Resultats de la cerca

Al puig Major hi ha un jaciment de plantes fòssils datat com a pertanyent al Burdigalià inferior, quan es produeix una emersió fugaç de les terres mallorquines, amb formació de nombroses llacunes Quant a les capes que contenen els vegetals, hom els ha pogut assignar una edat burdigaliana inferior basantse principalment en la fauna fòssil que contenen Les restes es troben a la collada d’Es Cards Colers, al vessant N del massís La sèrie paràlica que hi apareix es disposa sobre calcàries grises del Liàsic, des dels nivells inferiors als superiors estrats de pudingues amb fragments d’ostres i d’…

Les dades sobre la flora del Vallès són escasses i fragmentàries s’ha citat la presència de restes de vegetals en diversos punts d’aquesta depressió, però aquests jaciments són molt pobres, contenen pocs exemplars i només s’hi ha determinat una escassa varietat de formes fòssils Els descobriments fets fins avui han estat, doncs, de poca importància i actualment es realitzen campanyes de prospecció a la recerca de nous jaciments en aquesta comarca Entre els llocs esmentats podem destacar el Masrampinyo, Can Llobateres, Can Sant Feliu, Terrassa, Sabadell, Ullastrell, Viladecavalls, etc A la…

La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans similituds amb…

Al llarg del miocè el clima es va refredant progressivament, amb oscillacions en el grau d’humitat ambiental Alguns gèneres desapareixen de les nostres terres durant el Cenozoic aquest és el cas de Sapindus , que illustra aquesta fotografia × 1,5 Jordi Vidal / MIPS A prop de la ciutat de Martorell, al lloc anomenat la Costa Blanca, s’ha descobert un jaciment de vegetals fòssils en estrats que pertanyen al Burdigalià en els seus trams més inferiors Hom ha determinat la presència de 31 formes diferents Les restes fòssils de plantes s’han extret en sediments lacustres formats per calcàries i…

En aquesta localitat del Camp de Túria s’han recollit una sèrie d’exemplars difícils de classificar perquè solen aparèixer molt mal conservats i la seva extracció és complicada, per la qual cosa són incomplets La flora trobada és constituïda principalment per espècies d’ambients de tipus temperat, en què són més freqüents les restes de Fagus pristina, F pliocenica, Alnus prisca i A kefersteinii La presència de diverses espècies del gènere Pinus , formes pròpies d’ambients amb tendència a la sequedat i, generalment, de zones d’una certa altitud, sembla indicar que la conca es devia trobar…

Prop de la localitat de Bunyol, uns 40 km a l’W de la capital, hom ha descobert un jaciment de flora fòssil acompanyada d’una fauna de mamífers Les capes són a la carretera de Bunyol a Collado Uman on afloren calcàries argiloses a la base, que cap a la teulada passen a formar alternances de margues i argiles de tons grisencs, i que contenen abundants restes vegetals i gasteròpodes d’aigua dolça Aquesta flora s’ha datat com a pertanyent als nivells superiors del Miocè mitjà o als inferiors del Miocè superior Cal destacar l’elevada proporció de gimnospermes amb relació a les angiospermes i la…

La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris,…

Aquest jaciment es troba prop de Castelló, en estrats datats de l’Aquitanià La conca, situada uns 40 km a l’W de Castelló, té forma allargada, acaba cap al N en tres branques i s’estén des de la localitat de Ribesalbes fins a Rubiols a Aragó el jaciment se situa a la sortida del poble després de travessar el riu Mijares i consta de dos trams l’inferior, argilós i amb aparició freqüent de guixos, i el superior, compost per margues de tons clars, taulajades i amb una olor fètida a la percussió, tram en el qual s’han trobat les restes fòssils Les margues clares taulajades presenten impregnació…

Fulla de la dicotiledònia Sapindus , procedent dels jaciments miocens de la Bisbal Baix Empordà Jordi Vidal / MIPS A uns 2 km de la ciutat de la Bisbal, a la localitat de Cruïlles, en una pedrera dels seus voltants, hom ha trobat restes d’una flora fòssil pertanyent possiblement al Vallesià superior, ja que se situa per sobre d’un jaciment de mamífers datat com del Vallesià mitjà Les plantes apareixen en capes argiloses de tonalitat vermellosa i groguenca amb intercalacions d’arenes i de conglomerats En l’estudi paleoecològic de la flora trobada es poden diferenciar dues paleofitoassociacions…

Àrea de nidificació de la perdiu xerra Perdix perdix als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie sedentària i nidificadora als Països Catalans La seva àrea de distribució se centra únicament a les comarques pirinenques de Catalunya, a Andorra i a la Catalunya Nord Alta Cerdanya, Conflent, Capcir i Vallespir Encara que és sedentària, realitza petits desplaçaments estacionals relacionats amb necessitats tròfiques i de protecció davant dels seus depredadors Durant l’època de la cria sol ocupar altituds entre els 1000 i 2000 m, com a màxim Un cop finalitzat el període…