituds geogràfiques 30-45°S La irregularitat que presenta la distribució del bioma en els diferents…

La benignitat climàtica El règim climàtic del bioma de les selves temperades es caracteritza per la seva benignitat Les temperatures són suaus i fluctuen poc, i les pluges són abundants i estan homogèniament repartides al llarg de tot l’any Així, cap estació no presenta dèficit d’aigua i, si bé en algunes selves es donen períodes curts d’estrès hídric, en general l’aigua perduda per evapotranspiració mai no supera la que proporcionen les precipitacions o les pluges horitzontals En aquestes condicions, es comprèn que el tipus de vegetació que es desenvolupa adquireixi uns nivells de…

Molta gent per a poca terra El poblament humà dels boscos nebulosos difícilment pot tractar-se separadament del dels estatges altitudinals immediats, inferiors o superiors La seva situació topogràfica, les seves discontinuïtats a causa de les irregularitats del relleu, la freqüent complementarietat dels seus recursos amb els dels altres estatges, fan que sovint els seus pobladors colonitzin també espais d’altres estatges, o bé que siguin poblacions establertes preferentment en altres estatges les que colonitzin els boscos nebulosos L’ocupació humana dels boscos nebulosos La història de l’…

Un clima hiperhumit Distribució dels tipus climàtics de selva plujosa tropical, segons la relació entre els àmbits de variació de temperatura anual i diari, els límits tèrmics i les temperatures mitjanes del mes més fred L’esquema ha estat adequat als tipus de selva plujosa que es tracten en aquesta obra Jordi Corbera, a partir de fonts diverses El clima de l’espai geogràfic que ocupen les selves plujoses intertropicals es caracteritza, en primer lloc, per unes temperatures altes i relativament constants i per unes pluges també considerables i distribuïdes força regularment al llarg…

Els humans del sud-est d’Àsia La presència d’humans al sud-est asiàtic és ben antiga, com ja va demostrar el metge holandès Eugène Dubois a les acaballes del segle XIX, quan hi anà a la recerca de la baula perduda entre els humans moderns i els simis, i trobà unes restes d’una antiguitat de gairebé un milió d’anys, que atribuí al gènere Pithecanthropus aquestes restes posteriorment s’han assignat a l’espècie Homo erectus Però, a la zona, també hi ha restes inequívoques d’humans moderns Homo sapiens amb utensilis força perfeccionats Durant millennis, els habitants de l’Àsia sud-oriental s’…

Els components i els procesos edàfics Els patrons de referència dels sòls esteparis s’han conservat de manera fragmentària en algunes reserves naturals Malgrat que la seva àrea total no té més de 40 000 ha, és a partir de les característiques d’aquests sòls que hom pot fer-se una idea del seu paper en el funcionament dels ecosistemes on es troben Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls Del “loess” al txernozem Els materials parentals sobre els quals s’han format els sòls de l’estepa estan constituïts, en bona part, per “loess” El “loess” és un llim solt…