Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
El bon i el mal govern
Si algun lloc al món resumeix i expressa amb la màxima fidelitat la quinta essència del paisatge mediterrani, és la terra de Siena Llum, color, relleu, vegetació, poblament humà, usos del sòl, tot sembla tenir el punt just d’equilibri entre contenció i exageració, que el tòpic consagra com a característica cabdal del món mediterrani Així ho copsà, fa més de sis segles, la percepció genial i l’habilitat pictòrica del primer mestre europeu de la pintura de paisatge, Ambrogio Lorenzetti, en els meravellosos frescos de la sala de la Pau del Palazzo Pubblico de Siena Entre el 1338 i el 1340,…
Arquitectura de vessant
Conta Homer a l’“Odissea” que Ulisses trobà el seu pare Laertes “a la vinya de les feixes”, i també ens fa saber que hi havia pendissos afeixats a les muntayes de Tessàlia Això vol dir que els vessants cinglats per marges són un element del paisatge agrícola mediterrani des de fa 2 500 anys, pel cap baix De fet, hom sospita que algunes de les feixes agrícoles que envolten Micenes ja hi eren en temps d’Atreu, Agammènon i Electra o dels personatges reals que hi governaren de debò, en lloc d’aquests altres més aviat mítics, suposició que conferiria al conreu mediterrani en feixes de vessant una…
De la flaire de l’aire a l’olor dels diners
L’any 1985 els famosos aires de la petita ciutat suïssa de Davos esdevingueren sobtadament notícia Però aquesta vegada la causa no n’era la puresa, que en altre temps havia atret escriptors famosos com ara Thomas Mann, Arthur Conan Doyle o Robert Louis Stevenson, sinó el contingut i la flaire —ara excessius— que en el temps d’entreguerres trobava a faltar el protagonista de “La muntanya màgica” “Hans Castorp va fer, encuriosit, una aspiració profunda, a tall de prova, d’aquell aire desconegut Era fresc, i res més Li mancava la flaire, el contingut, la humitat, penetrava fàcilment i no deia…
Tapissos i vitralls
Durant segles, la fredor de les parets i la plana claror dels finestrals aclaparà clergues i gran senyors En un món on els colors semblaven patrimoni exclusiu de la natura, els humans medievals s’esforçaren a combatre l’excés de llum blanca inexpressiva i la neutra gravetat de la pedra feta mur Cobriren els panys de paret amb llenços policromats i filtraren els raigs del sol amb vidres de tots colors Animaren esglésies i palaus amb l’alegre simfonia de tapissos i vitralls Es tractava de reproduir els tons de la natura amb tints i materials que la mateixa natura proveïa Millorant tècniques…
La mirada del tòtem
Un corb, una àguila, una dona i un castor es miren el qui els mira No tindria res d’estrany, si no fos que són un corb, una àguila, una dona i un castor tots d’una peça, esculpits en un tronc de fusta Vívides talles acolorides que conformen l’esvelta tuia gegantina fins a conferir-li un posat zoològic Miren esbatanadament, amb indiscreta insolència, l’esguard perdut en el paisatge verdejant, en una mar que es fon en l’horitzó Gasten un posat diríem que totèmic Naturalment són tòtems Tòtem de Sitka Alaska Corel - H Davis Els pobles de la costa NW de l’Amèrica del Nord, més concretament de l’…
Àspid: cobra o escurçó?
Cleopatra se suïcidà fent-se picar per un àspid Un sistema expeditiu i propi dels temps que aleshores corrien Quina mena de serp era aquest àspid, però La popularitat de l’episodi històric és deguda en gran part a la reconstrucció que d’aquesta història féu William Shakespeare en el seu drama “ Antoni i Cleopatra ”, basant-se en les “ Vides paralleles ” de Plutarc Una reconstrucció tan carregada de força poètica que fa exclamar a l’eixorca Cleopatra en el moment de llevar-se la vida aplicant-se l’àspid sobre el pit “Estrella de llevant Oh, calma, calma No veus el meu nadó damunt la sina…
La maledicció de Tutankamon
Màscara funerària de Tutankamon, que es troba al Museu Egipci del Caire Corel - B Burch George ESM Herbert, comte de Carnarvon, morí de manera inexplicable el 6 d’abril de 1923, al Caire Presentava un estrany quadre de fatiga, amb mal de cap, insuficiència respiratòria i adenopaties diverses d’ençà que una sobtada pneumònia bilateral l’obligà a abandonar l’excavació de la tomba de Tutankamon, pocs dies després d’aquell emocionant 17 de febrer de 1923, data en què fou desclosa la intacta cambra mortuòria del faraó Altres personatges que participaren en l’obertura de la tomba també moriren poc…
L’aprofitament dels recursos vegetals i fúngics a la tundra
La recollecció que substitueix l’agricultura A la tundra no hi ha activitat agrícola tots els recursos vegetals procedeixen de les plantes espontànies A més es produeix una regularitat molt estricta qui menja carn de ren no menja verd, i qui menja animals marins consumeix molts aliments vegetals La magra collita de plantes espontànies Els ramaders i els caçadors de rens salvatges coneixen molt bé el tipus de plantes que mengen els rens, però ells mateixos fan un ús de les plantes més aviat instrumental que no pas alimentari Per exemple, amb els esfagnes Sphagnum omplen els fons dels…
Illes d’aigua: els llacs
Les mars en miniatura Per a l’observador, un llac centra qualsevol paisatge i l’embelleix Posa en contrast l’aigua i la terra, i com que la seva dimensió sol ser moderada, i l’espill de les seves aigües més aviat llis, acostumem a veure’ls com a símbol d’una placidesa que no té la mar El naturalista els veu com a mars en miniatura que, sense gaire esforç, ofereixen una visió sinòptica de les regularitats i els problemes de l’ecologia aquàtica en general D’altra banda, els llacs tenen sovint interès econòmic, sigui per a la pesca i altres produccions, sigui com a reserves d’aigua i fins com a…
El poblament humà dels sistemes litorals
La colonització humana del litoral Els espais litorals han ofert a l’espècie humana una quantitat i una varietat tan grans de recursos que, de molt antic, han estat llocs d’elecció per als assentaments humans, llevat d’aquells punts específics que per circumstàncies adverses insalubritat, extremositats climàtiques, etc no els han assegurat un mínim de recursos o de confort Les ribes marines, en particular a les regions deltaiques i estuarianes, són unes àrees molt productives en les quals els humans, a partir del Neolític, han consolidat un model de producció forçada de recursos d’enormes…