Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
Fairfield Osborn: el saqueig de la Terra
Fairfield Osborn, geòleg nord-americà que tingué un important paper en la creació del moviment internacional per la conservació de la natura, era fill de Henry Fairfield Osborn 1857-1935, destacat paleontòleg que fou director de l’American Museum of Natural History durant molts anys El tret més remarcable del llibre d’Osborn és la seva aparició en un moment —la immediata postguerra de la Segona Guerra Mundial— en què, davant les urgències de la reconstrucció dels països devastats pel conflicte bèllic i de la normalització dels intercanvis econòmics, la visibilitat del problema que evocava era…
Élisée Reclus: les contradiccions del progrés
Geògraf llibertari, Reclus percebé i analitzà els efectes contradictoris del poder creixent del capitalisme del seu temps percebé prou bé les contrapartides que ell anomenava ‘regressos’ dels progressos que s’entreveien Pròxim a Marx i Engels però malfiat pel que fa a l’excessiu poder de l’estat que aquests preconitzaven, amic de Bakunin i de Kropotkin, el 1871 participà amb entusiame en la Comuna de París, fet que li valgué la presó i l’exili Per això, tot i haver estat un dels geògrafs francesos més brillants, i malgrat la seva estimable influència en el pensament geogràfic, la seva carrera…
Sadi Carnot: el naixement de la termodinàmica
Amb un petit opuscle sobre les màquines de vapor, el 1824 el jove Sadi Carnot fundava una teoria física nova, la termodinàmica, arrelada en el saber pràctic dels enginyers que construïen i governaven màquines i motors, però de mal conciliar amb el paradigma newtonià dominant en la física del seu temps El principi de Carnot, primer dels enunciats del que avui es coneix com a segon principi de la termodinàmica, diu que la força motriu d’un motor tèrmic “és fixada per les temperatures dels cossos entre els quals es fa en darrera instància el transport calòric” El planeta, com a motor tèrmic o ‘…
George P. Marsh: l'ambivalència del potencial transformador de les societats humanes
L’obra de George Perkins Marsh “ Man and nature ” ‘Home i natura’ manté una sorprenent actualitat en els nostres dies D’una banda, posa de manifest que el deteriorament de la natura es remunta a l’antiguitat més reculada, i avança la idea d’una possible relació entre formes de govern i destrucció del medi D’una altra, és conscient de l’acceleració de les transformacions de la natura com a conseqüència dels avenços tecnològics de la revolució industrial, fins i tot consagra un capítol a l’anticipació dels grans canvis que encara havia de fer possible el potencial de la indústria del seu temps…
Alexander von Humboldt: un romàntic paradoxal
El romanticisme de Humboldt ha estat vehiculat paradoxalment per un racionalisme profund Certament, en la natura, tractarà sempre de considerar “el tot penetrat d’un alè de vida”, però per fer-ho, a diferència de Goethe, no refusarà l’anàlisi per reduccionista sinó que hi recorrerà sovint El segon dels passatges reproduïts no pot passar desapercebut per a tot aquell que s’interessi per l’encaix dels humans a la biosfera cal remarcar que Humboldt té per verificable la hipòtesi, llavors controvertida, del monogenisme de l’espècie humana, mitjançant una ‘geografia dels humans’ de la qual ha…
Friedrich von Schelling: l'eterna unitat
Per a Schelling, naturalesa i consciència són una sola i única cosa esperit Les percepcions elementals dels humans s’organitzen, segons ell, a partir del sentiment de la unitat còsmica Schelling és molt crític amb el desmembrament de l’espai mental que resulta de l’especialització de les diferents disciplines científiques, i defensa la necessitat de la interdisciplinaritat en la recerca del coneixement ‘del tot’ El rerefons filosòfic implícit en l’ecologia d’avui, ciència de síntesi que pren en consideració sistemes en els quals el tot no és la mera suma de les parts, está així força en…
Johann Gottfried von Herder: el conjunt és el tot
Herder comença les seves “ Ideen ” tractant de l’ordre còsmic en el qual s’insereix la història humana En la illusió de la llibertat, les nacions realitzen un projecte que els humans ignoren La intelligència de Déu “pensa i actua” en ells, que per separat no són res però junts són ‘el tot’ Els mons poden desaparèixer, però les lleis de la natura són eternes Els partidaris d’un ecologisme biocèntric es podrien reconèixer en aquest pensament si no fos que Herder, home religiós, afirma la certesa d’un acompliment de la natura i dels humans en un ordre superior i transcendent, llunyà precedent,…
Thomas R. Malthus: estabiiltzar la població mundial
Malthus, proclamant que la superpoblació engendra la misèria, la fam i la mort, considera indispensable estabilitzar la població mundial La limitació del nombre de naixements seria, per a ell, la condició per a la felicitat dels humans Allò que la teoria de Malthus deixa per explicar són les fams d’avui, no degudes a la superpoblació ni a la insuficient producció d’aliments, sinó a l’acaparament, a la mala distribució i a la destrucció d’excedents per mantenir els preus De Malthus, també se’n pot treure la idea que la major part dels recursos del planeta són limitats o molt difícilment…
Charles R. Darwin: la definició darwiniana dels humans
L’antropologia darwiniana escandalitzà els seus contemporanis en establir, de manera irrefutable, una continuïtat biològica entre els humans i la resta dels primats Però no resolia la greu dificultat de com explicar l’especificitat humana sense recórrer a causes no materials Concebre l’adquisició per selecció natural de comportaments que oposessin resistència a la selecció natural pura i dura per exemple els comportaments cooperatius o altruistes pot resultar subtil, però també està subjecte a controvèrsia ja que la identitat humana s’aprecia com un pur fet biològic on resideix, en aquestes…
El lloc dels humans a la natura
Els humans, fracció conscient de la biosfera L’encaix dels humans en la natura fou objecte de la reflexió de dos dels naturalistes més importants del segle XVIII Per al francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon 1707-88, els humans, ‘vassalls del cel’ però ‘reis de la terra’, manen sobre totes les criatures i embelleixen, conreen, poblen i enriqueixen la superfície del planeta Tanmateix, no deixen de ser primats, encara que siguin els més desenvolupats Estan sotmesos a les lleis de la natura, i n’han de respectar les harmonies, perquè el gènere humà és “el tron exterior de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina