Resultats de la cerca

Paret del puig de Martell, a Vallbona El relleu del massís de Garraf es torna en certs punts molt accidentat, com ara en aquest barranc del vessant litoral Xavier Parellada El massís de Garraf-Ordal 18, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Garraf-Ordal, integrat parcialment al Parc Natural del Garraf, constitueix l’extrem sud-occidental de la Serralada Litoral Catalana Es presenta com una unitat orogràfica ben definida, que queda limitada al nord i a l’est, respectivament, per les valls de l’Anoia i…

Al sector català del marge ibèric hi ha un conjunt de conques neògenes separades per llindars estructurals que corresponen a fosses i «horste», respectivament fosses del Vallès-Penedès, el Camp de Tarragona, el pla de Barcelona, el Baix Llobregat «horste» de Garraf-Montnegre i el Gaià, separats per falles normals d’orientació aproximadament, NE-SW Les falles principals són les que limiten les fosses per la vora NW ja existien anteriorment, i havien actuat com a falles direccionals inverses durant la compressió paleògena i van actuar com a falles normals durant el Neogen, amb un…

Ocell fòssil × 1 procedent del Cretaci inferior de Santa Maria de Meià Noguera, en fotos fetes amb llum normal a dalt i amb llum ultraviolada a baix És la resta d’ocell més antiga del nostre país i una de les més antigues del món, després de l’ Archaeopteryx lithographica de Solnhofen Les restes d’aquest ocell, contingudes en una petita llosa, són fragmentàries i incompletes s’ha preservat quasi tota l’extremitat esquerra, amb l’húmer, el radi, l’ulna i part dels metacarps, com també la fúrcula i les plomes s’hi identifiquen també el segon húmer, el radi i la tíbia, tots tres fracturats,…

Àrea de nidificació del roquerol Ptyonoprogne rupestris als Països Catalans Maber, original dels autors El factor que explica la distribució del roquerol és el seu lligam envers els hàbitats rocallosos de qualsevol mena En conseqüència, el trobarem a gairebé totes les comarques accidentades dels Països Catalans Els buits corresponen a les comarques de relleus suaus, tant de l’interior cas de la Depressió de l’Ebre i alguns sectors de la Catalunya central i el migjorn valencià com de la terra baixa litoral, llevat dels trams costaners més abruptes com ara la Costa Brava, el Garraf…

Anàtida marina molt similar a l’ànec negre, que ha estat detectada durant 13 hiverns, el primer dels quals fou el de 1891 D’un total de 28 citacions, 8 i 9 pertanyen, respectivament, al delta de l’Ebre i a la badia de Roses, on té una presència força regular La resta de localitats amb hivernada accidental o irregular són la gola de l’Aglí, el Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf, Tarragona, Grau de Castelló, un sector de l’albufera de València i el port de Maó Li agraden les costes planes i sorrenques i pesca molt a prop de la platja És estrictament marí, excepte comptades…

Somorgollaire Uria aalge Com el gavotí, el somorgollaire és un àlcid de costums pelàgics, molt rar o excepcional a la Mediterrània Solament existeixen 3 citacions segures als Països Catalans, a Catalunya i València, respectivament un exemplar amb el plomatge hivernal, una milla enfront del Masnou, el 020285 un adult volant mar endins en direcció N a la mateixa zona, el 040482 i alguns exemplars a la mar enfront del port de Gandia, l’hivern de l’any 1981 A més, existeix una altra citació probable de dos individus vistos algunes milles de la costa del Masnou el 180383 i el 190384,…

Espècie de la tundra principalment litoral, és un migrador parcial i a la major part de països europeus apareix com un divagant hivernal En total, als Països Catalans se’n coneixen 17 citacions, corresponents a 10 hiverns entre 1960-61 i 1983-84 A causa que la major part de les citacions són d’individus aïllats màxima de 12 exemplars el 031260 a Cubelles i que es mouen l’hivern barrejats dins els estols de sits, fringíllids i pardals, es creu que poden passar molt desapercebuts i que és possible que el sit blanc sigui hivernant regular, però en un nombre molt baix, per la qual cosa és difícil…

Les platges de Yorredembarra conserven algunes mostres dels aiguamolls i les zones dunars que s’estenien al llarg del litoral del Camp de Tarragona i el Baix Penedès Xavier Jiménez El litoral de Torredembarra 27, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El tram de costa situat a l’oest del Garraf, entre Vilanova i la Geltrú i Torredembarra, és format bàsicament per platges baixes sorrenques Es tracta d’una zona que, en els darrers temps, ha patit fortament la proliferació caòtica d’urbanitzacions arran de mar Així i tot, alguns sorrals i salobrars han restat ben…

L’èider Somateria mollissima és un ànec poc vist al nostre país, però molt característic per les seves dimensions, ja que és un ocell gros, de fins a 58 cm, i per la qualitat del seu plomatge, que forneix el material del qual es fan els famosos edredons A la fotografia s’aprecia el color gairebé negre del plomatge, tret del dors i el pit, d’un individu mascle, i el plomatge marronós ratllat de negre de les femelles Albert Martínez Ànec marí típic del litoral atlàntic del N d’Europa i, especialment, del Bàltic, on es troba el gruix de la població nidificadora europea A l’hivern ocupa les…

La terretitona Calidris minuta , el més petit dels territs a penes ateny 14 cm, té el bec ben recte i negre, color aquest de les seves potes, també el mantell hivernal perd el to virolat que té a l’estiu, i esdevé gris José Damián Navarro Medina La terretitona és comuna en migració pels Països Catalans a l’hivern és localment freqüent a Catalunya i el País Valencià, i és molt més rara a les Balears La migració prenupcial comença el març, continua l’abril, arriba a la seva màxima durant el maig i decreix el juny La migració postnupcial es més nombrosa en efectius, s’inicia l’agost i augmenta…