Resultats de la cerca

L’ordre dels pteroclidiformes Pteroclidiformes , que comprèn l’única família dels pteròclids, amb 2 gèneres i 16 espècies, aplega uns ocells terrestres, propis de les zones àrides i àdhuc desèrtiques, semblants a perdius dotades de llargues cues, però més pròximes als coloms que a qualsevol altre ordre d’ocells Tant és així que sovint s’han inclòs entre els columbiformes, que considerarem tot seguit Tant la xurra com la ganga són sedentàries a les terres catalanes, però la seva àrea de distribució és molt limitada, d’acord amb l’especialització del seu hàbitat Una tercera espècie, la ganga…

Els accipitriformes L’ordre dels accipitriformes Accipitriformes inclou la major part de les rapinyaires diürnes, exclosos els falcons, tot comprenent una gran diversitat de formes que, a la nostra fauna, van des d’ocells de la grandària del voltor i de l’àguila daurada, fins a l’esparver, de mida semblant a la de la tórtora Només hi ha representada d’aquest ordre la família dels accipítrids —de molt, la més nombrosa—, que a escala mundial es desglossa en 65 gèneres que cobreixen unes 200 espècies Caracteritzen aquests ocells el bec gros i encorbat i les ales amples moltes espècies volen…

El teixó Meles meles és inconfusible a causa del seu cos massís i, sobretot, per les dues bandes negres que mostra als costats del cap El seu pelatge és llarg i presenta poderoses ungles a les mans El musell és allargat i punxegut, i al capdamunt del cap destaquen les orelles, curtes i blanques Albert Montori És un mustèlid de grans dimensions, amb el cos gras, el cap una mica aplatat, i els ulls i les orelles petits Presenta dues bandes negres molt característiques al cap, que engloben els ulls i les orelles Les potes i la cua són relativament curtes El pèl és fort i llarg, més fosc al…

La boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus participa de les mateixes característiques que la resta dels sílvids d’hàbits palustres, cosa que en dificulta la identificació De mida petita no sobrepassa els 13 cm, el seu plomatge és de colors indefinits, brunenc pel dors, blanquinós pel davant i mancat de dibuixos ratllats Com la resta de boscarles, desplega tota la seva activitat als canyissars i hi fa el niu, penjat i amagat entre les tiges Xavier Ferrer Aquesta espècie és estival i nidificadora a tots els territoris que constitueixen els Països Catalans, a excepció d’Andorra d’on, per…

L’agró roig Ardea purpurea és lleugerament més petit que el bernat pescaire Ardea cinerea , car no supera els 79 cm, i és curiós que els dibuixos del seu plomatge es distribueixen igual que en aquell, però substituint els colors clars pel to marró vermellós que el caracteritza A la fotografia, presa a l’albufera de València, veiem un exemplar adult i un poll Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Als Països Catalans és un ocell estival més aviat local, que nia en uns pocs punts de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A les illes Balears és poc freqüent en ambdós períodes…

El reig bord oreig foll Amanita muscaria és un dels bolets més arquetípics Les plaques blanques que té damunt el barret vermellós són restes del vel universal, que veiem recobrint del tot els exemplars joves Aquest caràcter i la blancor de les làmines i del peu ens permeten diferenciar-lo del suculent reig ver A caesarea Això és important, ja que el reig bord és tòxic i allucinògen Josep M Vidal / SCM Són fongs de carpòfor carnós, amb el peu fàcilment separable del barret, gairebé sempre amb làmines, lliures o gairebé lliures respecte al peu, de trama bilateral El carpòfor és sovint…

La classe dels equisets o cues de cavall ha rebut diversos noms, com ara articulades, artròfits, esfenòpsides, etc Els dos primers fan referència al caràcter que més sobta en aquestes plantes, la divisió regular de la tija en articles com si fos una canya en petit A més, les branques apareixen sobre els nusos en disposició verticillada és a dir, en grups que parteixen d’un mateix nivell També les fulles, que són microfilles, apareixen sobre els nusos, en posició verticillada, envoltant la tija amb una mena de coroneta que, en els exemples actuals, pren un aspecte de beina Les equisetates o…

La timoneda d’Alfés al mes d’abril, amb la farigola o timó Thymus vulgaris en plena florida Oriol Alamany Els secans pseudo-estèpics del Segrià i les Garrigues 12, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La depressió central de l’Ebre d’uns 20 000 km 2 d’extensió és un dels espais naturals més peculiars i originals del continent europeu En molts aspectes, la vasta i àrida plana que s’estén entre els Pirineus i el Sistema Ibèric, de Navarra a Catalunya, té més similituds amb les regions nord-africanes, situades uns 1000 km al sud, que amb les zones circumdants No és…

Al llarg dels darrers quinze anys, la sistemàtica vegetal ha experimentat una important revolució en la seva metodologia deguda, per una banda, a la incorporació de la metodologia cladista i, per l’altra, a la utilització de les tècniques pròpies de la sistemàtica molecular en la inferència de les relacions filogenètiques entre els organismes Els estudis filogenètics duts a terme i els arbres resultants han conduït al reconeixement de grups monofilètics naturals i, en conseqüència, han tingut un gran impacte sobre les hipòtesis prèvies de les relacions existents entre els diversos grups…

Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…