Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Els XXV Jocs Olímpics d’Estiu. 1992
A Ginebra, el 17 d’octubre de 1986, la noranta-unena sessió del Comitè Olímpic Internacional va elegir la ciutat de Barcelona com a seu organitzadora de la XXV Olimpíada dels temps moderns Canvis en la convocatòria dels Jocs Olímpics A la primera votació, Barcelona –que ja havia estat candidata els anys 1920, 1931 i 1936– va obtenir 29 vots París, 19 Belgrad, 13 Brisbane, 11 Birmingham, 8, i Amsterdam, 5 A la tercera, Barcelona, 47 París, 23 Brisbane, 10, i Belgrad, 5 Els Jocs es van inaugurar a Barcelona, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc que més tard es va anomenar Estadi Lluís Companys el 25…
Supressió de la confederació catalanoaragonesa, confiscacions i exilis
El desenllaç de la guerra de Successió és perfectament visible amb el mapa d’Europa i d’Amèrica del Nord, que configuraren els tractats d’Utrecht i Rastatt Els aliats, excepte els quatre estats hispànics de la confederació catalanoaragonesa, en sortiren especialment beneficiats El projectat eix borbònic París-Madrid no es consolidà L’ocupació militar borbònica va anar seguida de la decisió política de fer desaparèixer els quatre estats de la confederació Això va significar, en primer lloc, l’exili d’unes 30000 persones, els béns de les quals van ser requisats per les noves autoritats…
L’Olimpíada Popular. 1931-1936
Quan, el 1931, el Comitè Olímpic Internacional va triar Berlín i no Istanbul o Barcelona, que també eren candidates per a celebrar els Jocs Olímpics del 1936, Alemanya era, encara, un país democràtic Dos anys després, el triomf del nazisme també era el del racisme, el del sexisme i el del xovinisme d’estat, que es traslladava de la mateixa manera al món de l’esport Aleshores es va anar estenent, ràpidament, per Europa i més enllà la idea del boicot als jocs de Berlín de fet, es reuniren 500 000 signatures demanant-ho Es va pensar a celebrar unes olimpíades populars en un altre país, si el COI…
La sardana que envolta el món. 1999
El 1907, la Cobla Antiga Pep, de la ciutat de Figueres i dirigida per Pep Ventura, va interpretar música de sardanes als teatres Olympia de París i al Coliseum de Londres L’Olympia era –i encara és– la sala d’espectacles que el 1893 va ser creada per Josep Oller i Roca, l’industrial de Terrassa que l’any 1889 esdevingué “l’home –és a dir, l’empresari creador– del Moulin Rouge” Un dia la sardana envolta el món La sardana era, en aquell moment, una dansa de l’Empordà que encara no s’havia difós massivament a Barcelona Fou aleshores que la Berliners de Hannover enregistrà, en discs…
Les novel·les del Sud. 1927-2007
En paraules del crític literari Terry Eagleton, la novella, “tal com suggereix el seu nom, derivat de ‘nou’, és el producte del món modern secularitzat Les novelles es consumeixen en privat, a diferència del teatre clàssic o de la narrativa oral A diferència de la tragèdia antiga o de la mascarada cortesana, la novella és informal, sense vincles oficials amb l’estat o el sobirà” Autors i títols De fet, aquest mateix autor segueix afirmant “la novella, mescla promíscua de drama, poesia, tragèdia, èpica, narrativa i romanç, és la més híbrida de les formes canòniques” Ja que “la…
Treball i renda: de l’Europa dels 15 a l’Europa dels 25. 2000
L’any 1995 va néixer, amb la quarta ampliació de la Comunitat, l’Europa dels 15, que incorporà Àustria, Finlàndia i Suècia al conjunt de països que ja en formaven part El 2002, una nova ampliació va fer arribar el nombre de membres a 25 En aquest cas, les negociacions van comportar l’adhesió de deu països nous Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre A partir del 2007 es pot començar a parlar ja de l’Europa dels 27, atès que Romania i Bulgària s’hi van incorporar com a membres de ple dret, tot i que amb algunes restriccions respecte…
El pensament polític liberal: originals i traduccions. 1808-1898
La idea de la política s’ha anat eixamplant durant segles “la prosperitat pública es feia dependre dels èxits militars La guerra era l’element vital La victòria o la derrota portaven conseqüències decisives per a la vida, la llibertat i la propietat dels ciutadans”, es pot llegir a Els polítics 1927, de Lluís Duran i Ventosa El mateix Lluís Duran afegeix “No ha passat del tot la idea que cal al davant dels poders públics homes forts guerrers per la professió o pel temperament” Però, a més de militars –començant per Antoni de Capmany i seguint per Joan Prim, fins a Francesc Macià– altres…
Un Commonwealth llatí. 1945
La proposta d’un Commonwealth llatí que tingués com a antecedent l’horitzó polític de la confederació de la corona de Catalunya i Aragó fou realitzada per Nicolau M Rubió i Tudurí en un assaig escrit i publicat en llengua francesa, a París, el 1945 Aquesta proposta es va introduir en els debats sobre el futur d’Europa i sobre el de Catalunya iniciats després de la guerra europea de 1914-1918, coneguda com a Primera Guerra Mundial Un Commonwealth llatí 1945 Per a un sector important de l’opinió pública europea, l’hora dels nacionalismes d’estat Rubió i Tudurí en diu “particularismes d’estat”…
Als satèl·lits de telecomunicacions i des de TV3. 1971 i 1995
Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya 1936-39, al primer llibre que publicà quan tornà de l’exili, Barcelona, latitud Nova York, longitud París 1971, fa notar que un dels components de l’Intelsat IV –el primer satèllit de telecomunicacions europeu llançat a l’espai al gener del 1971 des de Cape Kennedy– va ser fabricat a Catalunya Tot plegat gràcies a la perícia tècnica de l’enginyer Enric Masó, que fou, per poc temps, alcalde de la Barcelona predemocràtica, i que aleshores dirigia l’empresa Koelster i Emerson, la indústria catalana es va situar,…
De la Mediterrània a la mar Tenebrosa. 1339-1650
Els navegants i comerciants catalans travessaren ben aviat l’estret de Gibraltar amb l’objectiu d’establir relacions comercials, passant per Sevilla i Lisboa, amb Anglaterra i Flandes Parallelament, amb els genovesos, s’atreviren a navegar vers el sud a desgrat del fet que, com diu Gonçal de Reparaz –un dels introductors de la geografia moderna a Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia el 1935–, “la llegenda de la mar Tenebrosa gelava la sang de les venes del més audaciós” Expedicions a les "illes Afortunades" al segle XIV De fet, nòrdics i àrabs, que ja eren a l’…