Resultats de la cerca

Els quatre volums de la Flora dels Països Catalans , d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo, i una mostra corresponent al teix de la representació gràfica i dels mapes de distribució, que constituïren una aportació extraordinària, perquè per primera vegada representaven cartografiades les àrees de les diferents espècies als Països Catalans, a la resta d’Europa i a la Mediterrània La recerca florística ha generat, a la dècada del 2000, la culminació d’obres de síntesi, en format de flores o manuals d’identificació, l’avenç dels aties de distribució i, també, la confecció de portals de biodiversitat en…

La musaranya dels jardins Crocidura suaveolens és més petita que la comuna C russula Malgrat que hi ha alguns detalls específics al crani i en la dentició, es pot dir que la gran variabilitat morfològica i morfomètrica que presenten ambdues espècies no permet una diagnosi específica correcta basada en aquests caràcters Les seves mesures corporals són les següents 50-66 mm de cap i cos, 28-41,5 mm de cua, 10-12 mm de peu, i el pes és de 3,1-3,9 g Gustavo Hormiga Es caracteritza per la seva petita talla La morfologia corporal i cranial és similar a la de la musaranya comuna Crocidura…

El talpó pirinenc Microtus pyrenaicus costa molt de diferenciar externament del talpó comú M duodecimcostatus Per fer-ho, cal recórrer a trets dentaris i craniomètrics Les mesures corporals són les següents 94-104,5 mm de cap i cos, 27,5-34 mm de cua, 15-16 mm de peu posterior, 7,5-8,5 mm d’orella el pes és de 18-24 g Servei de Fotografia/Román Montull És un talpó petit, de cap arrodonit, ulls molt petits i orelles amagades pel pelatge, les potes proporcionalment curtes i la cua també molt curta La coloració a la meitat del dors va de marró groguenc a marró vermellós i la part ventral és…

El ratolí espiguer Micromys minutus té, com a característiques més rellevants, el fet que la seva cua, llarga en relació al cos i clarament bicolor, és prènsil i els dits són funcionalment oposables Té els ulls petits i unes orelles que gairebé no sobresurten del pèl El cap i la part anterior de l’esquena són de tons ocres o marrons, o també grisosos, i la posterior pot tirar a vermellós, mentre que la regió ventral sempre és més clara Les mesures corporals són les següents 48-75 mm de cap i cos, 39-65 mm de cua, 12-15 mm de peu posterior i 5-9 mm d’orella Servei de Fotografia/Román Montull…

Morfologia La serp de cogulla Macroprotodon cucullatus es reconeix per una taca negra que té a la part posterior del cap, ben visible a la fotografia, i pel fet de tenir la pupilla dels ulls vertical, ja que és l’únic colúbrid que la hi presenta Javier Andrada És una serp petita i relativament esvelta que pot arribar als 65 cm de longitud, però que normalment és més curta El seu cap és proporcionalment gros, llarg i deprimit, amb el musell arrodonit La pupilla és vertical, ovalada quan hi ha molta llum, encara que amb poca llum esdevé més arrodonida Té una escata preocular, dues de…

Morfologia La bívia ibèrica Chalcides bedriagai és un saure pertanyent a una família en la qual es presenta una forta reducció dels membres a conseqüència de les adaptacions a la vida excavadora, bé que en aquest cas la reducció no ha alterat el nombre de dits, que encara són cinc Té les escates llises, molt planes i lluents, cosa que també és una adaptació a la vida subterrània i que igualment presenten els ànguids Javier Andrada És un animal petit, que arriba a 15,8 cm de longitud total, la meitat dels quals corresponen a la cua El seu cap és petit i cònic, i les potes són curtes,…

La fagina Martes foina és semblant a la marta, però se’n distingeix perquè té el color general menys rogenc i més de color de xocolata, i per la taca gular o pitet que és sempre blanca i, sovint, més extensa que la de la marta Té les plantes dels peus sense pèls Antonio Bea És d’estructura semblant a la marta La longitud del cap i tronc és de 420-560 mm, la de la cua 200-320 mm, la de l’orella de 31-48 mm i la del peu posterior de 71-95 mm Els mascles són una mica més grans que les femelles La fagina pesa de 850 a 1700 g Les fagines d’Eivissa, segurament extintes, devien de ser més petites…

El visó americà Mustela vison és un mustèlid d’aspecte semblant al turó, de dimensions mitjanes i de color que varia des del marró xocolata fosc fins a gairebé negre, amb taques blanques al musell Té els peus amb cinc dits proveïts de membranes interdigitals i el pelatge curt i lluent No és una espècie autòctona però, introduïda al nostre país per la cria en granges, viu assilvestrada en algunes contrades, habitualment lligada a masses d’aigua, on destaca per la seva habilitat en la natació Jordi Vidal El seu cos és estret i llarg, molt més gran que el de l’ermini Mustela erminea i la…

Exemplars mascles de mufló Ovis musimon fotografiats a Fontviva, a l’Alta Cerdanya S’hi pot veure la bona adaptació d’aquesta espècie al substrat rocós Observeu les banyes grosses i circulars i la taca blanca al dors, característiques dels mascles Oriol Alamany L’aspecte del mufló, espècie introduïda al nostre país recentment, recorda lleugerament el de l’ovella, que té en ell el seu origen Els mascles posseeixen banyes grosses i en espiral i el seu pelatge hivernal presenta una característica taca blanca al dors Les femelles no tenen banyes o les tenen molt petites Biologia Viu a totes les…

La marmota Marmota marmota es caracteritza perquè té el cap curt, de color negrós excepte el musell, que és clar, l’esquena fosca, els flancs groguencs i la cua curta i fosca a la seva tercera part distal Té les potes relativament curtes i fortes, amb ungles adaptades a l’excavació La seva dentició, com la de l’esquirol, és una de les més completes dels rosegadors Les dents incisives tenen la particularitat que són blanques el primer any, d’un groc llimona el segon i vermell viu el tercer Les mesures corporals són les següents 495-577 mm de cap i cos, 153-190 mm de cua, 79-94 mm de peu…