Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
El domini antàrtic
Els ocells més típics de l'Antàrtida són, sens cap mena de dubte, el pingüins
Charles R. Darwin: la definició darwiniana dels humans
L’antropologia darwiniana escandalitzà els seus contemporanis en establir, de manera irrefutable, una continuïtat biològica entre els humans i la resta dels primats Però no resolia la greu dificultat de com explicar l’especificitat humana sense recórrer a causes no materials Concebre l’adquisició per selecció natural de comportaments que oposessin resistència a la selecció natural pura i dura per exemple els comportaments cooperatius o altruistes pot resultar subtil, però també està subjecte a controvèrsia ja que la identitat humana s’aprecia com un pur fet biològic on resideix, en aquestes…
François A. Forel: les "reencarnacions de la matèria" en el llac Léman
Amb una terminologia i uns recursos teòrics diferents, el que descriu Forel en aquest passatge del seu estudi del llac Léman és el que anys després Arthur G Tansley anomenaria ecosistema Tanmateix, no seria fins a l’aparició de la concepció dinamicotròfica d’ecosistema de Raymond L Lindeman que les intuïcions de Forel, aquestes ‘reencarnacions, transmutacions i metamorfosis successives de la matèria orgànica’, serien avaluades quantitativament i esdevindrien part del nucli essencial de la teoria ecològica “Quantes reencarnacions successives experimenta aquesta matèria orgànica en el trànsit…
Stephen A. Forbes: un llac és una illa
En la concepció de Forbes, un llac és també una illa, un ‘microcosmos’, en una sorprenent anticipació del que seria, anys a venir, el concepte d’ecosistema desenvolupat també en un medi lacustre En realitat, la idea de Forbes és deutora de la ‘biocenosi’, tal com l’havia definida el 1877 Möbius, però aquest és un dels primers textos fundadors de l’ecologia científica d’autor nord-americà i, a més, és l’origen d’una llarga nissaga de treballs limnològics fonamentats en la doctrina de la individualitat dels llacs com a conseqüència de la seva insularitat, és a dir, de ser “illots de vida” La…
Fairfield Osborn: el saqueig de la Terra
Fairfield Osborn, geòleg nord-americà que tingué un important paper en la creació del moviment internacional per la conservació de la natura, era fill de Henry Fairfield Osborn 1857-1935, destacat paleontòleg que fou director de l’American Museum of Natural History durant molts anys El tret més remarcable del llibre d’Osborn és la seva aparició en un moment —la immediata postguerra de la Segona Guerra Mundial— en què, davant les urgències de la reconstrucció dels països devastats pel conflicte bèllic i de la normalització dels intercanvis econòmics, la visibilitat del problema…
George P. Marsh: l'ambivalència del potencial transformador de les societats humanes
L’obra de George Perkins Marsh “ Man and nature ” ‘Home i natura’ manté una sorprenent actualitat en els nostres dies D’una banda, posa de manifest que el deteriorament de la natura es remunta a l’antiguitat més reculada, i avança la idea d’una possible relació entre formes de govern i destrucció del medi D’una altra, és conscient de l’acceleració de les transformacions de la natura com a conseqüència dels avenços tecnològics de la revolució industrial, fins i tot consagra un capítol a l’anticipació dels grans canvis que encara havia de fer possible el potencial de la indústria del seu temps…
Els ocells oceànics
El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…
L’estrany món de les didieràcies
A l’illa de Madagascar, el 80% de les espècies de plantes vasculars —i n’hi ha més de 10 000— són endèmiques El nivell més elevat d’endemisme es produeix a les bosquines de la regió sudoccidental, pobres quant al nombre total d’espècies, però amb una taxa d’endemicitat del 95% Els individus més conspicus d’aquestes bosquines són els anomenats ‘arbres serpent’ o ‘arbres pop’, uns caducifolis arbustius o arborescents que no apareixen enlloc més del món, ni del mateix Madagascar Disposen de tota una família per a ells sols, la de les didieràcies, curiosament dedicada a E Didier 1811-89, un…
Els verds
“Li va bé sense embolicar” La pregunta és comuna en el llenguatge comercial quotidià dels alemanys Les bosses de plàstic són una raresa a Alemanya, en efecte No es regalen sense més ni més, sinó que es venen, i en tot cas, els caixers suggereixen als clients la conveniència de comprar bosses de llarga durada Als semàfors, un rètol convida els conductors a apagar els motors dels vehicles, si han de romandre estona parats, mentre que l’ús de la bicicleta ha experimentat una important revifalla fàcilment perceptible al carrer En el desenvolupat centre d’Europa, a què es deu aquesta actitud tan…
Fibra o narcòtic
Els uns en fan cordes o espardenyes i els altres se’l fumen No és tot u Les tiges presenten resistents filaments fibrosos amb els quals es pot elaborar fil i, per tant, fabricar teixits i trenats A les fulles més tendres s’acumula una resina euforitzant, de conegut efecte narcòtic I les llavors són oleaginoses Per als uns, i durant segles, ha estat simplement el cànem Per als altres, és l’‘herba’ per antonomàsia el haixix o marihuana Malgrat molts segles de conreu i la subsegüent selecció de culti-vars, el cànem no ha perdut la capacitat de créixer espontàniament és difícil distingir una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina