Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
La depressió de l’Empordà
La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar als 1000 m Les…
Les peoniàcies
En la subclasse de les dillènides, relativament diversa, s’hi inclouen moltes famílies de flors atraients, actinomorfes o, menys sovint, zigomorfes La petita família de les peoniàcies es considera sovint la més primitiva del grup, caracteritzada per les flors de penant poc regular, proveïdes de molts estams Es tracta de flors molt grosses i atraients, tal com illustren aquestes dues peònies de la nostra flora, Paeonia mascula subspècie cambessedesii , a dalt, i P officinalis subspècie humilis , a baix Ramon M Masalles i Josep Nuet i Badia Família formada per un sol gènere,…
Paràsit cuaample
Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines…
Corb marí gros
El corb mari gros Phalacrocorax carbo és un ocell de grans dimensions 89-92 cm, de plomatge negrós i amb el coll i el bec allargats El caracteritza la taca blanca de les galtes i en els exemplars en plomatge nupcial, com el de la fotografia, les plomes blanques laterals del cos Noteu, també, la forma del bec, característica dels ocells falacrocoràcids Josep Maria Barres Tradicionalment, aquest corb marí ha estat, exclusivament, un hivernant força comú, i se’l troba al litoral dels Països Catalans Els individus són sempre de la raça continental P carbo sinensis sorprenentment, però, una…
Les trapàcies
Un sol gènere Trapa , diversificat en una vintena d’espècies distribuïdes per Euràsia i per l’Àfrica tropical i subtropical, constitueix aquesta petita família Està representada als Països Catalans per una única espècie, la castanya d’aigua T natans Aquesta planta s’havia trobat, ja fa anys, als aiguamolls de l’Empordà, a l’estany de Sils i a la Badia d’Alcúdia, però recentment no s’ha retrobat en cap d’aquests indrets, de manera que probablement hagi desaparegut de casa nostra Es tracta d’una planta herbàcia aquàtica de tija curta, que duu una sèrie de segments laciniats…
Pelicà vulgar
Cap de les 6 citacions que hom coneix del pelicà vulgar Pelecanus onocrotalus als Països Catalans no és segura Existeix una primera citació, referida a un exemplar a Mallorca, feta per Serra l’any 1773, que és la mateixa que la recollida per Ventura de los Reyes el 1886 i per Barceló el 1866, i que segons Bernis 1958 no ofereix garanties Dos ocells capturats a l’albufera de València l’any 1856 són considerats com a pelicans vulgars per Boscà 1916, mentre que Saunders 1871, referint-se molt probablement a aquests exemplars, els cita com a pelicans cresps Pelecanus crispus , per la qual cosa…
Xatrac comú
El xatrac comú Sterna hirundo és fàcil de veure a la primavera i a l’estiu, sobrevolant les platges, amb el bec dirigit cap avall, i llançant-se a l’aigua fins a cabussar-s’hi i sortir-ne amb algun peix o qualsevol altra presa Es distingeix dels altres xatracs per les dimensions no sobrepassa els 35 cm, l’enforcadura exagerada de la cua i, sobretot, pels colors del bec, negre a l’hivern i vermell viu a la primavera i a l’estiu, com aquesta parella en cria, procedent del delta de l’Ebre Els xatracs són ocells gregaris i crien en colònies Xavier Ferrer La població reproductora de la península…
El naixement del riu de l’Algar
Els anomenats "frares", sorprenents monòlits calcaris que apareixen profusament en un ampli sector de l’obaga de la Serrella Ernest Costa El naixement del riu de l’Algar 29, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El riu de l’Algar neix al barranc dels Sacs, al vessant occidental de la serra de Bèrnia, i recull les aigües que per barrancs i rierols davallen de les serres del Ferrer, Carrascar de Parcent i Almèdia Al llarg del seu recorregut travessa la vall de Tàrbena, coberta d’ametllers i garroferes, encaixant profundament en les calcinals eocenes de…
Gavina cendrosa
La gavina cendrosa Larus canus és fàcil de confondre amb el gavià argentat Larus cachinnans , bé que és més petita que aquest ateny 41 cm i té ei bec i les potes de color groc verdós, com en aquests exemplars en vol D’acord amb la gran variabilitat de plomatge pròpia de les gavines, els joves presenten, en un determinat estadi del seu desenvolupament, una franja negra i ampla, molt definida, a la part superior de la cua, dibuix que desapareix en els adults Marcella Chinchilla El marcat increment poblacional a la major part dels quarters de reproducció durant aquest segle i, especialment,…
Ànec griset
L’ànec griset Anas strepera , que sol veure’s barrejat amb l’ànec collverd Anas platyrhynchos , es reconeix principalment per la taca blanca de la part posterior de l’ala, molt més visible en vol, i per les plomes negres al final del cos La femella és difícil de reconèixer, si bé presenta, també, la taca blanca alar i la zona marginal del bec clara, com el mascle És un ocell petit ateny fins a 51 cm, i bellugadís, i pot submergir el cap sota l’aigua en moviments ràpids i precisos Oriol Alamany Al llarg de tot el territori, l’ànec griset presenta un estatus molt similar migrador escàs o nul…