Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Les proteàcies: Hefest o Posidó
Segons la mitologia grega, Proteu era una divinitat al servei de Posidó Installat a l’illa de Tar, en aigües egípcies, vetllava per les criatures aquàtiques del déu de la mar Davant dels enemics, tenia l’estranya habilitat d’adoptar formes i aspectes diferents, talment les proteïnes a partir dels aminoàcids, que per això n’han pres el nom I talment, també, les plantes de la família de les proteàcies, que n’han manllevat igualment la denominació Només que les proteàcies, poc amigues de l’aigua i sovint relacionades amb el foc, semblen preferir Hefest a Posidó o Vulcà a Neptú, per…
L’estrany món de les didieràcies
A l’illa de Madagascar, el 80% de les espècies de plantes vasculars —i n’hi ha més de 10 000— són endèmiques El nivell més elevat d’endemisme es produeix a les bosquines de la regió sudoccidental, pobres quant al nombre total d’espècies, però amb una taxa d’endemicitat del 95% Els individus més conspicus d’aquestes bosquines són els anomenats ‘arbres serpent’ o ‘arbres pop’, uns caducifolis arbustius o arborescents que no apareixen enlloc més del món, ni del mateix Madagascar Disposen de tota una família per a ells sols, la de les didieràcies, curiosament dedicada a E Didier 1811-89, un…
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…
El fenomen d’El Niño
En el domini marí hi ha molts casos de desastres naturals que no passen de manera cíclica, sinó que no se sap ben bé quin mecanisme els desencadena ciclons tropicals que arranen poblacions costaneres, davallades catastròfiques en les explotacions pesqueres, etc Pocs d’aquests fenòmens, potser per la seva regularitat dins de la impredicibilitat, resulten tan fascinants com el que es produeix de tant en tant a les costes peruanes, allà on normalment afloren les aigües fredes i carregades de nutrients del corrent de Humboldt pluges torrencials, minva de la pesca, desgavell en la vida de pagesos…
Ciclons, tifons i huracans
L’any 1900, el meteoròleg australià Clement Wragge decidí de batejar cada gran pertorbació tropical amb un nom de persona Wragge donà a les de tipus anticiclònic, portadores de bonança, noms de persones que apreciava, i reservà per a les depressions, causants de temperis, noms de polítics detestats Es veu que la idea agradà als meteoròlegs nord-americans, però només per a les grans depressions devastadores, les quals començaren de rebre noms femenins “Carol”, “Tracy”, “Edna”, etc És obvi que les fòbies i les fílies delaten els subconscients, i també ho és que aquest escarni discriminatori no…
Les mediterrànies: un bioma i un clima a escala humana
Sequera estival, hivernades benignes El bioma mediterrani, present en els cinc continents, pren el nom de la vella conca mediterrània, la part més extensa de totes les que el configuren, situada a cavall de tres continents com un anell sinuós que envolta la Mediterrània la mar entre terres que suavitza el clima i que ha vist l’aparició, el creixement i la mort de cultures i imperis des de fa segles Les terres de la conca mediterrània, en efecte, han constituït l’escenari on ha nascut la civilització del món occidental, a conseqüència d’un clima especialment suau que configura uns paisatges en…
El procés de l'hominització
Les restes fragmentàries més antigues En el seu clàssic i fonamental llibre sobre l’origen de l’home The Descent of Man , publicat el 1871, Charles Darwin escrivia “En totes les grans regions del món, tots els grans mamífers vivents estan estretament relacionats amb les espècies extingides de les mateixes regions Per això és probable que Àfrica hagués estat habitada per pòngids estretament relacionats amb el gorilla i el ximpanzé, i com que aquestes dues espècies són ara les espècies més properes a l’home, és un xic més probable que els nostres antics progenitors visquessin en el continent…
L’aprofitament dels recursos vegetals dels sistemes litorals
El rebost de les algues La biomassa abundant i diversa de les macroalgues marines ha estat una primera matèria utilitzada des de temps antics per les poblacions que habiten a les franges costaneres En general el seu ús s’ha estès i s’ha incrementat amb el pas del temps, bé que sotmès a importants canvis derivats de l’evolució de les seves aplicacions La importància econòmica actual de les macroalgues rau en dos fets d’una banda, en les arrelades tradicions alimentàries dels països de l’Orient Llunyà, mantingudes per un potent mercat intracultural que permet l’autoproveïment, i de l’altra, en…
El lloc dels humans a la natura
Els humans, fracció conscient de la biosfera L’encaix dels humans en la natura fou objecte de la reflexió de dos dels naturalistes més importants del segle XVIII Per al francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon 1707-88, els humans, ‘vassalls del cel’ però ‘reis de la terra’, manen sobre totes les criatures i embelleixen, conreen, poblen i enriqueixen la superfície del planeta Tanmateix, no deixen de ser primats, encara que siguin els més desenvolupats Estan sotmesos a les lleis de la natura, i n’han de respectar les harmonies, perquè el gènere humà és “el tron exterior de la…
De l’aïllament a la insularitat
Els sistemes aïllats El concepte bàsic d’illa és simple i intuïtiu un fragment de terra envoltat d’aigua per tots costats Però no menys intuïtivament el concepte ha estat aplicat tradicionalment a moltes altres realitats que tenen en comú el fet d’estar separades de les altres realitats equivalents per una altra realitat, en alguna mesura antitètica, que els envolta És així com es pot parlar d’illes de cases envoltades per carrers espai privat enfront d’espai públic, illes de vianants espais sostrets del sistema de circulació viària motoritzada, illes de verdor espais boscats envoltats de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina