Resultats de la cerca

Cloròfits continentals de la classe de les caroficies 1 Chara vulgaris a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b corònula de l’oogoniòfor x 40 2 Ch hispida a aspecte general x 0,3 b part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 15 3 Ch aspera a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides, d’un peu masculí x 20 b fragment d’un filloide femení x 20 c bulbs x 4 4 Ch braunii a nus fèrtil d’un filloide x 15 b extrem d’un filloide x 15 5 Ch fragilis a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b oòspora x 45 c extrem d’un…

Comunitats segetals, pròpies dels sembrats i riques en rosella Papaver rhoeas , niella Agrostemma githago , de fulles estretes i flor violada, i rafanistre Raphanus raphanistrum , de flors blanques, en un bladar de Palau de Plegamans Vallès Oriental Margarida Masclans En altres punts d’aquesta obra ja hem tingut ocasió de comentar com la vegetació actual és en bona part resultat de l’alteració de la que primitivament cobria la Terra, i com aquesta desnaturalització ha estat causada, sobretot, per l’acció de l’home Però, si això és cert per a totes les comunitats secundàries, enlloc és…

Tot i ser un grup evolutiu arcaic, avui dia en clara recessió, els coniferofitins tenen els rècords d’alçada i de longevitat del regne vegetal, com és el cas de les sequoies Sequoiadendron giganteum de la Sierra Nevada californiana, que veiem a la fotografia molts d’aquests arbres tenen més de 100 m d’alçada Aquesta espècie és molt resistent però, en canvi, el sistema de dispersió és lent perquè les primeres llavors no es fan fins als voltants dels 150 anys Viu en un clima d’hiverns temperats però resisteix bé les baixes temperatures Per això hom el troba de tant en tant cultivat a Europa…

L’ordre dels gadiformes és integrat per peixos de forma allargada i de mida grossa o mitjana, però tots amb una característica força general les aletes pelvianes s’insereixen en posició jugular Igualment, els radis de llurs aletes sempre són tous, si bé el primer radi de la primera aleta dorsal pot ésser espinós en els macrúrids Tenen el cos revestit d’escates cicloides que, pel fet d’ésser molt petites, es poden desprendre amb molta facilitat El nombre d’aletes dorsals oscilla entre una i tres, i el de les anals entre una i dues la caudal pot ésser truncada o arrodonida, i també pot estar…

Constitueixen un dels ordres de pisciformes que ha experimentat una radiació més gran reuneix de 3000 a 3500 espècies que mostren tota mena d’adaptacions morfològiques, pertanyents a sis famílies, una de les quals, la dels ciprínids, en conté el 80% El grup ha colonitzat les aigües d’Euràsia, Àfrica i l’Amèrica del Nord Les característiques que els defineixen són les següents en general, no tenen l’aleta adiposa que caracteritza els euteleostis primitius tenen l’aparell de Weber, que relaciona la bufeta natatòria amb l’oïda, i mostren les vèrtebres tercera i quarta sense fusionar i altres…

Nombre total d’espècies d’ocells observades en vermell i nombre d’espècies nidificants en blau als diferents estats europeus i als Països Catalans, segons dades de Fischer i Peterson, de 1962, actualitzades per a l’Estat espanyol i els Països Catalans Maber, original dels autors Des del punt de vista ornitogeogràfic, les nostres terres pertanyen a l’extensa regió paleàrtica, que inclou tot Europa, l’Àsia no tropical i la porció d’Àfrica que queda limitada al S pel desert del Sàhara Així mateix, juntament amb els altres indrets del S d’Europa i el N d’Àfrica, forma la subregió mediterrània Un…

Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…

La llavor Llegum i granes de la fesolera o mongetera Phaseolus vulgaris El fruit s’obre, en estat madur, per tal d’alliberar les llavors els fesols o mongetes pròpiament dites adherides als marges de la tavella El llegum immadur la mongeta tendra o bajoca es menja sencer, però en estat madur les valves esdevenen seques i incomestibles Jordi Vidal El primordi seminal fecundat, transformat i madur, que se separa de la planta mare, rep el nom de llavor o sement o , encara, de grana És format per un embrió, per teixit nutrici i per una coberta, la testa o episperma L’embrió és una planteta en…

Un gènere molt ben representat a la regió mediterrània és Buellia , de líquens crustacis, preferentment silicícoles En  la  fotografia veiem un detall de B italica , una espècie molt freqüent sobre els granits del Maresme Observeu-ne el tallus fissurat, areolat, delimitat per un hipotallus negre, els apotecis lecideïns i les obertures dels picnidis puntets Jordi Vidal Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, foliaci o, més rarament, fruticulós, de color grisenc o, amb menys freqüència bru, groguenc, o groc verdós No contenen antraquinones al còrtex Les algues són protococcoides,…

Característiques generals Amb uns 300 gèneres i unes 8000 espècies, les hepàtiques figuren entre les plantes terrestres més senzilles Es diferencien del grup anterior per molts caràcters les cèllules amb cloroplasts nombrosos, sense pirenoides, l’absència d’estomes a l’esporòfit però la presència de porus al gametòfit, l’esporòfit típicament portat per una seta i sense clorofilla, mai obert per dues fissures longitudinals, etc Per altra banda, l’aparell vegetatiu presenta una gran varietat, segons els grups Tenen una gran preferència pels llocs ombrívols i humits El gametòfit Tipus de…