Resultats de la cerca

Típic de pujols i planes estepàries, el pioc va en davallada progressiva des del segle XIX i actualment als Països Catalans és molt rar, encara que probablement no fou mai abundós Apareix al país de la màquia continental de garric i arçot fronterer amb els nuclis de cria aragonesos i manxegos En concret, a les comarques occidentals se’l coneix del Baix Cinca on la darrera notícia amb una possible reproducció és del primer terç dels anys 60 i potser també de la Terra Alta Al País Valencià, a la Plana d’Utiel on Boscà, el 1916, deia que "se las suele ver alguna vez por los bordes occidentales…

El sisó Tetrax tetrax és un ocell típic d’àrees estepàries, zones obertes i seques La seva aparença és la d’un pioc Otis tarda petit, ja que no sobrepassa els 43 cm, contra els 102 cm que ateny aquell De cos ample i cap petit, és un hàbil corredor, d’hàbits gregaris El mascle en plomatge nupcial com apareix al dibuix, es distingeix fàcilment pel traç negre i blanc del coll La femella té el coll bru tacat de blanc, de manera que adquireix tota ella un color terrós Marisa Bendala Als Països Catalans és una espècie més aviat escassa que nia a la Depressió Central catalana Al…

Actualment aquesta espècie, ben diferent de la grua, nia al S de Rússia, des d’on s’estén cap al centre d’Àsia Es troba en una forta regressió i en el decurs del segle passat encara criava a Argèlia, Tunis i Romania, i a la península Ibèrica era un migrador regular Als Països Catalans solament es coneixen 3 captures a Mallorca un exemplar caçat a Santa Ponça el 1718 i un altre a l’albufera d’Alcúdia el 1782 tots dos exemplars foren naturalitzats i enviats a Madrid Segons Gil Lletget 1945, durant aquest temps segle XVIII es capturà i naturalitzà un altre individu a l’illa, sense que aquest…

Distribució de les observacions de la grua Grus grus al llarg dels mesos de l’any als Països Catalans, segons dades de diferents anys, compilades en períodes quinzenals Noteu que el pas de tardor és sensiblement més important que el de primavera SFFB / Román Montull, original dels autors La grua ha estat citada a tots els Països Catalans, llevat d’Andorra i l’illa d’Eivissa Tot plegat, s’han recopilat 90 observacions i captures, distribuïdes en el decurs de l’any de la manera següent el setembre 4, l’octubre 21, el novembre 33, el desembre 13, el gener 3, el febrer 1, el març 10, l’abril 4…

Coexistent als mateixos hàbitats de la fotja comuna, i amb una alimentació principalment herbívora relativament similar, la fotja banyuda no ha estat mai una espècie freqüent als nostres marjals, la qual cosa s’explica probablement pel fet que es trobava en el límit nord de la seva distribució i, per tant, en unes condicions ja una mica extremes La fotja banyuda o fotja de cresta és reputada sedentària, però es coneixen també alguns moviments irruptors, generalment hivernals Es reproduïa a l’albufera de València i, probablement, també al delta de l’Ebre i als marjals del Fondo A ponent, a…

La fotja Fulica atra és inconfusible pel color negre del plomatge i pel color blanc del bec i la placa frontal Les potes, verdoses i amb els dits gruixuts i lobulats, com s’aprecia a la fotografia de dalt, sobresurten darrere el cos durant el vol Diferent de la polla d’aigua, la fotja neda en grups nombrosos per les aigües obertes, lluny de la vegetació litoral i, malgrat la distància, es pot reconèixer per la forma arrodonida del dors i el color blanc de les plaques frontals a baix Xavier Ferrer i Ramon Torres Amb una distribució relativament àmplia absent d’Andorra, la fotja és present…

La polla d’aigua Gallinula chloropus és un ocell abundant als aiguamolls i les llacunes, on es pot veure nedant o picotejant prop de la vegetació litoral, i sempre a punt d’amagar-s’hi Sol conviure amb la fotja Fulica atra , de la qual es diferencia bé pel fet d’ésser més petita ateny 33 cm, per la placa frontal vermella que cavalca el bec groc, les potes verdoses i, sobretot, per la ratlla lateral irregular blanca i les infracobertores, també blanques, caràcters aquests dos que permeten distingir-la a distància Xavier Ferrer La polla d’aigua és un nidificador present tot l’any a quasi tot…

Àrea de nidificació de la picardona Porzana pusilla als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, és un ocell encara mal conegut, car hi ha poca informació, per la qual cosa la seva situació general fa de mal establir És estival i nidificadora molt escassa i local a Catalunya i el País Valencià on, a més, s’observa en un petit nombre en migració A les illes Balears, podria niar a Mallorca, i és citada rarament a Menorca, Mallorca i Cabrera durant la tardor No hi ha encara observacions segures al Rosselló, malgrat que, lògicament, deu presentar-se en un petit nombre La…

La polla pintada Porzana porzana és un petit ocell d’aiguamoll no sobrepassa 23 cm, característic pel seu plomatge bru tacat de blanc, pel bec groc i curt, amb la base vermella i pel color verdós de les potes De costums crepusculars, espantadissa i migradora, es fa difícil de veure, igual que la seva espècie més pròxima, la picardona Porzana pusilla , més petita ateny solament 18 cm, amb el bec verdós i les potes de color rosat brut Ramon Torres Els costums amagadissos i esquerps d’aquesta espècie, que viu als canyissars i entre la vegetació litoral, fan de mal conèixer la seva situació a…

El rascló Rallus aquaticus no és un ocell que es deixi veure fàcilment, tot i que és força abundant als nostres aiguamolls i basses, sempre que disposin d’un cinyell de joncs o canyissos al voltant Més petit que la fotja i la polla d’aigua ateny 28 cm, el caracteritzen el llarg bec vermell i el ratllat negre i blanc dels costats, que s’aprecia a la fotografia José Damián Navarro Medina El rascló, és un ocell sedentari i nidificador per tot el territori estudiat, llevat d’Andorra, on no és citat, i de les Pitiüses, on només es presenta en migració i durant l’hivern Fora del període…