Resultats de la cerca

Perdiu de mar Glaerola pratincola ajocada al seu niu de cirialeres als arenys del delta de l’Ebre Els tons llampants del bec i de la gorja, així com el vellutat to torrat del mantell, en contrast net amb el color blanc del carpó i la cua forcada, li confereixen un aspecte inconfusible Albert Martínez La perdiu de mar és un ocell estival, migrador escàs, però regular en tot el territori estudiat, llevat d’Andorra Antigament, havia estat més estesa, però ara només nia regularment a Catalunya i el País Valencià Hivernant excepcional al Paleàrtic, es coneix només l’observació d’un exemplar al…

El torlit Burhinus oedicnemus és un remarcable camallarg d’hàbits terrícoles, propi de les planes de l’interior, amb els colors terrosos de les quals es confon el seu plomatge tanmateix, té una viva coloració blanca a través de l’ala, la punta de la qual és ben negra Ajuda a identificar-lo el color groc intens de l’iris dels seus grans ulls, que és patent en aquest exemplar Josep M Barres És difícil establir l’estatus del torlit als Països Catalans, ja que ens trobem amb una espècie nidificadora, sedentària o parcialment sedentària, migradora i hivernant i, a més, en regressió…

Columnes estratigràfiques del Permià superior i del Buntsandstein de Mallorca i Menorca Servei de Fotografia/SPG, original d’Antonio Rodríguez-Perea i collaboradors La sèrie estratigràfica del Triàsic del domini beticobalear català comprèn, a grans trets, quatre grans trams Un d’inferior, detrític, que aflora només a Menorca i a Mallorca, amb una potència d’uns 500 m Permià i Buntsandstein Segueix un tram bàsicament calcari Muschelkalk, de 100 a 300 m de potència, que aflora a les tres illes Balears El Muschelkalk de l’illa de Mallorca presenta, localment, un tram…

Àrea de nidificació del pinsà comú Fringilla coelebs als Països Catalans Maber, original dels autors La nostra població sedentària de pinsans es veu reforçada cada any per una importantíssima població hivernal procedent del NE d’Europa, de forma que llavors passa a ser un dels ocells més importants en efectius del nostre país Aquests hivernants, que apareixen en diferents onades des del final de setembre o començament de novembre, amb una màxima de la segona desena d’octubre fins al final de novembre, semblen retornar any rere any a la mateixa zona Aquests hivernants se’ls pot trobar fins…

L’oriol Oriolus oriolus és un ocell de la mida d’una merla ateny 24 cm, de cos allargassat i inconfusible pel color groc viu del plomatge que ostenten els mascles, com el de la fotografia Les femelles són més aviat verdoses i tenen el pit tacat L’oriol fa un niu ben elaborat, penjat dels arbres on viu, generalment pollancres i salzes Té un cant característic Xavier Palaus L’oriol és un ocell estival, nidificador a la major part dels Països Catalans continentals, on també s’observen migradors d’altres països europeus A les Illes, en canvi, només se’l veu durant els passos migratoris, d’una…

La gamba roja vulgar Tringa totanus , d’uns 26-28 cm i de tons grisos dominants, té, per contra, unes vistents potes roges i un bec vermellós amb la punta negra, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre en vol, mostra una nítida banda blanca a la vora posterior de l’ala Xavier Ferrer Als Països Catalans, la gamba roja és present durant tot l’any, tant de pas com nidificant o hivernant La població reproductora és molt reduïda i localitzada en uns pocs punts, tant de la zona continental com de les Illes La gamba roja, que és un dels limícoles més freqüents i esteses al…

L’àguila pescadora Pandion haliaetus sol passar llargues estones dalt d’un mirador proper a l’aigua, des d’on es llança pesadament, de potes, sobre les seves preses A la fotografia, presa a les Balears, s’aprecia el color clar del cap, el mateix que el del pit, i el fosc del mantell, combinació distintiva d’aquesta àguila de dimensions mitjanes de 51 a 58 cm Jesús R Jurado És un ocell comú i regular en migració, tant a la costa com a l’interior, i sovint segueix els cursos d’aigua importants En l’actualitat hom coneix prou bé el transcurs d’ambdós passos La migració primaveral s’inicia cap…

Àrea de nidificació de l’arpella vulgar Circus aeruginosus , en verd i de l’esparver d’estany Circus cyaneus , en taronja als Països Catalans Maber, original dels autors Nidificador als Pirineus i els Prepirineus Capcir, Cerdanya, Conflent, Ripollès, Alt Urgell i Baixa Ribagorça, on és localitzat i rar al vessant meridional n’hi ha unes 20 parelles, l’esparver d’estany apareix també a la resta del territori com a hivernant generalment irregular i com a migrador regular molt escàs El pas migratori comença al final d’agost rars exemplars, principalment el setembre i també l’octubre i el…

L’agró roig Ardea purpurea és lleugerament més petit que el bernat pescaire Ardea cinerea , car no supera els 79 cm, i és curiós que els dibuixos del seu plomatge es distribueixen igual que en aquell, però substituint els colors clars pel to marró vermellós que el caracteritza A la fotografia, presa a l’albufera de València, veiem un exemplar adult i un poll Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Als Països Catalans és un ocell estival més aviat local, que nia en uns pocs punts de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A les illes Balears és poc freqüent en ambdós períodes…

El martinet ros Ardeola ralloides té el cos rodanxó i el coll ample, i en la seva volada sorprèn l’envergadura de les ales i la seva sobtada semblança a l’esplugabous Bubulcus ibis i el martinet blanc Egretta garzetta , amb els quals, posat a terra, no el confondríem gràcies al color del dors Noteu el color blau i negre del bec i el rosat de les potes en aquest exemplar en plomatge nupcial, del delta de l’Ebre la resta de l’any, les potes són típicament verdoses Xavier Ruiz Als Països Catalans és un ocell estival, regular però no freqüent durant la migració primaveral, i molt rar a la…