Resultats de la cerca

La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’aigua, zones d’…

La injustificable posició antropocèntrica L’espècie humana ha tingut sempre una excellent opinió d’ella mateixa L’antropocentrisme ha estat una constant de la majoria de les civilitzacions, moltes de les quals han voigut veure en el conjunt de la creació una oportuna combinació d’elements al servei dels humans La teoria geocèntrica, aclaparadorament admesa pel pensament occidental durant segles, és una conseqüència lògica d’aquest antropocentrisme si els humans són els destinataris de l’univers, és lògic que el planeta que ells habiten sigui el centre del cosmos l’observació superficial dels…

El concepte de bioma Cada petita zona de la biosfera és particular i irrepetible Hom pot, però, comparar fragments diferents tot cercant regularitats que permetin una classificació dels grans tipus de paisatges, passant per alt les diferències degudes a condicionaments locals, siguin presents o passats Les condicions anomenades macroclimàtiques són especialment apropiades per dur a terme una subdivisió de la biosfera en grans unitats, ja que el clima és el factor primari que influeix tots els altres, tant edàtics com biòtics Per arribar a una definició i a una classificació de les grans…

Frec a frec amb l’oceà Al medi intermareal, aquesta frontera llarga i estreta entre oceans i continents, s’intercalen ambients molt diferents, que es veuen afectats pel que passa a tots dos costats, tant a l’oceà com a la terra ferma, en grau diferent segons el tipus de costa En general l’impacte de l’oceà és més gran que el de terra ferma, i els seus efectes es fan sentir ininterrompudament per les oscillacions de les marees, el moviment de les ones, l’aspersió salina que produeixen les gotes diminutes que s’evaporen en trencar l’ona i els materials que remou En ocasió de tempestes i ciclons…

El paper fonamental de l’estrat arbori L’estrat arbori té un paper fonamental als ecosistemes de la taigà de fet, la biomassa que representa supera amb escreix la de totes les altres plantes i animals junts Sota les seves capçades, les coníferes creen un medi molt especial, caracteritzat per l’ombra intensa, la humitat elevada, una menor expressió de les fluctuacions tèrmiques i un afebliment del vent Aquest medi es diferencia marcadament dels espais oberts sense cobricel arbori La preeminència i el diacronisme dels arbres L’ambient específic del bosc no és favorable per a la vida de totes…

Pràcticament totes les estepes i les praderies del món s’han vist afectades d’alguna manera per l’acció dels humans i pel seu bestiar domèstic És per això que moltes, ja siguin naturals o seminaturals, presenten un elevat nivell de diversitat florística, fins al punt que, en alguns estatges i en algunes àrees, s’acosta al de les selves tropicals Les pampes de l’Argentina i l’Uruguai, per exemple, tenen més de 400 espècies de poàcies gramínies, en bona part d’origen exòtic aquesta riquesa, superior a la dels “cerrados” del Brasil, és atribuïble al bestiar que pastura aquestes pampes, ja que ha…

Les aigües de les sabanes Malgrat que el clima de les sabanes és definit, a banda l’estacionalitat de les pluges, per unes precipitacions relativament escasses, les sabanes disposen d’aigües superficials de les més variades característiques Aquestes aigües són menys abundants en termes absoluts que en altres biomes més ben irrigats, però així i tot hi són relativament abundants estacionalment, amb relació a les pluges, poden desenvolupar-se grans extensions d’aigua dolça o salabrosa, mentre que també hi ha aiguamolls que poden mantenir-se durant els períodes de sequera I alhora poden córrer…

Sempre els mateixos arbres Només al llarg d’uns pocs quilòmetres de selva plujosa tropical hom pot trobar algunes desenes d’espècies d’arbres i centenars, si no milers, d’altres espècies vegetals A la taigà, en canvi, són freqüents els espais infinits, de centenars i fins i tot milers de quilòmetres, coberts per boscos extraordinàriament monòtons pel que fa als arbres, una sola espècie, i quant a l’estrat herbaci i subarbustiu, la dominància absoluta de només un parell d’espècies Si s’exclouen les plantes introduïdes, a la zona eurasiàtica de la taigà la quantitat total d’espècies de plantes…

Les característiques biològiques úniques dels deserts tenen un abast geogràfic limitat encara que extens, molt condicionades per les rigoroses condicions ambientals Els ecosistemes desèrtics s’adapten relativament bé als canvis cíclics a llarg termini i poden superar esdeveniments periòdics locals, com per exemple sequeres, inundacions i incendis en canvi, són incapaços de tolerar una activitat humana continuada, especialment a molts països en vies de desenvolupament, on les elevades taxes de creixement demogràfic i la pobresa generalitzada exerceixen una pressió addicional sobre…

El procés d’ocupació humana Els aborígens de la tundra s’establiren fa molts segles als marges septentrionals de les terres habitables, encara que avui s’han vist superats pels exploradors àrtics, pels navegants que freqüenten les aigües gelades properes a la banquisa i el personal de les estacions meteorològiques de les illes àrtiques En realitat, en el moment actual, gairebé tots els pobles autòctons de l’Àrtida constitueixen una minoria en els seus territoris nadius No ultrapassen un 5% del total de la població, d’orígens diversos canadencs i nord-americans d’origen europeu, principalment…