Resultats de la cerca

El reconeixement de l’existència d’alguna mena de relació entre les flors i la reproducció dels espermatòfits ve ja d’èpoques llunyanes Teofrast, el pare de la botànica, va especificar 300 anys aC que les llavors es formen després de la floració i precisament dins de les flors Dos millennis més tard, Linné va donar el nom de fanerògames, que vol dir amb reproducció sexual aparent, a les plantes amb flors, en contraposició a la resta de vegetals que tenen «amagats» els òrgans de la reproducció sexual, als quals va denominar criptògames Linné suposava que els grans de pollen eren els elements…

El ratpenat de Natterer Myotis nattereri és una espècie d’àmplia àrea de distribució, a la qual darrerament s’han afegit nombroses citacions noves referents a Catalunya Jordi Muntaner És un quiròpter de dimensions mitjanes, fàcilment recognoscible perquè té la franja externa de l’uropatagi recoberta de pèls rígids i corbats Té les orelles i el tragus relativament més llargs que qualsevol altre Myotis les primeres excedeixen de 2 a 4 mm el musell i el segon, la meitat de l’orella El peu també és, en comparació, llarg i estret La dentició és la mateixa que la del ratpenat de…

El sòcol hercinià a Menorca situació a l’illa dels afloraments paleozoics Ricardo Génova, simplificat a partir d’un mapa original de Bourrouilh La presència de materials paleozoics a l’illa de Menorca representà durant molt de temps un problema a l’hora de concretar el seu paper dins de l’orogènesi alpina de les serralades perimediterrànies Fins i tot es parlava sovint, i fins no fa gaires anys, del "problema geològic de l’illa de Menorca" Ara per ara aquest problema ja s’ha resolt, així com també hi ha una certa uniformitat de criteris pel que fa a la posició de Menorca dins de la conca…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…

La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts gènere Plecotus presents a la nostra fauna P austriacus i P auritus és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies Jordi Corbera És una espècie molt semblant a l’anterior, amb la qual és molt fàcil de confondre Les diferències principals són quan se separen…

La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts gènere Plecotus presents a la nostra fauna P austriacus i P auritus és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies Jordi Corbera El rat-penat o orellut meridional gris és un quiròpter mitjà que es caracteritza perquè té unes orelles desmesuradament llargues…

Plantaginacies 1 Cervina Plantago coronopus a aspecte de la inflorescència x 1,7 b detall d’una flor amb els sèpals de marge escariós i una bràctea x 5,6 c fruit de dehiscència transversal pixidi x 5,6 Fulles de diversos plantatges 2 Plantago media x 0,6 3 P major x 0,6 4 P lanceolata x 0,6 Eugeni Sierra Comprenen únicament tres gèneres, diversificats en unes 250 espècies distribuïdes gairebé per tot el món, però concentrades principalment a les zones temperades i a les altes muntanyes intertropicals Les plantaginàcies són plantes herbàcies, o més rarament llenyoses, sovint acaules i amb…

Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen…

La musaranya de Millet presenta una morfologia semblant a la musaranya cua-quadrada, però és lleugerament més petita El pelatge és tricolor hi ha un notable contrast entre les coloracions dorsal, lateral i ventral En general, la zona mitjana dorsal presenta una àmplia franja de color marró fosc que contrasta amb els flancs, marcadament més clars El ventre és marró clar o gris i és ben diferenciat dels flancs No obstant això, la coloració se sotmet a variacions locals i estacionals importants Biologia i ecologia La musaranya de Millet Sorex coronatus té el pelatge tricolor, a diferència de…

Consideracions generals La pedra calcària de la catedral de Girona conté una gran quantitat de nummulits, que a cop d’ull apareixen com a petites taquetes blanques, i arriben a apreciar-se a la fotografia Jordi Vidal Si mirem una petita mostra d’una roca sedimentària al microscopi o amb l’ajut d’una lupa, no ens ha de ser difícil de veure un gran nombre de petits objectes de formes diverses que s’assemblen a llanternes xineses, petits caragols, pilotes, pics, etc, uns de colors i d’altres d’aspecte vidriós o aporcellanat Es tracta de microfòssils Hom…