Resultats de la cerca

Formen aquesta petita família un sol gènere i menys de deu espècies, herbes cosmopolites que viuen submergides a les aigües dolces i calmes Com altres fanerògames adaptades secundàriament a aquest medi, els Ceratophyllum són plantes sense rels, de tiges febles i ramificades que duen fulles dividides en segments molt fins, linears En aquest cas, les fulles es disposen, en nombre variable, en verticils bastant propers entre ells, i es bifurquen un o més cops L’aspecte general d’aquestes plantes resulta força gràcil, per la qual cosa hom les veu de vegades als aquaris Són vegetals…

Àrea de distribució mundial de la família dels tàlpids Maber, extret de JE Webb et al, 1979 Els tàlpids són insectívors sense cec, amb les cúspides de les molars en forma de W i emparentats filogenèticament amb els sorícids Són animals de dimensions petites longitud cap i cos 63-215 mm, amb la cua curta generalment entre 15 i 85 mm i musell cònic o en forma de petita trompa Els ulls són petits, de vegades rudimentaris i coberts per la pell, i els pavellons de l’orella són absents Les extremitats són curtes, pentadàctiles i quasi sempre són adaptades a l’excavació o a la vida…

Les portulacàcies constitueixen una família distribuïda gairebé per tot el món, bé que la majoria de les seves 500 espècies són pròpies de la franja occidental d’Amèrica i del S d’Àfrica al nostre país, n’hi viuen només dues Comprenen sobretot herbes, anuals o vivaces, i també alguns arbusts, i habitualment es tracta de plantes crasses, ben adaptades als hàbitats eixuts i calents que habiten Fan flors més aviat petites i no gaire vistents, amb dos sèpals, generalment cinc pètals acolorits, el mateix nombre d’estams i un gineceu tricarpellar L’ovari és súper tret del gènere…

És aquesta una petita família que conté unes 50 espècies tropicals i subtropicals, de les quals només una, la margalida d’estepa Cytinus hypocistis es fa a la zona que ens afecta i, també, al continent europeu Són plantes paràsites, i es troben tan adaptades a aquesta forma de vida que fins i tot han perdut l’estructura cormofítica en bona part de l’aparell vegetatiu Així, resten reduïdes a grups de filaments molt simples que s’introdueixen en els teixits dels hostes i que formen a l’exterior flors i fruits, uns i altres, en canvi, ben desenvolupats Precisament en aquest sentit…

Les calàbries tenen una gran facilitat per a cabussar-se i, malgrat les dimensions del seu cos, són nedadores hàbils, de moviments ràpids En aquesta fotografia de la calàbria grossa Gavia immer pot observar-se l’aspecte robust i punxegut del bec, i les potes, que sobresurten per darrere de la cua Xavier Bartrolí Les calàbries constitueixen l’ordre dels gaviformes Gaviformes Aquest ordre es redueix a quatre espècies, força similars, de grans ocells nedadors i cabussadors, recoberts amb un dens plomatge lluent que esdevé molt bell a la primavera Les calàbries es consideren els ocells més…

Àrea de distribució mundial de l’ordre dels lagomorfs de la família dels lepòrids en verd i, sobreposada, la corresponent a la família dels ocotònids ratllat blau Maber, extret de Macdonald, 1985 Els lagomorfs constitueixen un ordre de mamífers relativament restringit, format per 58 espècies, distribuïdes per tot el món, ja sigui de forma natural o perquè han estat introduïdes Totes aquestes espècies s’agrupen en onze gèneres i dues famílies la dels ocotònids, que inclou les piques, i la dels lepòrids, que agrupa les llebres i els conills Les piques són …

Sa Dragonera és un illot de forma allargassada localitzat enfront de l’extrem occidental de Mallorca, del qual es troba separat per un estret freu Estructuralment constitueix el darrer relleu de la serra de Tramuntana Yves Hennechar Sa Dragonera 21, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta de ponent de Mallorca és dominada per la presència d’una illa ben notable i de nom ben suggeridor Sa Dragonera Es tracta, en realitat, d’un extrem de la serra de Tramuntana, esquerp i elevat L’illa constitueix una làmina d’encavalcament en un rost accentuat cap a llevant, on la costa rocosa…

Al llarg del miocè el clima es va refredant progressivament, amb oscillacions en el grau d’humitat ambiental Alguns gèneres desapareixen de les nostres terres durant el Cenozoic aquest és el cas de Sapindus , que illustra aquesta fotografia × 1,5 Jordi Vidal / MIPS A prop de la ciutat de Martorell, al lloc anomenat la Costa Blanca, s’ha descobert un jaciment de vegetals fòssils en estrats que pertanyen al Burdigalià en els seus trams més inferiors Hom ha determinat la presència de 31 formes diferents Les restes fòssils de plantes s’han extret en sediments lacustres formats per calcàries i…

La marmota Marmota marmota es caracteritza perquè té el cap curt, de color negrós excepte el musell, que és clar, l’esquena fosca, els flancs groguencs i la cua curta i fosca a la seva tercera part distal Té les potes relativament curtes i fortes, amb ungles adaptades a l’excavació La seva dentició, com la de l’esquirol, és una de les més completes dels rosegadors Les dents incisives tenen la particularitat que són blanques el primer any, d’un groc llimona el segon i vermell viu el tercer Les mesures corporals són les següents 495-577 mm de cap i cos, 153-190 mm de cua, 79-94…

La figuera de moro Opuntia ficus-indica és una planta originària de l’Amèrica tropical introduïda i naturalitzada al nostre país Es caracteritza perquè té les tiges curtes i aplatades cladodis , cobertes de feixos de punxes que no són sinó brots curtíssims amb les fulles transformades en espines Les flors, proveïdes de nombrosos pètals i amb l’ovari ínfer, originen les figues de moro, un fruit comestible molt apreciat Jordi Vidal Constitueixen una família important que agrupa més de 2000 espècies, esteses per les regions desèrtiques i semidesèrtiques d’Amèrica, principalment central i…