Resultats de la cerca

Aquesta divisió comprèn procariotes de diferents arrels filogenètiques que es caracteritzen per l’absència de paret procariòtica típica Els micoplasmes Encara que aquests microorganismes no tinguin paret rígida, són més resistents a la lisi osmòtica és a dir, a esclatar per penetració d’aigua quan es posen en un medi més diluït que llur citoplasma que no pas els protoplasts i esferoplasts que s’obtenen mitjançant tractament enzimàtic de bacteris amb paret La membrana que delimita els micoplasmes és trilamellar, i en alguns gèneres està reforçada per la presència d’esterols, que el…

Símptomes de l’arrufat del presseguer Taphrina deformans , una tafrinomicètida, sobre les fulles d’aquest arbre Prunus persica Les fulles queden arrufades, és a dir, plegades formant bonys, que es corresponen amb cavitats a la cara inferior fulla de l’esquerra A vegades, es poden veure presseguers o ametllers amb una gran part de les fulles com les de la fotografia, sovint amb una tonalitat més vermellosa Manuel Tabarés / SCM L’ordre únic de les tafrinals conté una sola família, les tafrinàcies Taphrinaceae , bàsicament representades pel gènere Taphrina En aquest, el miceli, hialí i…

Els xocs dels ocells amb aeronaus són relativament habituals Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, la gran velocitat de la collisió pot causar danys importants a l’aeronau La imatge recull el xoc d’un voltor Gyps fulvus esdevingut a la conca de l’Ebre el 1985, en què finalment l’avió va aterrar sa i estalvi a l’aeroport de Barcelona Arxiu Xavier Ferrer Els ocells coexisteixen en el medi aeri amb avions, avionetes i helicòpters i, per tant, ocasionalment es produeixen collisions Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, el xoc genera molta energia dinàmica a causa de la…

La balena amb bec de Cuvier Ziphius cavirostris és força robusta i presenta un cap i unes aletes pectorals de mida petita La seva natació és vigorosa, i sovint treu el cap a fora de l’aigua mentre neda A causa del seu règim alimentari, a base de cefalòpodes de profunditat, necessita fer immersions de llarga durada Eduardo Saiz En la balena amb bec de Cuvier, les dues úniques dents tenen forma triangular, es troben situades a la punta de la mandíbula i només afloren en els mascles adults La forma del cos és, en general, força robusta, però el cap i les aletes pectorals són…

Els fongs poden produir tota una sèrie d’efectes adversos per a la salut tant dels humans com dels animals Aquests organismes poden ser la causa de diferents tipus d’allèrgies a més, la ingestió d’aliments contaminats o la inhalació d’espores fúngiques poden tenir efectes tòxics sobre diferents òrgans i, igual que els bacteris i els virus, també poden causar infeccions, anomenades micosis Segons el lloc afectat, les micosis poden ser superficials, cutànies, subcutànies i sistèmiques Les micosis superficials són causades per fongs que colonitzen les capes més externes i…

La distribució del corb marí pigmeu es restringeix al SE del paleàrtic occidental Iugoslàvia, Romania, Turquia, voltants de la mar Càspia i de la mar d’Aral, etc, i en el segle XIX, també a Algèria La població, almenys des dels darrers 30 anys, va en declivi, a causa principalment del drenatge dels marjals L’únic exemplar conegut als Països Catalans és a la collecció de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i és un mascle jove capturat entre el 1887 i el 1913 Fuset, el 1913, especula que probablement fou mort, de manera molt accidental, en el litoral de la…

Aquesta família ha estat considerada per alguns autors un subordre diferent dins dels rèptils escatosos, amb trets intermedis entre els saures i els ofidis Inclou formes petites, de cos vermiforme i molt especialitzades en una vida excavadora, en general completament àpodes No presenten orificis auditius externs i els ulls són vestigials, recoberts per la pròpia pell, que és formada per escates petites i quadrangulars, disposades en anells transversals Amb tot, hom considera els amfisbènids rèptils escatosos, a causa de llur cloaca transversa, les escates epidèrmiques i el parell…

El musclo zebrat Dreissena polymorpha s’assembla al musclo marí per la forma de les valves, tot i que filogenèticament és molt més proper a la cloïssa asiàtica El nom es deu a la seva coloració, de bandes negroses i blanques alternades Cristian R Altaba L’origen dels dreissènids Dreissenidae se situa al gran llac Pannònic, que durant el Terciari superior ocupà una gran part de l’Europa oriental En aquell ambient peculiar, d’una gran durada, evolucionaren diversos llinatges de bivalves, entre els quals destaca per la seva innovació el musclo zebrat Dreissena polymorpha El cicle biològic…

El peix llima Tetragonurus cuvieri té les escates fortament carenades, i això li dóna un tacte raspós molt característic En l’etapa juvenil mostra el mateix comportament que els trotllos s’associa amb objectes flotants, especialment meduses i salpes L’adult, d’uns 30 cm de llargària, és bon nedador i s’alimenta d’invertebrats pelàgics Domènec Lloris La família dels tetragonúrids reuneix únicament dues espècies d’un mateix gènere de peixos que hom coneix comunament amb el nom de peixos llima per causa del tacte que els donen les escates, fortament carenades Tenen el cos allargat i més aviat…

La perdiu Alectoris rufa és un dels ocells més típics dels conreus i erms, sedentari a casa nostra, ben conegut tant pel que fa a la seva morfologia com als seus hàbits, especialment pel fet d’ésser una peça preuada de caça A les zones de muntanya, no obstant això, pot ésser confosa, especialment els individus joves, amb la perdiu xerra Perdix perdix , de la qual es diferencia pel color blanc de la gola i el color vermell del bec i les potes, caràcter que s’observa a la fotografia Xavier Palaus La perdiu és una espècie sedentària que es troba ben representada arreu dels Països Catalans…