Resultats de la cerca

La mallerenga blava Parus caeruleus és fàcil de veure en arbredes i tota mena de boscos, i també en jardins És inconfusible pel color blau de les ales, la cua i el capell i pel dibuix general del plomatge, És més petita que la mallerenga carbonera ateny 11,5 cm, amb la qual podria confondre’s de lluny La femella és semblant al mascle Noteu, a la fotografia, l’anella que porta a la pota, que li ha estat posada dins d’una campanya d’anellatge d’ocells, a les Balears Jesús R Jurado La mallerenga blava és sedentària i nidificant comuna a la major part dels…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la…

La balena blava Balaenoptera musculus es distingeix fàcilment de la resta de balenoptèrids per la grandària i també pel seu color gris blavós, el seu llom jaspiat i la seva petita aleta dorsal Té el rostre més ample que la resta dels rorquals Eduardo Saiz De tots els éssers vivents, la balena blava és el més gran s’han arribat a capturar exemplars de pesos propers als 150 000 kg A l’hemisferi S, aquesta espècie assoleix una mida màxima d’uns 31 m, però a les aigües boreals no sol sobrepassar els 26 m Té una distribució cosmopolita, però és abundant en aigües fredes i d’alta productivitat…

La cotxa blava Luscinia svecica és un bonic ocell migrador que a l’hivern viu als nostres aiguamolls No sobrepassa els 14 cm i en tots els plomatges mostra una taca rogenca als costats de la cua, que fa visible en els seus continus moviments El mascle, a la primavera, té el pit i la gola de color blau, amb una taca blanca al mig, com l’exemplar de la fotografia feta als marjals del Fondo mentre que a la tardor, els té blanquinosos La femella sempre és menys vistosa, i té la gola blanca José Damián Navarro L’estatus de la cotxa blava sembla força clar, encara que…

Garsa blava Cyanopica cyana La distribució mundial de la garsa blava és molt peculiar, ja que es troba a la península Ibèrica i a l’Extrem Orient Dins la península Ibèrica ocupa una bona part de la Meseta, Extremadura, el S de Portugal, l’Andalusia occidental i alguns sectors de les serralades bètiques, tot i que el seu límit oriental no és gaire conegut Als Països Catalans és actualment una espècie rara, amb solament 4 citacions entre el 1956 i el 1978, de les quals 3 són del territori ruscínic o regió de la tramuntana una parella la primavera de 1956 que intentà…

El rorqual comú Balaenoptera physalus és el més ràpid dels rorquals i pot arribar, de manera puntual, a velocitats superiors a 12 nusos Les seves immersions són d’uns 3 a 10 minuts de durada, a la fi de les quals produeix una successió de bufades que permeten localitzar-lo amb facilitat Es caracteritza per la seva estilització, la pigmentació ventral asimètrica i l’aleta dorsal de mida mitjana El nombre de rorquals comuns a les nostres aigües s’ha reduït d’uns 6000 a començament de segle a poc més de la meitat com a conseqüència de les captures efectuades des de factories baleneres situades…

Els passeriformes tenen hàbits alimentaris diversos, que es reflecteixen en la variada estructura del bec, de la qual cosa n’és mostra la mallerenga blava Parus caeruleus , a dalt i el raspinell comú Certhia brachydactyla , a baix Oriol Alamany La família de les mallerengues pàrids, comprèn 43 espècies, sobretot paleàrtiques, de les quals el principal gènere, únic a les terres catalanes, és el Parus Els pàrids són una mena de menudes i activíssimes boletes de ploma —algunes bellament acolorides— i dotades d’un bec curt i dret, que ressegueixen acrobàticament els branquillons i…

Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca dolomies i calcàries del…

Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…

Al sud de l’Hospitalet de l’Infant i de la platja de les Rojales hi ha un petit tram de costa rocosa encara prou ben conservat Anna Motis Les Rojales 210, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els darrers contraforts de les serres de Vandellòs vers la Mediterrània formen una costa d’erosió, integrada per abundants penyals poc elevats, intercalats amb cales sorrenques molt belles Així i tot, alguns punts del litoral es troben força malmesos, especialment a la zona de la central nuclear de Vandellòs El paisatge vegetal és dominat per comunitats mediterrànies de…