Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
Les mediterrànies del món
Un bioma fragmentat i espars Les condicions climàtiques que defineixen el bioma mediterrani es presenten en una superfície molt reduïda de la biosfera, ja que ocupen només l’1,2% de les terres emergides del planeta Aquesta petita extensió es reparteix per tots els continents i forma cinc àrees disjuntes que es troben entre els 30 i 40° de latitud, tant a l’hemisferi nord com al sud Els límits assignats a cadascuna de les àrees del bioma depenen del criteri emprat en la definició del clima mediterrani La conca mediterrània constitueix la més extensa d’aquestes cinc àrees Ocupa les regions…
L’espai polar de la tundra i els deserts àrtics
Les terres hiperbòries L’àrea coberta per la tundra equival només a un 3% de la superfície total dels continents La presència de l’oceà Àrtic escapça pel nord qualsevol possible extensió més septentrional, mentre que les bandes latitudinals són menys extenses a les regions properes als pols que a les latituds més baixes la longitud de l’equador és de 40 000 km, però la dels parallels corresponents a les latituds 70°N i S només és de 13 750 km Tot plegat fa que no hi hagi gaire espai per a la tundra Els límits latitudinals de la tundra El glaç marí i les glaceres del pol nord no constitueixen…
El fenomen d’El Niño
En el domini marí hi ha molts casos de desastres naturals que no passen de manera cíclica, sinó que no se sap ben bé quin mecanisme els desencadena ciclons tropicals que arranen poblacions costaneres, davallades catastròfiques en les explotacions pesqueres, etc Pocs d’aquests fenòmens, potser per la seva regularitat dins de la impredicibilitat, resulten tan fascinants com el que es produeix de tant en tant a les costes peruanes, allà on normalment afloren les aigües fredes i carregades de nutrients del corrent de Humboldt pluges torrencials, minva de la pesca, desgavell en la vida de pagesos…
La ‘gran poma’
L’any 1626, Peter Minuit, governador dels territoris holandesos de Nieuw Holland, comprà als indis algonquins una petita illa a la desembocadura del riu Hudson, punta extrema de la seva riba esquerra, a tocar mateix d’una altra illa de dimensions molt més grans, ja dins de la mar, i d’una altra de mitjana situada en plena badia Bescanvià la petita illa compresa entre els dos braços en què es bifurcava el riu, d’uns 57 km 2 només, per un grapat de galindaines que valorà en 60 florins de l’època uns 25 dòlars actuals, tot plegat, no res per un tros de terra que tampoc no era gran cosa La petita…
Els deserts i subdeserts freds al món
Els deserts i subdeserts freds de l’Àsia central Les latituds temperades d’Àsia són una de les zones amb més extensió de deserts de tota la Terra integren gairebé tota l’Àsia central i el Kazakhstan, entre els 36° i els 48°N, ocupant una superfície d’uns 2 800 000 km 2 , és a dir, més de la meitat del territori Són formats per paisatges molt diferents, però hi dominen els deserts de sorra, de distribució irregular i extensió desigual L’espai desèrtic centrasiàtic L’Àsia central és una de les regions més antigues de l’escorça terrestre, amb una prolongada i complexa història geològica que es…
“Sato yama”
Miniatura l’estereotip de les coses japoneses La puixant indústria metallúrgica, sobretot l’automobilística, potser ha esvaït una mica aquesta imatge típica i fins i tot tòpica, però l’altre sector dominant, el de l’electrònica, consolida amb escreix el prestigi convencional Miniatures artístiques de tota mena i circuits electrònics miniaturitzats, certament, però també, potser sobretot, miniatures en els paisatges, trencaclosques policromats als antípodes de les uniformes monotonies del monoconreu extensiu o de les interminables boscúries d’arbres coetanis, tan corrents en altres contrades I…
L’elegància de planar
Sense esforç aparent, amb llurs enormes i immòbils ales esteses, pugen cel amunt al grat de càlids corrents d’aire ascendent Volen a vela, deixant que l’esforç el faci el Sol, inflador de la invisible manxa gegantina que els enlaira De dalt estant, ingràvidament suspesos, albiren horitzons dilatats Cerquen, amb displicent elegància, la menys honorable de les preses despulles putrefactes Són els reis de la carronya, còndors i voltors Punts d’observació elevats, des d’on dominar el pas de la gent a través de les valls, han estat sempre utilitzats pels humans com a llocs d’importància…
Linnaea borealis
L’any 1732, Carl Linné, un estudiant de 25 anys de la Universitat d’Uppsala, a Suècia, dugué a terme la seva primera expedició en solitari L’objectiu del jove científic era Lapònia, a la part septentrional de la península Escandinava, que en aquella època encara era una terra completament desconeguda i en estat salvatge T M Fries, el biògraf de Linné, en referir-se dos segles més tard a aquesta primera expedició a Lapònia, escriví “des del punt de vista dels resultats, aquest fou el viatge més important dels que mai s’emprengueren a Suècia” El viatge, que durà els quatre mesos d’estiu, exigí…
De Verne a Saint-Exupéry
“Ara bé, hi havia llavors terribles al planeta del petit príncep Eren llavors de baobab Tot el planeta n’estava infestat I un baobab, si badeu, arrela de manera que és impossible d’arrencar-lo Enfarfega tot el planeta El forada amb les arrels I si el planeta és molt petit, i els baobabs són molt nombrosos, el fan rebentar” Antoine de Saint-Exupéry “El petit príncep” 1943 Antoine de Saint-Exupéry 1900-44 va descriure un petit príncep habitant d’un minúscul planeta que, de visita a la Terra, plantejava a l’autor, amb la seva innocència i poesia, la seva manera d’entendre la vida Gràcies a…
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina