Resultats de la cerca
Es mostren 1916 resultats
Martinet ros
El martinet ros Ardeola ralloides té el cos rodanxó i el coll ample, i en la seva volada sorprèn l’envergadura de les ales i la seva sobtada semblança a l’esplugabous Bubulcus ibis i el martinet blanc Egretta garzetta , amb els quals, posat a terra, no el confondríem gràcies al color del dors Noteu el color blau i negre del bec i el rosat de les potes en aquest exemplar en plomatge nupcial, del delta de l’Ebre la resta de l’any, les potes són típicament verdoses Xavier Ruiz Als Països Catalans és un ocell estival, regular però no freqüent durant la migració primaveral, i molt rar a la…
Martinet de nit
Àrea de nidificació del martinet de nit Nycticorax nycticorax als Països Catalans Maber, original dels autors És un ocell estival, nidificador local i relativament escàs a Catalunya, al País Valencià i, possiblement, al Rosselló A tota la resta del territori estudiat, llevat d’Andorra, on no és citat, és un migrador regular, sobretot a la primavera Excepcional a l’hivern Els primers martinets de nit arriben al final de març, però més normalment al començament d’abril, i escassegen ja les observacions d’ocells migrants el maig A la tardor és més escàs, i s’observen de l’agost a l’octubre En…
Martinet menut
Àrea de nidificació del martinet menut lxobrychus minutus als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans és un ocell estival que cria localment a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Ha niat a Mallorca i hi ha alguns indicis que, esporàdicament, pot haver-ho fet a Menorca Durant la migració es veu regularment per tot el litoral, i és més escàs al rerepaís, tot i que és citat en pas per totes les grans valls fluvials, i fins i tot ha niat en alguns embassaments, com el de Sant Llorenç de Montgai Noguera i en estanys o basses de reg a Raïmat Segrià…
Bitó
Àrea de nidificació del bitó Botaurus stellaris als Països Catalans Maber, original dels autors Sedentari, però molt escàs, i local a tot el territori estudiat, durant els períodes migratoris i a l’hivern el bitó Botaurus stellaris és una mica més freqüent i estès a causa de l’arribada d’uns pocs ocells provinents de zones més nòrdiques En ràpida regressió, actualment només nidifica en uns pocs punts de la Catalunya Nord i resta del Principat, i s’ha extingit recentment al País Valencià i a les illes Balears, on ara és un ocell rar en pas, i més encara a l’hivern Fins ara hom posseeix ben…
Pelicà vulgar
Cap de les 6 citacions que hom coneix del pelicà vulgar Pelecanus onocrotalus als Països Catalans no és segura Existeix una primera citació, referida a un exemplar a Mallorca, feta per Serra l’any 1773, que és la mateixa que la recollida per Ventura de los Reyes el 1886 i per Barceló el 1866, i que segons Bernis 1958 no ofereix garanties Dos ocells capturats a l’albufera de València l’any 1856 són considerats com a pelicans vulgars per Boscà 1916, mentre que Saunders 1871, referint-se molt probablement a aquests exemplars, els cita com a pelicans cresps Pelecanus crispus , per…
Corb marí pigmeu
La distribució del corb marí pigmeu es restringeix al SE del paleàrtic occidental Iugoslàvia, Romania, Turquia, voltants de la mar Càspia i de la mar d’Aral, etc, i en el segle XIX, també a Algèria La població, almenys des dels darrers 30 anys, va en declivi, a causa principalment del drenatge dels marjals L’únic exemplar conegut als Països Catalans és a la collecció de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i és un mascle jove capturat entre el 1887 i el 1913 Fuset, el 1913, especula que probablement fou mort, de manera molt accidental, en el litoral de la província de…
Bitó americà
D’aspecte molt similar al bitó europeu, el bitó americà Botaurus lentiginosus és una espècie nord-americana que accidentalment arriba a Europa Als Països Catalans és excepcional, i fins ara només es coneix una captura efectuada el gener de 1961, en un estany prop de Roses Alt Empordà
Corb marí emplomallat
El corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis en fase juvenil, com l’exemplar de la fotografia, presa a Menorca, és molt difícil de diferenciar del jove de corb marí gros L’adult se’n diferencia per la mida ateny 77 cm, pel bec més fi pel fet de tenir un petit plomall al cap Jordi Muntaner A les costes dels Països Catalans, aquest corb marí tampoc no es distribueix regularment Mai no ha estat citat a la Catalunya Nord encara que s’hi deu presentar ocasionalment, mentre que es troba a la meitat nord de Catalunya durant tot l’any, nidificant en escàs nombre i molt localment a l’àrea del…
Corb marí gros
El corb mari gros Phalacrocorax carbo és un ocell de grans dimensions 89-92 cm, de plomatge negrós i amb el coll i el bec allargats El caracteritza la taca blanca de les galtes i en els exemplars en plomatge nupcial, com el de la fotografia, les plomes blanques laterals del cos Noteu, també, la forma del bec, característica dels ocells falacrocoràcids Josep Maria Barres Tradicionalment, aquest corb marí ha estat, exclusivament, un hivernant força comú, i se’l troba al litoral dels Països Catalans Els individus són sempre de la raça continental P carbo sinensis sorprenentment, però, una…
Mascarell
El mascarell Sula bassana és un ocell marí molt més gran que les gavines ateny 92 cm, fàcilment identificable en vol pel color negre de la punta de les ales, la llargada del bec i la forma de la cua, en punxa L’artificiosa denominació vulgar catalana respon a l’aparent màscara que li barra el rostre L’exemplar de la fotografia és immatur Esteve Grau El mascarell és exclusiu del N de l’Atlàntic, amb espècies molt similars a Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda La població mundial volta les 213 000 parelles reproductores, el 70% de les quals són a les illes Britàniques i creixen a un ritme…