Resultats de la cerca
Es mostren 1916 resultats
La fauna reptiliana dels Països Catalans
Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució…
Els estudis sobre rèptils
El coneixement, endarrerit, de la fauna reptiliana dels Països Catalans obliga a realitzar, en primer lloc, treballs de cartografia que puguin servir de base per a investigacions més avançades El que primer s’imposa és el recorregut de camp, amb observació i anotació acurada dels animals, de llur entorn i de les activitats que efectuen en certa manera, part de la pèrdua de dades com ocorre també amb els amfibis i amb altres grups zoològics prové del treball de camp selectiu, que és molt atent a les rareses i oblida les espècies banals —aparentment de menor valor científic— i desfigura…
Biogeografia dels rèptils
Regions zoogeogràfíques L’àrea mundial dels rèptils és més reduïda que la dels amfibis perquè llur tegument impermeable no els permet d’hivernar sota l’aigua per evitar el fred El mapa mostra els límits septentrionals assolits per representants de certes famílies de rèptils dels Països Catalans a Euràsia Maber, original dels autors, amb dades de Goin, Goin i Zug Les regions zoogeogràfiques en què ha estat dividida la superfície dels continents han estat exposades a la part dedicada als amfibis També són vàlides aquí les raons que es donaren pel que fa referència a l’origen d’…
Origen i evolució dels grans grups de rèptils
Origen i desenvolupament dels grans grups de rèptils al llarg dels diversos períodes geològics La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber Els rèptils, amb llurs reproducció terrestre, tegument isolant, i independització de l’aigua, representen la colonització completa de la terra ferma D’acord amb el registre fòssil, aparegueren en el Carbonífer superior fa uns 320 milions d’anys aproximadament Els rèptils són un grup més fàcil de caracteritzar que els amfibis, perquè són més homogenis En els primers…
Característiques generals dels rèptils
Concepte de rèptil Els rèptils són un grup de vertebrats molt més ben adaptats a la vida a la terra que no els amfibis Contribueix a aquesta capacitat una de les seves característiques més sobresortints la possessió d’escates còrnies que recobreixen tot el cos i formen una mena d’esquelet extern Una altra de les seves característiques és l’estructura de l’esquelet, que permet un tipus de moviment especial, la reptació, i dóna fins i tot una gran capacitat grimpadora a algunes espècies, com la serp blanca Elaphe scalaris , que veiem a la fotografia Xavier Parellada Els rèptils són vertebrats…
El poblament amfíbic dels Països Catalans
El poblament amfíbic del territori continental El poblament d’un territori emergit qualsevol i, en aquest cas, d’un territori continental, és condicionat per múltiples factors, que es refereixen, bàsicament, a aspectes tant del passat com del present cal considerar tant la paleogeografía i la paleoclimatologia, canviants en el decurs de la història de la regió estudiada, com les fluctuacions recents del clima i les condicions ecològiques actuals, a més de la forta i de vegades subvalorada influència de l’activitat humana sobre les poblacions L’origen del poblament Factors històrics La…
Granota comuna o verda
Morfologia La granota verda Rana perezi , molt esvelta i àgil, i força aquàtica es troba sempre dins o ran d’aigua, presenta una gran variabilitat de coloració pot ser bruna, com l’exemplar de la fotografia de la dreta, o intensament verda, com el de la fotografia de l’esquerra, i fins i tot pot presentar una línia vertebral groga Javier Andrada i Ramon Torres Les granotes verdes europees constitueixen com les granotes roges un particular trencaclosques sistemàtic, encara no ben resolt Les investigacions més recents han precisat, però, que la forma present al nostre país pot ésser…
Granota àgil
La granota àgil Rana dalmatina , encara que de presència no comprovada a terres catalanes, i més corrent al centre i occident europeus, podria aparèixer en algun punt dels Pirineus centrals i ha estat trobada al País Basc Molt semblant a la granota roja Rana temporaria , té les potes posteriors més llargues que aquesta Antonio Bea Una altra espècie de granota roja o bruna, la granota àgil Rana dalmatina ha vist discutida la seva presència des de principis de segle És una forma similar a la granota roja, amb les potes posteriors més llargues si les estirem, el taló ultrapassa el musell, el…
Granota roja
Morfologia La granota roja Rana temporaria , molt comuna als Pirineus, és més aviat bruna, amb una taca fosca estesa des de l’ull fins a la part posterior del timpà les seves potes posteriors són relativament curtes, i és menys aquàtica i menys àgil que la seva congènere, la granota verda Rana perezi Hàbitat/Xavier Moreno És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud Té els ulls notablement separats, el musell és arrodonit i el timpà visible Les seves potes posteriors són relativament curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la granota ben estès…
Els rànids: granotes típiques
Presenten, entre altres característiques, cintura escapular firmisterna, és a dir, fixa, maxillar superior sovint dentat, pupilla horitzontal ellipsoïdal, ulls prominents, pell relativament llisa i potes posteriors molt llargues, amb membrana interdigital normalment molt ben desenvolupada, i molt aptes per al salt i la natació La família és àmpliament distribuïda arreu del món, encara que esdevé molt rara a Amèrica del Sud i a Austràlia A Europa és representada per diverses espècies del gènere Rana Es caracteritza perquè posseeix una llengua lliure, fortament escotada a la vora posterior i…