Resultats de la cerca

La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de la dorsal són…

La figuera de moro Opuntia ficus-indica és una planta originària de l’Amèrica tropical introduïda i naturalitzada al nostre país Es caracteritza perquè té les tiges curtes i aplatades cladodis , cobertes de feixos de punxes que no són sinó brots curtíssims amb les fulles transformades en espines Les flors, proveïdes de nombrosos pètals i amb l’ovari ínfer, originen les figues de moro, un fruit comestible molt apreciat Jordi Vidal Constitueixen una família important que agrupa més de 2000 espècies, esteses per les regions desèrtiques i semidesèrtiques d’Amèrica, principalment…

El tallahams Pomatomus saltator és un peix de dimensions considerables, pelàgic i depredador, proveït d’una gran mandíbula i de dents grosses i tallants Domènec Lloris Família pròxima a la dels caràngids, reuneix peixos que tenen en comú el fet de presentar un premaxillar protràctil i una sola espina a l’opercle a més, tenen la boca gran i proveïda de dents fortes i agudes a totes dues mandíbules, al vòmer i als palatins i presenten dues aletes dorsals separades per una petita membrana i una aleta anal precedida per dues espines petites El cos és cobert de petites escates cicloides Inclou…

Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles…

Els foronis són lofoforats vermiformes de vida sedentària que s’amaguen dins uns tubs quitinosos que ells mateixos secreten, dels quals solament emergeix el lofòfor Aquesta estructura és ben visible en els exemplars de la fotografia, corresponents a l’espècie Phoronis hippocrepia , component de les comunitats marines de fons durs del nostre litoral Hervé Chaumeton / Jacana Phoronis , un dels noms de la deessa Isis, fou el mot que va escollir Wright el 1856 per a identificar la preciosa criatura que havia trobat al fons del mar i que, observada a la lupa, duia un plomall de tentacles en forma…

L’ordre dels lofiformes, equivalent a l’antic grup dels pediculats, comprèn un conjunt de 15 famílies, de les quals només la dels lòfids té representants a les nostres aigües Es caracteritzen pel fet de tenir les obertures branquials externes darrere o sota les aletes pectorals, i sobretot perquè tenen la primera aleta dorsal modificada, amb el radi anterior separat de la resta i sempre transformat en un filament pescador, anomenat illicium o illici , que en algunes espècies és destinat a atreure les preses consta d’una peça basal articulada com una canya de pescar i d’una porció terminal…

Gobiesòcids, o xucladits, de la Mediterrània 1 Lepadogaster candollei mascle i 1a detall de l’òrgan adhesiu ventral, 2 L lepadogaster mascle, 3 Diplecogaster bimaculata mascle, 4 Gouania wildenowi femella i 5 Apletodon dentatus Noteu, com a característiques comunes, la forma deprimida del cap, amb la boca gran i ben proveïda de dents, els narius tubiformes i els ulls dorsals, i la posició de les aletes dorsal i anal, gairebé simètriques i collocades molt enrere del cos Lluís Centelles L’ordre dels gobiesociformes inclou una única família, la dels gobiesòcids, peixos petits proveïts d’un…

Les llúdrigues al Besòs Exemplars de llúdriga van ser vistos en el tram baix del Besòs durant el 2019 L’any 2019 es va confirmar el retorn de la llúdriga Lutra lutra en el tram baix del Besòs i fins a tocar el mar Des de l’any 2014, els albiraments d’aquest animal havien estat freqüents, sobretot en el tram del riu que passa pel terme municipal de Montcada i Reixac Durant els darrers cinc anys, també se n’havien detectat individus en aigües dels rius Tenes i Congost, tots dos pertanyents a la conca del Besòs La importància de la presència de llúdrigues d’una manera estable en aquesta zona…

Consideracions generals Entre els equinoderms, els més ben representats en el registre fòssil són els crinozous i els equinoïdeus La forta modificació morfològica i estructural que separa els equinoïdeus irregulars dels regulars es concreta en el pas de simetria pentameral a simetria lateral, amb migració de l’anus fora del sistema apical, el desplaçament endavant del peristoma, l’especialització i la transformació dels ambulacres segons el tipus de vida, la desaparició gairebé generalitzada de l’aparell mandibular en els adults i l’aparició de fasolóles de diversos tipus, i també un canvi…

Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles…